Campionat del Món de bicitrial

Campionat del Món de bicitrial

Tipus	competició esportiva
Esport	biketrial
Organitzador	Unió Internacional de Biketrial
Lloc  i  dates
Àmbit	mundial
Vigència	1992 –

El Campionat del Món de bicitrial (en anglès: World biketrial Championship) és la màxima competició internacional de bicitrial. L'organitza la BIU des de 1992 (any de la seva fundació) i és considerat la continuació de l'anterior Campionat del Món de trialsín.

El campionat atorga un títol mundial específic per a cadascuna de les categories federatives establertes per la BIU (les quals han anat variant històricament fins a arribar a les vigents actualment: Elite, Senior, Junior, Minime, Benjamin, Poussin i Femina), més un per a Nacions i un altre per a Constructors. Les antigues categories Màster i Expert (reservades a bicicletes amb roda de 26") i Cadet han estat discontinuades. La selecció catalana hi competeix oficialment d'ençà de l'edició del 2010, ja que la federació catalana (la BAC) fou reconeguda per la BIU un cop acabada la temporada de 2009.

Al contrari del que passa als mundials de ciclisme de muntanya i trial organitzats per l'UCI, on hi ha títols per separat en funció de la mida de la roda de la bicicleta emprada (els mundials de trial de 20" i 26"), actualment als mundials de bicitrial hi ha un sol títol per categoria federativa: els pilots hi poden participar amb la mida de roda que vulguin (sempre que estigui dins els límits establerts per a cada categoria), i tots competeixen plegats agrupats per categoria. Això fa que les bicicletes equipades amb roda de 20" siguin les més habituals, ja que són més manejables que les de 26".

Història

Ot Pi a la prova inaugural del Mundial de 1992 (Itadori, Japó)

El mundial de bicitrial s'estrenà el juliol de 1992, coincidint amb les Olimpíades de Barcelona, i ja al seu cinquè any, el 1996, va comptar amb la participació de 330 pilots de 26 països. A la primera edició, la prova inicial fou a Itadori (Japó), seguida per Alcanyís (Espanya), Sinsheim (Alemanya) i Tábor (República Txeca). Anys a venir, el mundial va constar de proves a llocs tan allunyats com ara Llac Tahoe (Califòrnia), Singapur i la Xina. Entre les organitzacions més reeixides s'han citat sovint les de Heidelberg (Alemanya), Bilstain (Bèlgica) i algunes de les celebrades a Eslovàquia, França, Itàlia i Anglaterra.

Als Països Catalans

A Catalunya hi ha hagut també organitzadors molt ben valorats, com ara Màrius Pujol a Berga i Manel Raventós a Castellví de Rosanes. Amb els seus respectius equips -compostos per més de 60 persones- han organitzat recordades proves puntuables per al Campionat de Món (especialment Pujol a la Font Negra de Berga). També han excel·lit en aquesta tasca Jaume Kleiner a L'Estartit, Àngel Batlle a Vilanova de Prades, Josep Fort a Sant Miquel de Campmajor (d'on era batlle) i Ramon Cirera a Sant Fruitós de Bages. Cal fer esment també de l'aragonès Antonio Gaibar, qui a banda de les reeixides proves d'Alcanyís i Tabuenca n'organitzà alguna a Castellseràs (així com diverses proves del campionat dels Països Catalans).

D'altra banda, tant Màrius Pujol com Manel Raventós dirigiren a més a més competitius equips de pilots que es desplaçaren arreu del món tot seguint els Campionats del Món.

Itadori

Una de les fites d'aquest campionat fou el fet d'introduir-se al Japó, gràcies a les gestions del president de la BIU Hiroshi Hirano. A Itadori (Gifu) s'hi ha celebrat la prova japonesa del mundial ininterrompudament entre 1992 i el 2007, essent sempre molt lloada per la seva excel·lent organització i espectacular posada en escena, gràcies als grans pressupostos amb què han comptat els organitzadors (l'any del seu debut s'hi van aplegar 10.000 espectadors, i el cost de la seva organització fou de 85.000 dòlars). Una de les característiques d'aquesta prova és que anualment s'hi han fabricat zones especials tipus indoor amb fusta (sovint la primera i la darrera per tal de donar espectacle al parc tancat). El disseny de les zones el suggeria el mateix Hirano i sovint eren al·legòriques a una situació atmosfèrica, com ara el foc, un terratrèmol, el vent, un volcà, etc.

Bicicletes de 26"

Una de les principals novetats del campionat, al moment de la seva creació, fou la inclusió d'un parell de categories reservades a bicicletes amb roda de 26" (Màster i Expert), amb la idea d'aprofitar l'auge de les bicicletes de mountain bike en aquella època. La idea era oferir zones específiques per a aquesta mena de bicicletes, amb fortes pujades i baixades, pocs salts i rodades llargues que facilitessin l'ús del canvi de marxes. Tot i les bones intencions inicials, aquestes categories anaren decandint amb els anys, degut bàsicament al poc interès per part dels fabricants i, alhora, dels organitzadors (que acabaven marcant-ne zones massa fàcils, aprofitant les infantils). La manca de seguiment i participació provocà finalment la desaparició de les categories Màster i Expert i la preeminència actual de bicicletes de 20".

Llista de campions per categories

A 1 de gener de 2013

Elit (A), Fèmina (C), Nacions i Constructors

Edició	Any	Elit	Fèmina	Nacions	Constructors
I	1992	Ot Pi	Helena Kurandova	?	?
II	1993	Ot Pi	Gabriela Danikova	Espanya	?
III	1994	Petr Kraus	Gabriela Danikova	República Txeca	?
IV	1995	Cèsar Cañas	Gabriela Danikova	Espanya	?
V	1996	Cèsar Cañas	Mio Suemasa	Espanya	?
VI	1997	Cèsar Cañas	Mio Suemasa	Espanya	Monty
VII	1998	Cèsar Cañas	Gabriela Danikova	Espanya	Monty
VIII	1999	Cèsar Cañas	Gabriela Danikova	Espanya	Monty
IX	2000	Cèsar Cañas	Gabriela Danikova	Espanya	Monty
X	2001	Cèsar Cañas	Gabriela Danikova	Japó	Monty
XI	2002	Cèsar Cañas	Janka Kolenikova	?	?
XII	2003	Benito Ros	Gemma Bou	?	?
XIII	2004	Benito Ros	Mireia Abant	?	?
XIV	2005	Dani Comas	Gemma Abant	Espanya	Monty
XV	2006	Dani Comas	Mireia Abant	Espanya	Monty
XVI	2007	Benito Ros	Mireia Abant	Espanya	Monty
XVII	2008	Dani Comas	Gemma Abant	Espanya	Monty
XVIII	2009	Kazuki Terai	Gemma Abant	Japó	Monty
XIX	2010	Dani Comas	Mireia Abant	Catalunya	Monty
XX	2011	Dani Comas	Gemma Abant	Catalunya	Monty
XXI	2012	Dani Comas	Gemma Abant	Catalunya	Monty

Màster, Expert i Grup A

  Guanyadors del títol Scratch, pel qual competeixen els pilots Sènior i Júnior alhora

Edició	Any	Màster (26")	Expert (26")	Sènior	Júnior
I	1992	Ot Pi	?	Vlastimil Tlasek	Milos Pospisil
II	1993	Ot Pi	Cèsar Cañas	Marc Verdaguer	Cèsar Cañas
III	1994	Ot Pi	Marc Vinco	Jiri Smidl	Alberto Gómez
IV	1995	Ot Pi	Martin Ashton	Jan Votypka	Elias Bonet
V	1996	Martin Simunek	Keigou Arizono	Marek Palous	Vicenç Victoria
VI	1997	Martin Simunek	David Cachón	Jan Sbovoda	Milosz Grajewski
VII	1998	Josef Dressler	Petr Sadilek	Stefan Pcola	Dani Comas
VIII	1999	Petr Kraus	Hynek Rejthar	Marco Hösel	Benito Ros
IX	2000	Ot Pi	David Cachón	Rafal Kumorowski	Iker Lezeta
X	2001	Martin Simunek	Kevin Gauniax	Peter Bartak	-
XI	2002	Bruno Arnold	Giacomo Coustellier	Yoritaka Maeda	-
XII	2003	Josef Dressler	Jan Sidlik	Vincent Hermance	-
XIII	2004	Vincent Hermance	Daniel Cegarra	James Hyland	-
XIV	2005	Vincent Hermance	Xavi Casas	Keita Miyaoka	-
XV	2006	Ben Savage	Vittorio Brumotti	Peter Muziga	-
XVI	2007	Cèsar Cañas	Juan Pedro García	Eduard Planas	-
XVII	2008	-	-	Thomas Ohler	David Herka
XVIII	2009	-	-	Masaya Yamamoto	David Herka
XIX	2010	-	-	Àngel Batlle	Armand Mollà
XX	2011	-	-	Jan Kocis	Ladislav Janoska
XXI	2012	-	-	Rafael Tibau	Armand Mollà

Cadet i Grup B

Edició	Any	Cadet	Minime	Benjamí	Poussin
I	1992	Stanislav Slaby	Marcus Klausmann	Sergi Bellavista	Xavi Vilaseca
II	1993	Vlastimil Hyncica	Petr Cablik	Tetsuya Yamada	Fumitaka Nozaki
III	1994	Martin Cucman	Eric Hernández	Premysl Vicek	Jeroni Fajardo
IV	1995	Kazuhiro Onishi	Eric Hernández	Iker Lezeta	Jeroni Fajardo
V	1996	Kazuhiro Onishi	Premysl Vicek	Ryota Nishimoto	Carlos Vallés
VI	1997	Eric Hernández	Iker Lezeta	Jeroni Fajardo	Wesly Belaey
VII	1998	Iker Lezeta	Kazuki Terai	Carlos Vallés	Tomonori Kokyu
VIII	1999	Kenny Belaey	Kazuki Terai	Tomonori Kokyu	David Millán
IX	2000	Kazuki Terai	Toni Bou	Tomonori Kokyu	Scott Wilson
X	2001	Kazuki Terai	Tomonori Kokyu	Atomu Mino	Takumi Sasaki
XI	2002	Gilles Coustellier	Marco Thoma	Vaclav Kolar	Alexandre Fabregas
XII	2003	Ben Savage	Matthieu Francisco	Vaclav Kolar	Marius Merger
XIII	2004	Ben Slinger	Vaclav Kolar	Alexandre Fabregas	Ladislav Janoska
XIV	2005	Eduard Planas	Vaclav Kolar	Marius Merger	Bernat Seuba
XV	2006	Vaclav Kolar	Alexandre Fabregas	Armand Mollà	Ludovic Fabregas
XVI	2007	Abel Mustieles	Marius Merger	Bernat Seuba	Matej Popelka
XVII	2008	-	Marc Prat	Miroslav Kolarik	Ryoga Tsuchiya
XVIII	2009	-	Armand Mollà	Ryoga Tsuchiya	Ryoma Hayashi
XIX	2010	-	Bernat Seuba	Arvis Dermaks	Charlie Rolls
XX	2011	-	Sergi Garcia	Yuga Ujikawa	Adam Morewood
XXI	2012	-	Andrea Riva	Charlie Rolls	Alan Rovira

Resum estadístic

A 1 de gener de 2013

Campions múltiples

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat tots els resultats obtinguts pel pilot de forma individual, sense computar per tant els que hagi pogut aconseguir com a membre d'una selecció nacional o equip de constructor.

Pilot	Elit	Fèmina	Màster	Expert	Sènior	Júnior	Cadet	Minime	Benjamí	Poussin	Total
Cèsar Cañas	8	-	1	1	-	1	-	-	-	-	11
Dani Comas	6	-	-	-	-	1	-	-	-	-	7
Ot Pi	2	-	5	-	-	-	-	-	-	-	7
Gabriela Danikova	-	7	-	-	-	-	-	-	-	-	7
Kazuki Terai	1	-	-	-	-	-	2	2	-	-	5
Gemma Abant	-	5	-	-	-	-	-	-	-	-	5
Vaclav Kolar	-	-	-	-	-	-	1	2	2	-	5
Benito Ros	3	-	-	-	-	1	-	-	-	-	4
Mireia Abant	-	4	-	-	-	-	-	-	-	-	4
Armand Mollà	-	-	-	-	-	2	-	1	1	-	4
Iker Lezeta	-	-	-	-	-	1	1	1	1	-	4
Tomonori Kokyu	-	-	-	-	-	-	-	1	2	1	4
Alexandre Fabregas	-	-	-	-	-	-	-	1	1	1	3
Martin Simunek	-	-	3	-	-	-	-	-	-	-	3
Vincent Hermance	-	-	2	-	1	-	-	-	-	-	3
Eric Hernández	-	-	-	-	-	-	1	2	-	-	3
Bernat Seuba	-	-	-	-	-	-	-	1	1	1	3
Marius Merger	-	-	-	-	-	-	-	1	1	1	3
Jeroni Fajardo	-	-	-	-	-	-	-	-	1	2	3
Petr Kraus	1	-	1	-	-	-	-	-	-	-	2
Josef Dressler	-	-	2	-	-	-	-	-	-	-	2
Mio Suemasa	-	2	-	-	-	-	-	-	-	-	2
Ben Savage	-	-	1	-	-	-	1	-	-	-	2
David Cachón	-	-	-	2	-	-	-	-	-	-	2
Eduard Planas	-	-	-	-	1	-	1	-	-	-	2
David Herka	-	-	-	-	-	2	-	-	-	-	2
Ladislav Janoska	-	-	-	-	-	1	-	-	-	1	2
Kazuhiro Onishi	-	-	-	-	-	-	2	-	-	-	2
Premysl Vicek	-	-	-	-	-	-	-	1	1	-	2
Carlos Vallés	-	-	-	-	-	-	-	-	1	1	2
Ryoga Tsuchiya	-	-	-	-	-	-	-	-	1	1	2
Charlie Rolls	-	-	-	-	-	-	-	-	1	1	2

Títols per nacionalitat

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat els resultats de tots els campionats en disputa, tret del de Nacions i el de Constructors.

Nacionalitat	Elit	Fèmina	Màster	Expert	Sènior	Júnior	Cadet	Minime	Benjamí	Poussin	Total
Països Catalans	16	10	6	2	4	6	1	6	5	8	64
Catalunya	16	10	6	1	4	6	1	6	5	7	62
Txèquia	1	1	6	2	5	3	4	4	3	2	31
Japó	1	2	-	1	3		4	3	7	5	26
Eslovàquia	-	8	-	1	4	1	-	-	1	-	15
França	-	-	3	2	1	-	1	2	1	1	11
Espanya	-	-	-	4	-	-	2	2	1	1	10
País Basc	3	-	-	-	-	3	1	1	1	-	9
Regne Unit	-	-	1	1	1	-	2		1	3	9
Bèlgica	-	-	-	1		-	1	-	-	1	3
Alemanya	-	-	-	-	1	-	-	2	-	-	3
Itàlia	-	-	-	1	-	-	-	1	-	-	2
Polònia	-	-	-	-	1	1	-	-	-	-	2
Àustria	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	1
Lituània	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	1
Andorra	-	-	-	1	-	-	-	-	-		1
Aragó (Franja de Ponent)	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	1
Total	21	21	16	15	21	14	16	21	21	21	187

Notes

Vegeu també

• Campionat del Món de bicitrial Elit

Referències

Bibliografia

• Pi 2012: «Resultats dels campionats del món de BikeTrial» p. 281-285
• Pi, Ot. Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011. ISBN 8415097204. 
• Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353. 

Enllaços externs

• Vídeo del Campionat del Món de bicitrial de 1993 (castellà)