Campionat del Món de motociclisme de 1981
| Tipus | campionat del món de motociclisme |
|---|---|
| Esport | motociclisme de velocitat |
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Número d'edició | 33 (1981) |
La temporada de 1981 del Campionat del món de motociclisme fou la 33a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Marco Lucchinelli va esdevenir el primer italià a guanyar el campionat de 500cc des del darrer de Giacomo Agostini el 1975. Anton Mang va aconseguir un doblet en obtenir els títols de 350cc (on derrotà el campió vigent Jon Ekerold) i el de 250cc, on guanyà deu de les dotze curses puntuables.[1] Michel Rougerie, que havia estat subcampió del món de 250cc el 1975, es va morir en ser atropellat per un altre pilot després d'estavellar-se a la cursa de 350cc de Iugoslàvia.[2]
Ángel Nieto va obtenir el seu desè campionat del món en guanyar vuit de les dotze rondes de 125cc amb la Minarelli, mentre que Ricardo Tormo va guanyar el seu segon títol de 50cc amb una Bultaco privada, patrocinada per Motul.[1]
El campionat de 500cc
[modifica]Al campionat de 500cc, dos equips de Suzuki van lluitar pel títol: l'Italian Suzuki de Roberto Gallina, amb Marco Lucchinelli, i l'Heron Suzuki patrocinat per l'importador britànic de la marca, amb Randy Mamola. Mamola va començar la temporada amb força amb dues victòries i dos segons llocs i va encapçalar el campionat, però Lucchinelli li va prendre el lideratge amb quatre victòries a les cinc curses següents i va aconseguir el títol.[1] Mamola va ser subcampió per segon any consecutiu.[1]
Barry Sheene guanyà l'última cursa de la seva carrera a Suècia, mentre que un jove americà anomenat Freddie Spencer va fer la seva primera incursió al campionat com a membre de l'equip de fàbrica d'Honda tot pilotant la NR500 de quatre temps al Gran Premi de Gran Bretanya, amb la qual arribà a ocupar el cinquè lloc abans de patir una avaria.[1]
Novetats tècniques
[modifica]A partir de 1981, la tecnologia dels xassissos de les motocicletes de Gran Premi va evolucionar ràpidament a mesura que els fabricants passaven dels d'acer tubulars ('featherbed'), que dataven de la dècada del 1950, als d'alumini amb grans bigues dobles, una innovació original de l'enginyer català Antonio Cobas.[3]
Campions del món
[modifica]- Pilots
| 50cc | 125cc | 250cc | 350cc | 500cc |
|---|---|---|---|---|
- Constructors
| 50cc | 125cc | 250cc | 350cc | 500cc |
|---|---|---|---|---|
- Sidecars
| Pilot / Passatger | Constructor |
|---|---|
Grans Premis
[modifica]Sistema de puntuació
[modifica]Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Calendari
[modifica]| Cursa | Data | Gran Premi | Circuit |
|---|---|---|---|
| 1 | 22 de març | Buenos Aires | |
| 2 | 26 d'abril | Salzburgring | |
| 3 | 3 de maig | Hockenheimring | |
| 4 | 10 de maig | Monza | |
| 5 | 17 de maig | Paul Ricard | |
| 6 | 24 de maig | Jarama | |
| 7 | 31 de maig | Rijeka | |
| 8 | 27 de juny | Assen | |
| 9 | 5 de juliol | Spa-Francorchamps | |
| 10 | 12 de juliol | Imola | |
| 11 | 2 d'agost | Silverstone | |
| 12 | 9 d'agost | Imatra | |
| 13 | 16 d'agost | Anderstorp | |
| 14 | 30 d'agost | Brno |
Guanyadors
[modifica]Accidents mortals
[modifica]- Michel Rougerie es va morir arran d'un accident a la cursa de 350cc del Gran Premi de Iugoslàvia.[4]
- Sauro Pazzaglia es va morir arran d'un accident durant els entrenaments de la cursa de 250cc del Gran Premi de San Marino.[5]
- Alain Béraud es va morir arran d'un accident a la cursa de 250cc del Gran Premi de Txecoslovàquia.[6]
Galeria
[modifica]- La Suzuki RGΓ500 amb què Randy Mamola fou subcampió de 500cc
- Boet van Dulmen, sisè als 500cc
- Kenny Roberts, tercer als 500cc
- Marco Lucchinelli, campió de 500cc, darrere de Boet van Dulmen
Classificació dels pilots
[modifica]500 cc
[modifica]
|
|
350 cc
[modifica]250 cc
[modifica]125 cc
[modifica]50 cc
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7.
- ↑ «Michel Rougerie career profile» (en anglès). Motorsportmemorial.org. [Consulta: 5 desembre 2012].
- ↑ «Framing the Future: The Legacy of Antonio Cobas» (en anglès). Superbikeplanet.com. Arxivat de l'original el 2/9/2004. [Consulta: 5 desembre 2012].
- ↑ «Motorcyclist killed» (en anglès) p. 17. The Windsor Star, 01-06-1981.
- ↑ «Morto il pilota caduto a Imola» (en italià). La Stampa, 15-07-1981, pàg. 17.
- ↑ «Alain Béraud» (en anglès). MotorsportMemorial.org. [Consulta: 8 gener 2013].
Bibliografia
[modifica]- Büla, Maurice; Schertenleib, Jean-Claude. Continental Circus 1949–2000 (en anglès, francès i alemany). Chronosports S.A., 2001. ISBN 2-940125-32-5.
- «The Official MotoGP website» (en anglès). Arxivat de l'original el 18/9/2012. [Consulta: 6 juliol 2010].
- Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1981, p. 46-64, 183-184.