Campionat del Món de Trial masculí 2011

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentXXXVII Campionat del Món de Trial: 2011
Tipus temporada esportiva
Data 15 de maig - 4 de setembre de 2011
← Anterior: 2010
Posterior: 2012
Modifica dades a Wikidata

La temporada de 2011 del Campionat del Món de trial fou la 37a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 15 de maig i el 4 de setembre.

Aquesta temporada presentava l'al·licient del retorn a la competició de la mítica marca catalana Ossa, renascuda de les seves cendres després de gairebé 30 anys d'haver hagut de tancar les portes. L'equip oficial, dirigit per l'ex-Campió del Món Marc Colomer, el compon de moment un sol pilot: Jeroni Fajardo, qui fou fitxat per la marca a finals de 2010. Un altre fitxatge destacat de la temporada fou el de Dougie Lampkin, qui deixava Beta després d'haver-hi tornat el 2008 per a passar a córrer amb Gas Gas.

Finalment, Toni Bou guanyà el seu 5è campionat mundial a l'aire lliure consecutiu, repetint-se el resultat final pel que fa als tres primers classificats (Bou, Raga i Fujinami) que es ve donant invariablement d'ençà de la temporada de 2007. Aquest any, però, el campionat fou més ajustat, ja que Adam Raga presentà batalla i guanyà un total de quatre proves, mentre Bou en guanyava set i obtenia el títol amb només 13 punts d'avantatge sobre Raga.[1]

Grans Premis[modifica]

El calendari de la temporada 2011, previst inicialment a 10 curses (8 Grans Premis, dos dels quals de 2 dies), es veié alterat de bon començament a causa de l'anul·lació del darrer Gran Premi previst, el de Polònia, programat inicialment pel 4 de setembre a Myslenice. Per tal de compensar aquesta mancança, a mitjan temporada es programà un darrer Gran Premi de dos dies de durada per al mateix cap de setmana (3 i 4 de setembre) a l'estació d'esquí d'Isola 2000, a Occitània, amb el nom de Gran Premi d'Europa. Així doncs, aquesta temporada hi haurà un total de 8 Grans Premis, amb 11 curses.

Cursa Data Gran Premi Lloc Guanyador
1 15 de maig GER GP d'Alemanya Gefrees (Districte de Bayreuth) Catalunya Toni Bou
2 21 de maig FRA GP de França †† Bretanya Breal-Moñforzh Catalunya Adam Raga
3 22 de maig Catalunya Toni Bou
4 19 de juny Espanya GP d'Espanya Pobladura de las Regueras (Lleó) Catalunya Toni Bou
5 26 de juny AND GP d'Andorra Sant Julià de Lòria Catalunya Toni Bou
6 10 de juliol ITA GP d'Itàlia Montecrestese (Verbano-Cusio-Ossola) Catalunya Toni Bou
7 30 de juliol UK GP del Regne Unit SCO Fort William/An Gearasdan (Highland) Catalunya Adam Raga
8 20 d'agost Japó GP del Japó †† Circuit de Motegi Catalunya Toni Bou
9 21 d'agost Catalunya Adam Raga
10 3 de setembre Unió Europea GP d'Europa †† Occitània Isola 2000 (L'Isola) Catalunya Adam Raga
11 4 de setembre Catalunya Toni Bou
†† = Gran Premi celebrat en dos dies (dissabte i diumenge)

Classificació[modifica]

Sistema de puntuació[modifica]

Els punts s'atorguen als 15 primers classificats.

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Classificació dels pilots[modifica]

  • Els pilots amb fons blau debutaven al Campionat del Món aquesta temporada.
Pos Pilot Moto GER
GER
FRA 1
FRA
FRA 2
FRA
ESP
Espanya
AND
AND
ITA
ITA
GBR
UK
JAP 1
Japó
JAP 2
Japó
EUR 1
UE
EUR 2
UE
Pts
1 Catalunya Toni Bou Montesa Honda 1 3 1 1 1 1 2 1 3 2 1 204
2 Catalunya Adam Raga Gas Gas 4 1 3 2 3 2 1 2 1 1 2 191
3 Japó Takahisa Fujinami Montesa Honda 3 5 4 4 2 3 3 3 2 5 4 155
4 Catalunya Albert Cabestany Sherco 2 4 2 3 4 5 4 3 3 129
5 Catalunya Jeroni Fajardo Ossa 5 2 5 5 6 4 7 4 9 4 115
6 Regne Unit Michael Brown Gas Gas 8 7 8 9 11 10 6 9 5 7 6 90
7 França Loris Gubian Gas Gas 10 8 6 7 8 7 10 6 8 8 10 88
8 Regne Unit James Dabill Beta 6 6 9 6 5 6 5 10 5 86
9 Regne Unit Jack Challoner Beta 11 9 7 8 7 9 9 6 8 70
10 Itàlia Matteo Grattarola Gas Gas 7 10 10 10 9 8 11 9 9 61
11 Itàlia Francesco Iolitta Beta 14 11 12 12 12 13 11 11 32
12 Japó Kenichi Kuroyama Yamaha 5 4 24
13 Regne Unit Alexz Wigg Sherco 13 12 11 11 10 15 24
14 Japó Fumitaka Nozaki Yamaha 7 6 19
15 Japó Tomoyuki Ogawa Honda 8 7 17
16 Regne Unit Dougie Lampkin Gas Gas 9 Ret 8 15
17 Japó Tsuyoshi Ogawa Beta 10 10 12
18 Japó Akira Shibata Honda 11 11 10
19 Espanya Alfredo Gómez Montesa Honda 7 9
20 Japó Masahiko Sunada Honda 13 12 7
21 Japó Masatoshi Okamura Gas Gas 12 14 6
22 Itàlia Daniele Maurino Beta 11 5
23 Itàlia Fabio Lenzi HM 12 4
24 Alemanya Carsten Stranghöner Gas Gas 12 4
25 Japó Tsubasa Matsuura Honda 15 13 4
26 Japó Akio Saito Honda 14 2
27 Itàlia Michele Orizio Gas Gas 14 2
Pos Pilot Moto GER
GER
FRA 1
FRA
FRA 2
FRA
ESP
Espanya
AND
AND
ITA
ITA
GBR
UK
JAP 1
Japó
JAP 2
Japó
EUR 1
UE
EUR 2
UE
Pts
Color Resultat
Or Guanyador
Argent 2n lloc
Bronze 3r lloc
Verd Va acabar sumant punts
Blau Va acabar sense sumar punts
No classificat (NC)
Porpra No va acabar (Ret)
Negre Desqualificat (DSQ)
Blanc No va començar (NVC)
Abandonà (AB)
Retirat per lesió (LES)
Cursa cancel·lada (C)
Gris No va participar
Exclòs (EX)

Classificació de marques[modifica]

  • Les quantitats indiquen els punts computables per al títol de constructors aconseguits pels pilots de la marca.
Pos Marca GER
GER
FRA 1
FRA
FRA 2
FRA
ESP
Espanya
AND
AND
ITA
ITA
GBR
UK
JAP 1
Japó
JAP 2
Japó
EUR 1
UE
EUR 2
UE
Pts
1 Catalunya Montesa Honda 35 26 33 33 37 35 32 35 32 28 33 359
2 Catalunya Gas Gas 22 29 25 26 23 26 30 27 31 29 27 295
3 Itàlia Beta 15 17 16 18 20 17 18 6 6 16 19 168
4 Catalunya Sherco 20 17 22 20 19 12 13 15 15 153
5 Catalunya Ossa 11 17 11 11 10 13 9 13 7 13 115
6 Japó Yamaha 20 23 43
7 Japó Honda 13 14 27
Pos Marca GER
GER
FRA 1
FRA
FRA 2
FRA
ESP
Espanya
AND
AND
ITA
ITA
GBR
UK
JAP 1
Japó
JAP 2
Japó
EUR 1
UE
EUR 2
UE
Pts

Referències[modifica]

  1. «Five in a row for Bou» (en anglès). fim-live.com. FIM, 04-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].