La temporada de 1966 del Campionat del món de motociclisme fou la 18a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Honda va intensificar la seva activitat a les curses amb una nova moto de quatre cilindres de 500cc (després de molts anys, aparegué per fi una moto capaç de competir amb les MV Agusta), així com motos a les quatre categories més petites.
Malgrat els esforços creixents d'Honda, Suzuki va aconseguir el títol de 50cc amb Hans-Georg Anscheidt, que li va guanyar el campionat al pilot d'Honda Luigi Taveri a l'última cursa de la temporada, al Japó. Yamaha lluità contra Honda tota la temporada pel títol de 125cc i cadascun dels dos equips aconseguí cinc victòries, essent finalment Luigi Taveri (Honda) el campió per davant de Bill Ivy (Yamaha).
Mike Hailwood, després d'haver abandonat l'equip MV Agusta per córrer amb Honda, va aconseguir el títol de la categoria de 250cc, guanyant les primeres vuit curses de la temporada, mentre que Phil Read hagué de batallar amb la nova moto de competició V-Four de Yamaha. Hailwood va fer un doblet en adjudicar-se també la categoria de 350cc per davant de Giacomo Agostini (MV Agusta). El pla inicial d'Honda era que Jim Redman liderés la classe de 500cc abans de retirar-se. Tot va començar bé i Redman va guanyar les dues primeres curses de l'any, però les esperances d'Honda es van esvair quan Redman es va estavellar sota la pluja a Bèlgica i es va trencar el canell. Això va donar a Agostini el lideratge del campionat, que va mantenir tot i que Hailwood va guanyar tres de les últimes sis curses. Agostini va guanyar així el primer dels seus set títols consecutius amb MV Agusta a la categoria reina. Honda es va consolar guanyant els cinc títols de constructors amb de forma clara.
D'altra banda, aquell any hi hagué la primera victòria d'una motocicleta catalana en una cursa del Mundial, concretament la Bultaco TSS pilotada per Ginger Molloy, a la categoria dels 250cc del Gran Premi de l'Ulster (una cursa en què els tres primers classificats pilotaven aquest mateix model).
Norman Huntingford es va morir arran d'un accident a la cursa de sidecars del Dutch TT.[1]
Al TT de l'Illa de Man s'hi van morir dos pilots arran de sengles accidents: Toshio Fujii durant els entrenaments de la cursa de 125cc[2] i Brian Duffy a la cursa de 250cc.[3]