La temporada de 1951 del Campionat del món de motociclisme fou la 3a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Aquell any se n'amplià el nombre de curses, sent una d'elles el Gran Premi d'Espanya celebrat al circuit de Montjuic, cosa que va propiciar l'aparició de pilots catalans en el campionat, així com de l'equip Montesa.
Carlo Ubbiali va guanyar als 125cc el primer dels nou títols mundials que acumulà al llarg de la seva carrera. Per la seva banda, Geoff Duke va guanyar els dos primers (350cc i 500cc) dels sis que va arribar a acumular. El campió del món de 250cc de l'any anterior, Dario Ambrosini, es va morir als entrenaments del Gran Premi de França. Aquella fou una temporada marcada pels accidents, ja que, a banda d'Ambrosini, cinc pilots més es van morir en sengles accidents.
La victòria de Norton al campionat de constructors de 500cc de 1951 continuava sent, a data de 2025, la darrera en què un constructor no japonès ni italià guanyava aquest títol a la categoria reina del mundial.
Com en altres anys, les curses es van veure marcades per diversos accidents. John O'Driscoll, John Wenman i Chris Horn es van morir al TT de l'Illa de Man (els dos primers als entrenaments i la cursa de 350cc respectivament, i Horn a la de 500cc). El 14 de juliol, durant els entrenaments de la cursa de 250cc del Gran Premi de França, el campió del món vigent de la categoria Dario Ambrosini es va estavellar amb la seva Benelli i es va morir. Un mes després, Gianni Leoni i Sante Geminiani es van morir durant els entrenaments de la cursa de 250cc del Gran Premi de l'Ulster.