Mick Doohan (Honda) va aconseguir el seu segon títol consecutiu de 500cc.[1]Daryl Beattie (Suzuki) tenia uns punts d'avantatge a principis de temporada, però va caure i es va lesionar als entrenaments a Assen.[1]Luca Cadalora va tornar a guanyar dues curses amb Yamaha, però no va mostrar cap consistència.[1]Kevin Schwantz es va retirar després de la tercera cursa de la temporada, ja que les seves nombroses lesions finalment li van passar factura.[1]
Max Biaggi també va guanyar el seu segon campionat consecutiu de 250cc amb Aprilia després d'haver obtingut vuit victòries al llarg de la temporada, un total només superat per les deu victòries de Mike Hailwood el 1966.[1]Haruchika Aoki va dominar el campionat de 125cc, guanyant el títol amb Honda amb un total de set victòries.[1]
Pel que fa als pilots catalans, victòria d'Àlex Crivillé al Circuit de Catalunya –esquitxada per la polèmica en celebrar-la fent onejar una senyera– i primera victòria d'Albert Puig a Jerez, tot i que la seva temporada va estar marcada per la greu lesió a Le Mans. Als 125cc, Emili Alzamora hi obtingué la seva primera victòria i acabà en tercera posició final.
↑ 1,01,11,21,31,41,5Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7.