La temporada de 1997 del Campionat del món de motociclisme fou la 49a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Als 500cc, Mick Doohan (Honda) va obtenir el seu quart títol consecutiu de forma contundent. Va batre el rècord de victòries de Giacomo Agostini en una sola temporada, amb un total de dotze.[1] També va ser un any de domini per a Honda, la moto que portaven set dels deu primers de la classificació final.[1] Aquella temporada va ser l'última, a data de 2025, en què un sol fabricant va guanyar totes les curses de la categoria reina. Els equips de Yamaha i Suzuki estaven desorientats.[1]Kenny Roberts va deixar Yamaha i va començar la seva pròpia aventura amb una lleugera Modenas de tres cilindres.[1] L'equip de Wayne Rainey es va quedar amb l'inconsistent Norifumi Abe i Sete Gibernau, aleshores un debutant.[1]Daryl Beattie no va poder recuperar-se de les lesions al cap de l'any passat i es va retirar a finals d'any, mentre que Anthony Gobert va suspendre un test anti-dopatge i va ser expulsat de l'equip Suzuki.[1] L'equip Elf va continuar amb el seu motor Swiss-Auto V4, mentre que Aprilia va decidir retirar la seva V-twin de la categoria a finals d'any.[1]
A Max Biaggi li va costar defensar el seu títol de 250cc enfront de Tetsuya Harada i Ralf Waldmann i no el va aconseguir revalidar fins a l'última cursa de l'any.[1] A la categoria de 125cc va sorgir una nova estrella: Valentino Rossi, que en va guanyar 11 curses i el títol amb una Aprilia en el seu segon any al campionat.[1]
A partir del 1997, els sidecars, que havien format part del campionat des de la seva instauració el 1949, se'n varen separar per tal de disposar del seu propi campionat, l'actual campionat del món de sidecars.