El guanyador del títol de 125cc d'aquell any, Rupert Hollaus, es va morir durant els entrenaments de la penúltima ronda del campionat, el Gran Premi de les Nacions, a Monza.[1] Els triomfs que havia obtingut fins aleshores el van fer campió del món de 125cc i subcampió de 250cc, darrere del seu company d'equip Werner Haas, a títol pòstum.[2][3] Hollaus era encara a data del 2024 l'únic austríac a haver guanyat mai un mundial de motociclisme.
Tota la temporada es va caracteritzar per una forta controvèrsia entre la FIM i els fabricants de motocicletes (representats per l'Oficina Permanent Internacional de Fabricants de Motocicletes, International Permanent Bureau of Motorcycle Manufacturers), que es queixaven dels costos excessius que els suposava participar al campionat, especialment pel gran nombre de curses. A més, per donar més protagonisme a les seves victòries, els fabricants demanaven que es deixés d'atorgar el títol de pilots i s'atorgués només el de constructors.[4] Arran dels desacords, els fabricants alemanys i anglesos van amenaçar de retirar-se del campionat si no se satisfeien les seves peticions; en resposta, la FIM va decidir de no atorgar el títol de constructors aquella temporada, tot eliminant l'article corresponent del reglament oficial.[5] Tanmateix, el trofeu es va reintroduir l'any següent i, des d'aleshores, s'ha lliurat anualment sense més conflictes.
↑Pétrier, Marc «GRAND PRIX: why no manufacturers’ titles in 1954» (en anglès). Ride with us, the FIM magazine, setembre-octubre, núm. 75, 2010, pàg. 39 i s..