Campionat del Món de Trial 2014
| Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de X-Trial 2014 |
| Tipus | TrialGP |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Interval de temps | 12 abril 2014 – 7 setembre 2014 |
| Número d'edició | 40 (2014) |
| Competició | |
| Primer lloc | Toni Bou↔Montesa Honda. 225 total punts. |
La temporada de 2014 del Campionat del Món de trial fou la 40a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 13 proves puntuables, celebrades entre el 12 d'abril i el 7 de setembre.
Toni Bou va guanyar el vuitè dels seus 19 campionats mundials a l'aire lliure (a data de 2025),[1][2] Aquella temporada es va repetir gairebé el mateix resultat que el 2013 pel que fa als sis primers classificats: Toni Bou, campió, Adam Raga, subcampió i Albert Cabestany, Jeroni Fajardo, Takahisa Fujinami i James Dabill situats del tercer al sisè lloc per aquest ordre (només es van intercanviar les posicions de Cabestany i Fajardo, quart i tercer respectivament l'any anterior).
De nou, totes les proves puntuables menys una les van guanyar catalans: Toni Bou, set, Adam Raga quatre i Takahisa Fujinami l'altra.[3] Un altre català es va situar aquell any entre els deu primers: Pol Tarrés, nebot de Jordi Tarrés, fou novè amb la Sherco
Sistema de puntuació
[modifica]Barem de puntuació a partir de 1984:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Gran Premi | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 12 d'abril | Maldon | ||
| 2 | 13 d'abril | |||
| 3 | 26 d'abril | Twin Ring Motegi | ||
| 4 | 27 d'abril | |||
| 5 | 24 de maig | L'Ìsula | Cancel·lada | |
| 6 | 25 de maig | |||
| 7 | 1 de juny | Alagna | ||
| 8 | 13 de juliol | Comblain-au-Pont | ||
| 9 | 19 de juliol | Nord Vue | ||
| 10 | 20 de juliol | |||
| 11 | 27 de juliol | La Mongie | ||
| 12 | 6 de setembre | Arnedo | ||
| 13 | 7 de setembre |
Classificació final
[modifica]
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Montesa | 225 | |
| 2 | Gas Gas | 210 | |
| 3 | Sherco | 163 | |
| 4 | Beta | 154 | |
| 5 | Montesa | 145 | |
| 6 | Beta | 113 | |
| 7 | Gas Gas | 107 | |
| 8 | Sherco | 92 | |
| 9 | Sherco | 79 | |
| 10 | Gas Gas | 60 | |
| 19 | Gas Gas | 7 | |
Campionats complementaris
[modifica]El 2014, l'antiga Copa del Món juvenil de 125cc (FIM Youth Trial Cup 125cc) es va reanomenar Campionat del Món de 125cc (FIM Trial World Championship 125cc).
| Campionat | Guanyador/a | Motocicleta |
|---|---|---|
| Trial Júnior | Beta | |
| Trial 125cc | Sherco | |
| Trial Femení | Sherco |
Referències
[modifica]- ↑ Camps, Albert. «Arriba el 19è i ja en suma 38». esportiudecatalunya.cat. L'Esportiu, 07-09-2025. [Consulta: 7 setembre 2025].
- ↑ «Toni Bou, campió de trial a l'aire lliure per vuitena vegada consecutiva». ara.cat. Ara, 07-09-2014. [Consulta: 7 agost 2025].
- ↑ «Fujigas > Profile» (en anglès). fujigas.net. [Consulta: 8 desembre 2009].
Bibliografia
[modifica]- «FIM Trial World Championship. 2014» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 6 de gener 2015. [Consulta: 20 febrer 2015].
- «FIM Trial World Championship. Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM, 2014. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2014. [Consulta: 20 febrer 2015].