Vés al contingut

Campionat del Món de motociclisme de 2002

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de motociclisme de 2002
Imatge
Valentino Rossi a Motegi durant el GP del Pacífic (2002)
Tipuscampionat del món de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Número d'edició54  (2002) Modifica el valor a Wikidata
Competició
← 2001 Modifica el valor a Wikidata
2003 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 2002 del Campionat del món de motociclisme fou la 54a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Aquell any va començar l'era moderna de MotoGP. L'antiga categoria reina de 500cc es va rebatejar amb aquest nom i s'hi van introduir noves normes i reglaments que permetien competir les motos de quatre temps fins a 990 cc al costat de les tradicionals de dos temps i 500 cc de l'any anterior. El campió vigent de 500cc, Valentino Rossi, va guanyar el seu segon títol de la categoria reina (i primer de MotoGP) amb un total d'onze victòries i 355 punts. Rossi es va proclamar campió al Gran Premi de Rio de Janeiro, a quatre curses del final de la temporada.[1]

El títol de 250cc el va guanyar Marco Melandri, que va guanyar nou curses i va anotar 298 punts. Es va proclamar campió al Gran Premi d'Austràlia i va esdevenir el campió més jove de la història d'aquella categoria.[2] Arnaud Vincent va guanyar el títol de 125cc per 19 punts de diferència sobre el campió vigent, Manuel Poggiali. El títol es va decidir a l'última cursa de la temporada, a Xest.[3]

Pel que fa als catalans, cal destacar el paper de Toni Elias i Dani Pedrosa, que obtingueren diverses victòries en les seves respectives categories. En la categoria reina, Àlex Crivillé es retirà definitivament durant la pretemporada.

Resum de la temporada

[modifica]

MotoGP

[modifica]

Aquell primer any de la categoria MotoGP, quatre equips de fàbrica (Repsol Honda, Marlboro Yamaha, Suzuki i Aprilia) van competir amb les noves motos de quatre temps, mentre que tots els equips satèl·lit van competir amb les clàssiques de dos temps de 500 cc.[4] La temporada també va ser la del retorn de Dunlop i l'entrada de Bridgestone a la categoria reina.[5] Dunlop va subministrar els pneumàtics a Suzuki, Aprilia, Yamaha WCM i Pramac Honda[6] i Bridgestone va subministrar els del Team Roberts i Kanemoto Racing.[7][8][9] Michelin va subministrar els dels sis equips restants. Malgrat tot, després de només dues curses, Suzuki va tornar a fer servir els pneumàtics Michelin per a la resta de la temporada.[10][11]

Valentino Rossi, pilotant l'Honda RC211V de quatre temps, va guanyar la primera cursa de la temporada a Suzuka sota la pluja. El pilot de proves de Suzuki, Akira Ryo, que va córrer com a wildcard, i Carles Checa (Yamaha) van completar el podi de motos de quatre temps.[12] El company d'equip de Rossi, Tohru Ukawa, va guanyar la segona cursa abans que Rossi dominés el campionat guanyant set curses consecutives. Max Biaggi va donar a la Yamaha YZR-M1 de quatre temps la seva primera victòria al Gran Premi de la República Txeca de Brno, mentre que Rossi s'hi va haver de retirar a causa de problemes amb els pneumàtics.[13] En aquella cursa, Honda també va ampliar la seva presència en les motos de quatre temps tot proporcionant la RC211V al pilot de l'equip Honda Gresini Daijiro Kato.[14] Rossi va guanyar dues curses consecutives a Portugal i Brasil, i en aquesta última va aconseguir el títol.[1]

Valentino Rossi al GP de Gran Bretanya

Al Gran Premi del Pacífic, el pilot d'Honda Pons Alex Barros va guanyar la seva primera cursa amb la RC211V.[15] En aquella cursa, Kawasaki va tornar al campionat del món després de 20 anys d'absència. La marca, amb la seva Ninja ZX-RR de quatre temps, va competir com a wildcard a les quatre últimes curses de la temporada per tal de preparar la seva plena entrada al campionat la temporada següent.[16] A la següent cursa, a Sepang, Yamaha va ampliar la seva presència al sector dels quatre temps tot proporcionant les YZR-M1 a la parella de pilots de l'equip Tech 3, Olivier Jacque i Shinya Nakano.[17] Un altre pilot de Yamaha, Norifumi Abe, va competir amb la cinquena YZR-M1 a les dues últimes curses de la temporada.[18]

Rossi va acabar la temporada amb 355 punts obtinguts en onze victòries i quatre segons llocs. Biaggi va acabar segon darrere de Rossi amb 215 punts i dues victòries. Ukawa i Barros van completar els quatre primers amb 209 i 204 punts respectivament. El campió de 250cc de l'any anterior, Daijiro Kato, va acabar en setena posició amb dos podis i va ser nomenat Debutant de l'Any.[19] Totes les curses les van guanyar les motos de quatre temps, mentre que les de dos temps només van aconseguir cinc podis. La poca competitivitat d'aquestes darreres davant les noves motos de quatre temps va provocar que al final de la temporada del 2003 ja no hi hagués motos de 500cc al campionat.

Honda va guanyar el campionat de constructors amb 390 punts i 14 victòries, seguida de Yamaha, que va guanyar les altres dues curses. Aquell any s'anuncià el retorn de Ducati a les competicions a partir de la següent temporada. L'equip Repsol Honda va guanyar el campionat d'equips en guanyar 12 curses i sumar els 564 punts de Rossi i Ukawa. Marlboro Yamaha i Honda Pons, que van guanyar dues curses cadascun, van ser segon i tercer respectivament.

250cc

[modifica]

La categoria de 250cc havia de proclamar un nou campió, ja que el de l'any anterior, Daijiro Kato, i el campió de 1993, Tetsuya Harada, que va acabar subcampió l'any anterior, van pujar a la categoria de MotoGP. Només tres pilots dels sis primers de l'any anterior van continuar als 250cc: Marco Melandri (Aprilia), Roberto Rolfo (Honda) i Fonsi Nieto (Aprilia). Melandri era l'únic de la categoria que n'havia guanyat mai una cursa (concretament, la del Gran Premi d'Alemanya del 2001).[20] Entre els inscrits als 250cc hi havia tres antics campions del món de 125cc: Haruchika Aoki, Roberto Locatelli i Emili Alzamora.

Fonsi Nieto, subcampió, fou el gran aspirant al títol fins al penúltim Gran Premi. A la imatge, amb Aspar a Xest.

La temporada va començar amb una cursa sota la pluja a Suzuka que va guanyar el pilot wildcard japonès Osamu Miyazaki, de l'equip Daytona Yamaha.[21] El també wildcard d'Honda, Daisaku Sakai i Randy de Puniet (Aprilia) van completar el podi.[22] A la següent cursa, a Welkom, Marco Melandri va aconseguir la seva segona victòria en 250cc.[23] Fonsi Nieto va aconseguir la seva primera victòria al Gran Premi d'Espanya[24] i va prendre el lideratge a la classificació del campionat per davant de Puniet i Franco Battaini. L'espanyol va guanyar la següent cursa a Le Mans abans que Melandri guanyés les tres curses següents i el superés al capdavant del campionat després del Dutch TT.[25] Melandri va continuar la seva ratxa de sis victòries consecutives i va ampliar el seu avantatge a la classificació a 37 punts després del Gran Premi de la República Txeca.[26]

Nieto va guanyar el Gran Premi de Portugal, cosa que era la desena victòria consecutiva d'Aprilia aquell any. Nieto, que va caure a la tretzena volta, se'n va recuperar des de la setena posició i va guanyar la cursa en mullat davant de Melandri.[27][28] La ratxa de victòries d'Aprilia es va trencar quan Sebastián Porto (Yamaha) va guanyar el Gran Premi de Rio de Janeiro en pista mullada.[29] El debutant Toni Elías va guanyar la següent cursa a Motegi després d'un duel a l'última volta amb Melandri. L'italià hi va acabar segon i va augmentar el seu avantatge sobre Nieto a 52 punts.[30] Amb tres curses per disputar, Melandri només necessitava acabar per davant de Nieto al Gran Premi de Malàisia per aconseguir el campionat.[31] Malgrat tot, va patir una avaria mecànica a la primera volta, mentre que Nieto va guanyar la cursa i va reduir la diferència a 27 punts.[32] Melandri finalment es va proclamar campió al Gran Premi d'Austràlia amb una ajustada victòria sobre Nieto. Tots dos van lluitar fins a l'última volta i Melandri va guanyar per només 0,007 segons de diferència.[2] L'italià va esdevenir el campió del món de 250cc més jove de la història, a 20 anys i 74 dies.[33]

Melandri va acabar la temporada amb 298 punts, nou victòries, tres segons llocs i un de quart. Nieto va acabar subcampió amb 241 punts i quatre victòries, seguit de Roberto Rolfo i el debutant Toni Elías amb 219 i 178 punts respectivament. Elías, que va aconseguir una victòria i quatre podis més, va ser nomenat Debutant de l'any de la categoria.[34] Aprilia va guanyar el campionat de constructors amb els 382 punts i 14 victòries de Melandri, Nieto i Elías. Honda va acabar segona amb 244 punts, però no va aconseguir cap victòria. Yamaha, que va guanyar dues curses gràcies a les victòries de Miyazaki i Porto en mullat, va acabar tercera amb 211 punts.

125cc

[modifica]

La llista d'inscrits de 125cc estava encapçalada pel vigent campió Manuel Poggiali i els dos vegades subcampions Youichi Ui i Noboru Ueda. Hi havia cinc pilots més que havien guanyat anteriorment una cursa de 125cc: Masao Azuma, Lucio Cecchinello, Stefano Perugini, Simone Sanna i Arnaud Vincent.

Arnaud Vincent celebrant el títol a Xest

Arnaud Vincent, que havia tornat a Aprilia després d'un any amb Honda, va guanyar la primera cursa a Suzuka en mullat.[35] Després va ampliar el seu avantatge al campionat amb dos segons llocs a la segona i tercera cursa, darrere de Manuel Poggiali i Lucio Cecchinello respectivament.[36][37] A la següent ronda, a Le Mans, Cecchinello va guanyar la seva segona cursa consecutiva per davant de Poggiali, mentre que Vincent va acabar quart.[38] Poggiali va reprendre el lideratge del campionat a Vincent després de guanyar el Gran Premi d'Itàlia.[39] L'italià va guanyar la següent cursa al circuit de Catalunya amb un avançament a la mateixa línia de meta sobre el jove Dani Pedrosa.[40] Dues setmanes més tard, Pedrosa va guanyar la seva primera cursa al Dutch TT davant de Poggiali.[41]

Vincent, que va liderar el campionat durant les quatre primeres curses, va tornar a encapçalar-lo amb dues victòries consecutives a Donington Park i Sachsenring.[42][43] Després d'acabar tercer darrere de Cecchinello i Pedrosa a Brno, Vincent va guanyar la plujosa cursa de Portugal i va recuperar el lideratge del campionat.[44][45] Els pilots d'Honda Masao Azuma i Pedrosa van guanyar les dues curses següents a Rio de Janeiro i Motegi, mentre que Poggiali va reduir el lideratge de Vincent a només vuit punts gràcies a dos podis i un problema mecànic del francès a Motegi.[46][47] Vincent va ampliar el seu lideratge guanyant el Gran Premi de Malàisia, mentre que Poggiali va acabar-hi quart.[48] Malgrat tot, Poggiali va guanyar la següent cursa a Phillip Island, mentre que Vincent va acabar-hi quart, i va reduir l'avantatge del francès a vuit punts.[49] A l'última cursa de la temporada, a Xest, Vincent va acabar segon darrere de Pedrosa i va aconseguir el títol, mentre que Poggiali va acabar-hi setè.[3]

Vincent va acabar la temporada amb 273 punts i cinc victòries, 19 punts per davant del campió vigent Poggiali, que va aconseguir 254 punts i quatre victòries. Pedrosa i Cecchinello van acabar tercer i quart amb tres victòries cadascun. El títol de Debutant de l'Any de la categoria el va guanyar el finlandès Mika Kallio, que va aconseguir 78 punts amb l'equip Red Devil Honda. Aprilia va guanyar el campionat de [constructors amb 341 punts i vuit victòries de Vincent i Cecchinello. Honda va acabar segona amb 285 punts i quatre victòries de Pedrosa i Azuma, mentre que Gilera va acabar tercera amb 254 punts i tres victòries de Poggiali.

Canvis de classes

[modifica]

El 2002, la nova classe de MotoGP va substituir l'antiga dels 500cc, introduïda el 1949 com a una de les classes inicials del campionat. Per tant, aquesta temporada es considera l'inici de l'era moderna de MotoGP.

Campions del món

[modifica]
Pilots
125cc 250cc MotoGP
FRA Arnaud Vincent ITA Marco Melandri ITA Valentino Rossi
Constructors
125cc 250cc MotoGP
ITA Aprilia ITA Aprilia JAP Honda
Equips

El 2002 es va instaurar un nou títol mundial per a equips de MotoGP. El campió és l'equip els pilots del qual obtinguin més punts durant el campionat.

MotoGP
JAP Repsol Honda Team

Grans Premis

[modifica]

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Cursa Data Gran Premi Circuit
1 7 d'abril Japó Gran Premi del Japó Suzuka
2 21 d'abril Sud-àfrica Gran Premi d'Àfrica Welkom
3 5 de maig Espanya Gran Premi d'Espanya Jerez
4 19 de maig França Gran Premi de França Le Mans
5 2 de juny Itàlia Gran Premi d'Itàlia Mugello
6 16 de juny Catalunya Gran Premi de Catalunya Catalunya
7 29 de juny †† Països Baixos Dutch TT Assen
8 14 de juliol Regne Unit Gran Premi de Gran Bretanya Donington Park
9 21 de juliol Alemanya Gran Premi d'Alemanya Sachsenring
10 25 d'agost República Txeca Gran Premi de la República Txeca Brno
11 8 de setembre Portugal Gran Premi de Portugal Estoril
12 21 de setembre †† Rio de Janeiro Gran Premi de Rio de Janeiro Jacarepaguá
13 6 d'octubre Tochigi Gran Premi del Pacífic Motegi
14 13 d'octubre Malàisia Gran Premi de Malàisia Sepang
15 20 d'octubre Austràlia Gran Premi d'Austràlia Phillip Island
16 3 de novembre Comunitat Valenciana Gran Premi de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo

†† = Cursa en dissabte

Guanyadors

[modifica]
Cursa Gran Premi 125cc 250cc MotoGP Resultats
1 Japó Gran Premi del Japó França Arnaud Vincent Japó Osamu Miyazaki Itàlia Valentino Rossi Resultat
2 Sud-àfrica Gran Premi d'Àfrica San Marino Manuel Poggiali Itàlia Marco Melandri Japó Tohru Ukawa Resultat
3 Espanya Gran Premi d'Espanya Itàlia Lucio Cecchinello Espanya Fonsi González Itàlia Valentino Rossi Resultat
4 França Gran Premi de França Itàlia Lucio Cecchinello Espanya Fonsi González Itàlia Valentino Rossi Resultat
5 Itàlia Gran Premi d'Itàlia San Marino Manuel Poggiali Itàlia Marco Melandri Itàlia Valentino Rossi Resultat
6 Catalunya Gran Premi de Catalunya San Marino Manuel Poggiali Itàlia Marco Melandri Itàlia Valentino Rossi Resultat
7 Països Baixos Dutch TT Catalunya Dani Pedrosa Itàlia Marco Melandri Itàlia Valentino Rossi Resultat
8 Regne Unit Gran Premi de Gran Bretanya França Arnaud Vincent Itàlia Marco Melandri Itàlia Valentino Rossi Resultat
9 Alemanya Gran Premi d'Alemanya França Arnaud Vincent Itàlia Marco Melandri Itàlia Valentino Rossi Resultat
10 República Txeca Gran Premi de la República Txeca Itàlia Lucio Cecchinello Itàlia Marco Melandri Itàlia Max Biaggi Resultat
11 Portugal Gran Premi de Portugal França Arnaud Vincent Espanya Fonsi González Itàlia Valentino Rossi Resultat
12 Rio de Janeiro Gran Premi de Rio de Janeiro Japó Masao Azuma Argentina Sebastián Porto Itàlia Valentino Rossi Resultat
13 Tochigi Gran Premi del Pacífic Catalunya Dani Pedrosa Catalunya Toni Elias Brasil Alex Barros Resultat
14 Malàisia Gran Premi de Malàisia França Arnaud Vincent Espanya Fonsi González Itàlia Max Biaggi Resultat
15 Austràlia Gran Premi d'Austràlia San Marino Manuel Poggiali Itàlia Marco Melandri Itàlia Valentino Rossi Resultat
16 Comunitat Valenciana Gran Premi de la Comunitat Valenciana Catalunya Dani Pedrosa Itàlia Marco Melandri Brasil Alex Barros Resultat

Galeria

[modifica]
  • Dani Pedrosa, tercer als 125cc
    Dani Pedrosa, tercer als 125cc
  • Marco Melandri, campió de 250cc
    Marco Melandri, campió de 250cc
  • Kawasaki tornà amb la Ninja ZX-RR
    Kawasaki tornà amb la Ninja ZX-RR
  • La Yamaha YZR-M1 amb què Max Biaggi fou subcampió de MotoGP
    La Yamaha YZR-M1 amb què Max Biaggi fou subcampió de MotoGP
  • Valentino Rossi, campió de MotoGP
    Valentino Rossi, campió de MotoGP

Debutant de l'any

[modifica]

Des del 2002, s'atorga el premi al Debutant de l'Any de MotoGP (MotoGP Rookie of the Year) al millor debutant –o "novell", rookie en anglès– a la categoria reina (és a dir, el qui acumula més punts al campionat durant la seva primera temporada en aquesta categoria).

El Debutant de l'Any de MotoGP del 2002 fou el japonès Daijiro Kato.

Classificació dels pilots

[modifica]

MotoGP

[modifica]

(Llegenda) (En negreta - Pole; En cursiva - Volta ràpida)

  • Les rondes marcades en blau es van córrer sobre pista mullada o van ser aturades per la pluja.
  • Els pilots marcats en blau optaven al premi Debutant de l'any.
Pos Pilot Moto Equip JPN
Japó 		RSA
Sud-àfrica 		ESP
Espanya 		FRA
França 		ITA
Itàlia 		CAT
Catalunya 		NED
Països Baixos 		GBR
Regne Unit 		GER
Alemanya 		CZE
Txèquia 		POR
Portugal 		RIO
Rio de Janeiro 		PAC
Japó 		MAL
Malàisia 		AUS
Austràlia 		VAL
País Valencià 		Punts
1 Itàlia Valentino Rossi Honda Repsol Honda Team 1 2 1 1 1 1 1 1 1 Ret 1 1 2 2 1 2 355
2 Itàlia Max Biaggi Yamaha Marlboro Yamaha Team Ret 9 DSQ 3 2 4 4 2 2 1 6 2 Ret 1 6 3 215
3 Japó Tohru Ukawa Honda Repsol Honda Team Ret 1 3 2 3 2 5 WD 3 3 3 Ret 4 4 3 5 209
4 Brasil Alex Barros Honda West Honda Pons 6 Ret 5 8 5 5 2 3 Ret 9 5 4 1 3 2 1 204
5 Catalunya Carles Checa Yamaha Marlboro Yamaha Team 3 5 Ret Ret 4 3 3 Ret 4 5 2 Ret 5 7 11 Ret 141
6 Japó Norifumi Abe Yamaha Antena 3 Yamaha d'Antín 5 7 6 4 7 16 9 4 6 8 7 6 8 10 DNS 10 129
7 Japó Daijiro Kato Honda Fortuna Honda Gresini 10 4 2 Ret Ret 8 12 7 Ret 2 Ret Ret Ret 5 4 4 117
8 Itàlia Loris Capirossi Honda West Honda Pons 9 3 4 7 6 6 Ret 6 Ret 5 3 9 Ret Ret 109
9 Estats Units d'Amèrica Kenny Roberts Jr. Suzuki Telefónica Movistar Suzuki Ret Ret 8 5 Ret 7 6 14 11 4 3 6 8 9 Ret 99
10 França Olivier Jacque Yamaha Gauloises Yamaha Tech 3 Ret 6 11 Ret 9 9 14 5 Ret 10 Ret 7 7 Ret 8 9 81
11 Japó Shinya Nakano Yamaha Gauloises Yamaha Tech 3 Ret 8 17 13 11 Ret 8 10 5 Ret 12 Ret 16 6 13 6 68
12 Japó Nobuatsu Aoki Proton KR Proton Team KR 7 Ret 7 6 Ret Ret Ret 9 8 Ret Ret 12 9 Ret 7 Ret 63
13 Països Baixos Jurgen van den Goorbergh Honda Kanemoto Racing Ret 11 12 15 14 Ret 10 15 12 12 Ret 9 13 13 5 7 60
14 Irlanda del Nord Jeremy McWilliams Proton KR Proton Team KR Ret Ret 16 10 Ret 12 Ret Ret 7 7 9 Ret 10 12 10 8 59
15 Estats Units d'Amèrica John Hopkins Yamaha Red Bull Yamaha WCM 12 14 13 11 12 10 7 8 DNS Ret 8 14 14 18 16 11 58
16 Catalunya Sete Gibernau Suzuki Telefónica Movistar Suzuki Ret 16 9 12 Ret Ret Ret 6 Ret 4 Ret 8 Ret 14 12 13 51
17 Japó Tetsuya Harada Honda Pramac Honda Racing Team 11 12 10 Ret 10 13 13 11 Ret 15 10 13 15 Ret 14 14 47
18 Japó Akira Ryō Suzuki Team Suzuki 2 11 15 13 11 14 11 41
19 França Régis Laconi Aprilia MS Aprilia Racing 8 15 14 9 8 14 Ret 16 Ret 16 Ret Ret 11 17 Ret Ret 33
20 Austràlia Garry McCoy Yamaha Red Bull Yamaha WCM Ret 10 15 12 9 13 11 10 17 15 18 Ret 33
21 Japó Shinichi Ito Honda Team HRC 4 13
Kanemoto Racing Ret
22 Alemanya Alex Hofmann Yamaha Red Bull Yamaha WCM Ret 11 11
Honda West Honda Pons 17 10
23 Espanya José Luis Cardoso Yamaha Antena 3 Yamaha d'Antín 16 13 11 16 15 Ret 9
24 França Jean-Michel Bayle Yamaha Red Bull Yamaha WCM 14 13 5
25 Japó Wataru Yoshikawa Yamaha Yamaha Racing Team 12 4
26 Austràlia Andrew Pitt Kawasaki Kawasaki Racing Team 19 17 12 4
27 Catalunya Pere Riba Yamaha Antena 3 Yamaha d'Antín DNQ 13 Ret Ret 15 Ret DNS DNS Ret DNS 4
França Sylvain Guintoli Yamaha Yamaha Tech 3 17 0
Japó Yukio Kagayama Suzuki Telefónica Movistar Suzuki Ret 0
Japó Akira Yanagawa Kawasaki Kawasaki Racing Team Ret 0
Espanya David García Proton KR Proton Team KR Ret 0
Pos Pilot Moto Equip JPN
Japó 		RSA
Sud-àfrica 		ESP
Espanya 		FRA
França 		ITA
Itàlia 		CAT
Catalunya 		NED
Països Baixos 		GBR
Regne Unit 		GER
Alemanya 		CZE
Txèquia 		POR
Portugal 		RIO
Rio de Janeiro 		PAC
Japó 		MAL
Malàisia 		AUS
Austràlia 		VAL
País Valencià 		Punts

250 cc

[modifica]
  • Les rondes marcades en blau es van córrer sobre pista mullada o van ser aturades per la pluja.
  • Els pilots marcats en blau optaven al premi Debutant de l'any.
Pos Pilot Moto JPN
Japó 		RSA
Sud-àfrica 		ESP
Espanya 		FRA
França 		ITA
Itàlia 		CAT
Catalunya 		NED
Països Baixos 		GBR
Regne Unit 		GER
Alemanya 		CZE
Txèquia 		POR
Portugal 		RIO
Rio de Janeiro 		PAC
Japó 		MAL
Malàisia 		AUS
Austràlia 		VAL
País Valencià 		Punts
1 Itàlia Marco Melandri Aprilia Ret 1 Ret 2 1 1 1 1 1 1 2 4 2 Ret 1 1 298
2 Espanya Fonsi Nieto Aprilia 13 3 1 1 3 3 5 2 4 4 1 Ret 4 1 2 Ret 241
3 Itàlia Roberto Rolfo Honda 8 4 2 5 8 2 3 5 2 Ret 4 2 6 3 4 2 219
4 Catalunya Toni Elías Aprilia 11 16 10 6 4 10 2 3 6 3 13 5 1 2 5 10 178
5 Argentina Sebastián Porto Yamaha 5 8 7 8 7 Ret 4 Ret 3 2 3 1 8 4 3 Ret 172
6 Itàlia Franco Battaini Aprilia 10 2 4 Ret 6 5 9 4 8 Ret Ret 3 7 5 7 7 142
7 Catalunya Emilio Alzamora Honda 4 7 3 7 11 9 Ret 12 Ret 6 7 5 8 13 3 120
8 Itàlia Roberto Locatelli Aprilia 16 5 5 4 2 Ret 7 13 5 7 5 Ret 9 13 Ret 5 119
9 França Randy de Puniet Aprilia 3 6 Ret 3 5 4 Ret 6 Ret 6 Ret Ret Ret 6 6 4 119
10 Japó Naoki Matsudo Yamaha 6 11 9 11 14 7 14 8 7 8 Ret 8 16 7 14 8 92
11 País Valencià Àlex Debón Aprilia 9 9 8 9 Ret 13 12 9 10 13 Ret Ret 10 Ret 9 9 72
12 Austràlia Casey Stoner Aprilia Ret Ret 6 Ret DNS 6 8 11 Ret 5 Ret 6 17 11 10 13 68
13 Catalunya David Checa Aprilia DNS 10 Ret 10 10 12 16 15 15 18 8 12 21 10 8 6 60
14 Japó Haruchika Aoki Honda Ret 13 12 Ret 12 11 6 7 Ret 9 Ret Ret 13 12 11 12 58
15 Malàisia Shahrol Yuzy Yamaha Ret Ret 13 13 9 8 10 10 11 Ret Ret 9 18 9 15 11 58
16 Japó Osamu Miyazaki Yamaha 1 25
17 Japó Daisaku Sakai Honda 2 20
18 Regne Unit Leon Haslam Honda Ret 15 19 Ret 18 18 Ret 17 13 17 7 10 Ret 17 18 17 19
19 Alemanya Ralf Waldmann Aprilia 11 9 11 17
20 Alemanya Dirk Heidolf Aprilia DNQ 14 Ret 18 Ret 21 20 18 12 14 9 14 20 18 16 19 17
21 Japó Yuki Takahashi Honda 3 16
22 Regne Unit Jay Vincent Honda Ret 12 17 15 15 19 19 16 14 12 Ret Ret 19 14 Ret 14 16
23 País Valencià Héctor Faubel Aprilia Ret Ret 11 14 16 20 Ret 20 18 Ret 10 17 22 Ret 19 15 14
24 Txèquia Jaroslav Huleš Yamaha Ret Ret 11 15 15 12 16 11
25 Catalunya Raül Jara Aprilia 15 Ret 16 19 17 15 13 Ret 17 15 11 16 Ret Ret Ret Ret 11
26 Japó Chojun Kameya Honda 7 9
27 Japó Hiroshi Aoyama Honda 12 11 9
28 França Erwan Nigon Aprilia 16 12 13 23 Ret Ret 20 7
Honda 20
29 Japó Taro Sekiguchi Yamaha Ret Ret 15 12 Ret 16 17 14 16 7
30 Espanya David García Honda 10 6
31 Japó Katsuyuki Nakasuga Yamaha 12 4
32 França Vincent Philippe Aprilia Ret Ret 18 16 13 17 15 Ret Ret 4
33 França Hugo Marchand Aprilia 14 Ret Ret DNQ Ret 14 Ret Ret Ret Ret Ret Ret 19 DNS Ret 4
34 Andorra Eric Bataille Honda 14 Ret Ret Ret Ret 2
35 Japó Ryuji Yokoe Yamaha 14 2
36 Txèquia Jakub Smrž Honda 15 24 16 17 Ret 1
Països Baixos Jarno Janssen Honda Ret 17 20 17 Ret 22 18 19 Ret 0
País Valencià Ángel Rodríguez Aprilia 18 0
Alemanya Max Neukirchner Honda 19 0
Països Baixos Henk van de Lagemaat Honda 19 0
Hongria Gábor Rizmayer Honda 20 0
Austràlia Russell Holland Yamaha 20 0
Països Baixos Peter Politiek Honda 21 0
Regne Unit Andrew Whittley Aprilia 21 0
Estats Units d'Amèrica Chuck Sorensen Aprilia 21 0
Països Baixos Jarno Boesveld Aprilia 22 0
Països Baixos Gert Pieper Aprilia 23 0
França Thierry van den Bosch Honda Ret DNQ Ret 0
Japó Shinichi Nakatomi Honda Ret 0
Alemanya Christian Gemmel Honda Ret 0
Alemanya Nico Kehrer Honda Ret 0
Eslovàquia Vladimir Castka Yamaha Ret 0
França Grégory Lefort Aprilia Ret 0
Japó Tekkyu Kayo Yamaha Ret 0
Japó Noboyuki Osaki Yamaha Ret 0
Txèquia Radomil Rous Honda DNS 0
França Yann Lussiana Honda DNQ 0
França Samuel Aubry Honda DNQ 0
França Hervé Mora Aprilia DNQ 0
Països Baixos Jan Blok Honda DNQ 0
Regne Unit Christopher Sansome Honda DNQ 0
Regne Unit Jason Boyce Honda WD 0
Suïssa Roger Heierli Honda DNQ 0
Països Baixos Rob Filart Honda DNQ 0
Austràlia Peter Taplin Honda DNQ 0
Austràlia Earl Lynch Yamaha DNQ 0
Austràlia Mark Stanley Honda DNQ 0
Espanya Luis Castro Yamaha DNQ 0
Pos Pilot Moto JPN
Japó 		RSA
Sud-àfrica 		ESP
Espanya 		FRA
França 		ITA
Itàlia 		CAT
Catalunya 		NED
Països Baixos 		GBR
Regne Unit 		GER
Alemanya 		CZE
Txèquia 		POR
Portugal 		RIO
Rio de Janeiro 		PAC
Japó 		MAL
Malàisia 		AUS
Austràlia 		VAL
País Valencià 		Punts

125 cc

[modifica]
  • Les rondes marcades en blau es van córrer sobre pista mullada o van ser aturades per la pluja.
  • Els pilots marcats en blau optaven al premi Debutant de l'any.
Pos Pilot Moto JPN
Japó 		RSA
Sud-àfrica 		ESP
Espanya 		FRA
França 		ITA
Itàlia 		CAT
Catalunya 		NED
Països Baixos 		GBR
Regne Unit 		GER
Alemanya 		CZE
Txèquia 		POR
Portugal 		RIO
Rio de Janeiro 		PAC
Japó 		MAL
Malàisia 		AUS
Austràlia 		VAL
País Valencià 		Punts
1 França Arnaud Vincent Aprilia 1 2 2 4 9 11 4 1 1 3 1 2 15 1 4 2 273
2 San Marino Manuel Poggiali Gilera 3 1 DSQ 2 1 1 2 3 4 5 Ret 3 2 4 1 7 254
3 Catalunya Dani Pedrosa Honda 8 3 4 3 4 2 1 2 7 2 10 Ret 1 3 5 1 243
4 Itàlia Lucio Cecchinello Aprilia 9 Ret 1 1 6 4 5 Ret Ret 1 6 10 Ret 2 2 8 180
5 Alemanya Steve Jenkner Aprilia 15 4 3 11 8 3 6 5 3 6 3 18 3 6 7 5 168
6 Espanya Pablo Nieto Aprilia Ret 5 Ret 6 3 8 7 Ret 5 Ret 4 5 4 5 3 3 145
7 Itàlia Simone Sanna Aprilia 5 8 7 Ret 11 5 12 17 6 7 2 14 Ret 11 6 14 106
8 Japó Masao Azuma Honda Ret 9 8 5 13 15 14 4 15 12 5 1 18 9 8 18 101
9 San Marino Alex de Angelis Aprilia Ret 6 Ret Ret 7 Ret 9 7 2 8 Ret 11 Ret 10 Ret 4 87
10 Itàlia Gino Borsoi Aprilia 10 7 10 10 5 Ret 13 Ret 10 9 7 12 7 19 Ret 10 82
11 Finlàndia Mika Kallio Honda Ret 12 5 8 Ret 9 Ret Ret 9 10 8 8 6 7 Ret 17 78
12 Catalunya Joan Olivé Honda 13 Ret 9 Ret Ret 6 3 6 11 Ret Ret 22 8 13 9 9 76
13 Japó Youichi Ui Derbi Ret Ret 6 Ret 2 Ret 8 8 8 17 Ret Ret 12 12 13 Ret 65
14 País Valencià Héctor Barberá Aprilia 16 DNS 12 15 Ret 18 20 Ret 21 4 Ret 15 5 8 14 6 50
15 Itàlia Mirko Giansanti Honda 2 16 14 12 Ret 10 19 15 12 14 Ret 20 14 16 15 19 42
16 Itàlia Andrea Dovizioso Honda Ret 10 Ret 9 12 Ret 11 9 13 21 Ret 13 Ret 15 10 16 42
17 Itàlia Stefano Perugini Italjet 11 24 16 Ret 15 13 Ret 11 Ret 18 Ret 6 20 Ret 12 Ret 28
18 Itàlia Andrea Ballerini Honda Ret 14 15 16 10 12 18 12 Ret Ret Ret 26
Aprilia 16 22 Ret 11 12
19 Itàlia Stefano Bianco Aprilia Ret 22 19 7 Ret 7 29 Ret 13 Ret 17 17 Ret Ret 13 24
20 Japó Shuhei Aoyama Honda 6 25 10 11 21
21 Illes Balears Jorge Lorenzo Derbi 22 19 20 14 16 13 17 20 Ret 7 9 20 Ret 22 21
22 Hongria Gábor Talmácsi Italjet Ret 18 20 Ret Ret 20
Honda 15 Ret 18 11 Ret 4 21 Ret 16 15
23 Japó Noboru Ueda Honda 4 11 17 Ret DNS Ret 25 27 18 21 Ret 18
24 País Valencià Ángel Rodríguez Aprilia 7 Ret Ret Ret Ret Ret 10 Ret 14 17
25 Itàlia Max Sabbatani Aprilia Ret 13 11 13 DNS Ret 22 15 Ret 19 Ret 17 11 17
26 Alemanya Klaus Nöhles Honda 12 Ret Ret 14 DNS 16 16 Ret 9 25 14 18 21 15
27 Suïssa Thomas Lüthi Honda 26 19 9 24 21 Ret 24 7
28 Japó Hideyuki Nakajo Honda 10 6
29 Regne Unit Chaz Davies Aprilia Ret 21 24 18 18 Ret 24 16 20 Ret 11 29 24 25 22 28 5
30 Itàlia Christian Pistoni Italjet Ret Ret 12 19 Ret Ret Ret Ret 4
31 Itàlia Michel Fabrizio Gilera Ret 15 18 17 16 Ret Ret Ret 23 25 Ret 23 13 26 Ret 20 4
32 Txèquia Jakub Smrž Honda Ret Ret 13 Ret Ret 16 22 3
33 Itàlia Marco Simoncelli Aprilia 27 13 21 Ret Ret Ret 3
34 Itàlia Alex Baldolini Aprilia 14 20 21 Ret 19 20 21 18 19 Ret Ret Ret 26 23 20 Ret 2
35 Itàlia Gioele Pellino Aprilia 14 22 2
36 Espanya Julián Simón Honda Ret 22 14 Ret 2
37 Itàlia Fabrizio Lai Honda 23 14 2
Japó Takashi Yasuda Honda 16 0
Itàlia Mattia Angeloni Gilera 17 17 23 21 Ret 19 26 23 27 24 Ret 27 28 17 19 Ret 0
Txèquia Jaroslav Huleš Aprilia Ret Ret Ret Ret Ret 21 17 0
Itàlia Gaspare Caffiero Honda 17 0
Itàlia Gianluigi Scalvini Aprilia 17 Ret 0
Hongria Imre Tóth Honda 18 23 27 22 21 23 27 20 25 26 Ret 28 23 22 23 25 0
Itàlia Ivan Goi Aprilia 19 24 0
Alemanya Jarno Müller Honda Ret 19 26 0
Tailàndia Suhathai Chaemsap Honda 19 0
França Gregory Lefort Aprilia 20 0
Regne Unit Christian Elkin Honda 21 0
Itàlia Simone Corsi Honda 22 0
Regne Unit Chris Martin Honda 22 0
Espanya Álvaro Bautista Aprilia 25 Ret 23 0
França Jimmy Petit Honda 23 0
Dinamarca Robbin Harms Honda 23 0
Alemanya Dario Giuseppetti Honda 28 29 26 Ret 24 24 27 0
Regne Unit Leon Camier Italjet 24 28 24 0
França Gregory Leblanc Honda 24 0
França Yohann Tiberio Honda 25 0
Austràlia Josh Waters Honda Ret 25 0
Espanya Rubén Catalán Aprilia DNS 26 0
Austràlia Peter Holmes Honda 26 0
Austràlia Jeremy Crowe Honda 27 0
Txèquia Igor Kalab Honda 28 0
Suïssa Vincent Braillard Honda Ret 29 0
Alemanya Claudius Klein Honda 29 0
Txèquia Matej Smrž Honda 32 30 0
Països Baixos Adri den Bekker Honda 30 0
Alemanya Patrick Unger Honda 30 0
Països Baixos Randy Gevers Honda 31 0
Alemanya Jascha Büsch Honda 31 0
Països Baixos Gerald Perdon Honda 32 0
Alemanya Manuel Mickan Honda 33 0
Japó Toshihisa Kuzuhara Honda Ret Ret 0
Japó Hideyuki Ogata Honda Ret Ret 0
Japó Akira Komuro Honda Ret Ret 0
Itàlia Marco Petrini Aprilia Ret 0
Itàlia Alessandro Brannetti Honda Ret 0
Països Baixos Raymond Schouten Honda Ret 0
Regne Unit Guy Farbrother Honda Ret 0
Nova Zelanda Midge Smart Honda Ret 0
Txèquia Lukáš Pešek Honda Ret 0
Canadà Chris Peris Honda Ret 0
Espanya Javier Machado Honda DNQ 0
Portugal Pedro Monteiro Honda DNQ 0
Portugal João Pinto Honda DNQ 0
Portugal Filipe Costa Yamaha DNQ 0
Austràlia Tim Inkster Honda DNQ 0
Pos Pilot Moto JPN
Japó 		RSA
Sud-àfrica 		ESP
Espanya 		FRA
França 		ITA
Itàlia 		CAT
Catalunya 		NED
Països Baixos 		GBR
Regne Unit 		GER
Alemanya 		CZE
Txèquia 		POR
Portugal 		RIO
Rio de Janeiro 		PAC
Japó 		MAL
Malàisia 		AUS
Austràlia 		VAL
País Valencià 		Punts

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Rossi rides the storm to fourth world title» (en anglès), 21-09-2002. [Consulta: 1r desembre 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Melandri claims 250cc crown – by 0.007secs!» (en anglès), 20-10-2002. Arxivat de l'original el 17/7/2012. [Consulta: 1r desembre 2011].
  3. ↑ 3,0 3,1 «First Frenchman Vincent seals 125cc crown» (en anglès), 03-11-2002. [Consulta: 1r desembre 2011].
  4. ↑ «Suzuka heralds the new era» (en anglès), 03-04-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 1r desembre 2011].
  5. ↑ «MotoGP: Did you know?» (en anglès), 04-04-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 1r desembre 2011].
  6. ↑ «Red Bull Yamaha Leaning Toward Dunlop After Sepang Tests» (en anglès), 05-12-2001.
  7. ↑ Sports, Dorna. «Proton Team KR complete chassis and tyre tests in Almeria | MotoGP» (en anglès). motogp.com.
  8. ↑ «Bridgestone accepts Proton four-stroke challenge.» (en anglès). Crash, 10-10-2002.
  9. ↑ Sports, Dorna. «Kanemoto and Bridgestone officially confirm collaboration with Honda for 2002 | MotoGP» (en anglès). motogp.com.
  10. ↑ «Suzuki drop Dunlop» (en anglès). BBC, 01-05-2002. [Consulta: 1r desembre 2011].
  11. ↑ «Suzuki tired with Dunlop» (en anglès). motorcyclenews.com.
  12. ↑ «Rossi and RCV triumphant at Suzuka» (en anglès), 07-04-2002. [Consulta: 1r desembre 2011].
  13. ↑ «Biaggi victorious as Rossi gets tyred» (en anglès), 25-08-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 1r desembre 2011].
  14. ↑ «Kato gets RC211V for Brno» (en anglès), 19-07-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 2 novembre 2011].
  15. ↑ «Barros guides RC211V to victory ahead of Rossi and Capirossi» (en anglès). Dorna Sports, 06-10-2002. [Consulta: 1r desembre 2011].
  16. ↑ «Kawasaki to start third MotoGP era in Motegi» (en anglès), 27-09-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 2 novembre 2011].
  17. ↑ «Gauloises M1's are GO!!!!!!! from Malaysia» (en anglès), 16-09-2002. [Consulta: 2 novembre 2011].
  18. ↑ «Abe gets M1» (en anglès), 10-10-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 2 novembre 2011].
  19. ↑ «Daijiro Kato, first Rookie of the Year in the MotoGP class» (en anglès). Dorna Sports, 06-11-2002. [Consulta: 1r desembre 2011].
  20. ↑ «250cc: Did you know?» (en anglès), 04-04-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 4 desembre 2011].
  21. ↑ «Miyazaki wins 250cc race for Yamaha» (en anglès), 07-04-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  22. ↑ «Honda wildcard takes podium finish» (en anglès), 07-04-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  23. ↑ «Melandri takes second victory in the class at Welkom» (en anglès). Dorna Sports, 21-04-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  24. ↑ «Fonsi Nieto storms to first career victory in Jerez» (en anglès). Dorna Sports, 05-05-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  25. ↑ «Melandri makes it three» (en anglès), 29-06-2002. Arxivat de l'original el 17/7/2012. [Consulta: 4 desembre 2011].
  26. ↑ «Melandri continues to make history» (en anglès). Dorna Sports, 26-08-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  27. ↑ «Fonsi falls – then wins – wet 250cc GP» (en anglès), 08-09-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  28. ↑ «Fonsi Nieto cuts back the championship gap» (en anglès). Dorna Sports, 09-09-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  29. ↑ «Sebas slam-dunks debut win» (en anglès), 22-09-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  30. ↑ «Elias wins first 250 GP after last lap thriller» (en anglès), 06-10-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  31. ↑ «Elias tops 250s – Melandri on course for crown» (en anglès), 11-10-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 4 desembre 2011].
  32. ↑ «Fonsi & Toni formation as Marco's left motionless» (en anglès), 13-10-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 4 desembre 2011].
  33. ↑ Lynch, Michael. «Melandri, youngest 250cc champ» (en anglès). The Age Company Ltd, 21-10-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  34. ↑ «Toni Elias named Rookie of the Year» (en anglès). Dorna Sports, 06-11-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  35. ↑ «Giansanti benefits to take second» (en anglès), 07-04-2002. [Consulta: 4 desembre 2011].
  36. ↑ «First taste of MotoGP for fanatical Jerez» (en anglès), 02-05-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  37. ↑ «Cecchinello wins in thrilling 125cc race» (en anglès), 05-05-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  38. ↑ «Two wins in a row for Cecchinello» (en anglès), 19-05-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  39. ↑ «Poggiali back on winning form in Mugello» (en anglès), 19-05-2002. [Consulta: 10 desembre 2011].
  40. ↑ «Poggiali wins the 125cc race at Catalunya» (en anglès), 16-06-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  41. ↑ «Pedrosa finally does it» (en anglès), 29-06-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  42. ↑ «Vincent times it right» (en anglès), 14-07-2002. [Consulta: 10 desembre 2011].
  43. ↑ «Vincent takes fifth GP win» (en anglès), 21-07-2002. [Consulta: 10 desembre 2011].
  44. ↑ «Cecchinello grabs 125cc Czech Grand Prix» (en anglès), 25-08-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  45. ↑ «Vincent victorious through Portuguese puddles» (en anglès), 08-09-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  46. ↑ «Hollywood ending hands Azuma victory» (en anglès), 21-09-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  47. ↑ «Pedrosa all the way as Championship's blown apart» (en anglès), 06-10-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  48. ↑ «Vincent takes 125 victory as Poggiali cracks» (en anglès), 13-10-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  49. ↑ «Poggiali cuts points lead with Island victory» (en anglès), 20-10-2002. Arxivat de l'original el 9/7/2013. [Consulta: 10 desembre 2011].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motociclisme de 2002
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_motociclisme_de_2002&oldid=35956889»