La temporada de 2000 delCampionat del món de motociclisme fou la52aedició d'aquestcampionat, organitzatper laFIM. Kenny Roberts Jr. va confirmar la promesa del seu subcampionat de 1999 guanyant el campionat de 500cc a dues curses del final. El seu títol va ser l'últim d'un pilot de Suzuki fins al de Joan Mir del 2020. Aquella temporada va debutar a la categoria reina Valentino Rossi, que tot i començar amb caigudes a les dues primeres rondes i caure també a Xest, va quedar subcampió al seu primer any en la categoria, amb dues victòries i vuit podis. Garry McCoy va aconseguir tres victòries amb el seu espectacular estil de derrapatge amb les dues rodes; el seu ús de pneumàtics de 16,5" (420 mm) va promoure una transició general a aquesta mida,[1] tot i que ja l'havia fet servir anteriorment als 500cc Kevin Schwantz.[2]
El campió vigent Àlex Crivillé va tenir una temporada decebedora, afectat per una malaltia indeterminada i un nou motor NSR amb una corba de potència difícil de gestionar. Al respecte, Jeremy Burgess va dir: «Al mig del revolt, en la transició per tornar a la potència, el motor afluixava perquè tota la potència se n'havia anat amunt. No es podia transferir el pes amb l'accelerador de la part anterior a la posterior sense sentir aquesta feblesa. Això feia que es tendís a obrir massa l'accelerador... i llavors passaven coses».[n 1] A la tercera ronda, Honda va començar a tornar a fer servir moltes de les peces de 1999; Rossi i Burgess, per la seva banda, van decidir de fer servir el xassís del 2000 amb el motor de 1999.[3]
↑«In the middle of the corner, in the transition of getting back onto the power, the engine was weak, because all the power had gone to the top. You couldn't transfer the weight with the throttle from the front to the rear without feeling this weakness. That led to a tendency to over-open the throttle... and things would happen».