Campionat del Món de trialsín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
BSicon RACE.svgCampionat del Món de trialsín
Mundial de Trialsin.jpg
Cartell de la prova catalana del Campionat del Món de 1989 (Avià, Berguedà)
Categoria Trialsín
Àmbit Internacional
Entitat Pere Pi i UCI
Precedents Copa d'Europa (1982 - 85)
1a Temporada 1986
Temporada final 1991
Successor C. del Món de biketrial
Darrer campió Ot Pi (Elit)
Modifica les dades a Wikidata

El Campionat del Món de trialsín fou la màxima competició internacional de trialsín des del moment de la seva fundació, el 1986, fins al de la seva conversió en Campionat del Món de biketrial, esdevinguda el 1992. El campionat sorgí com a continuació de l'antiga Copa d'Europa, creada el 1982 a iniciativa de Pere Pi,[1] la qual es reconvertí en competició mundial degut a dos factors: el creixent interès a participar-hi per part de pilots no europeus (principalment, japonesos, nord-americans i brasilers)[1] i el fet que aquesta disciplina havia estat reconeguda oficialment per l'UCI un any abans, el 1985.[2]

El campionat atorgava un títol mundial específic per a cadascuna de les categories federatives aleshores vigents (les quals anaren variant històricament fins a arribar a coincidir pràcticament amb les vigents actualment al biketrial: Elite, Senior, Junior, Cadets, Minime, Benjamin, Poussin i Femina), més un títol per a Nacions. Les antigues categories Experts, Juvenils, Infantils i Alevins anaren quedant discontinuades i l'única que sobrevisqué, Cadets, desaparegué en crear-se el mundial de biketrial. Al mateix temps, el títol complementari Scratch ("absolut") que s'instaurà inicialment desaparegué en crear-se la categoria Elite.

Història[modifica]

Malgrat anomenar-se oficialment "campionat del món", durant els primers anys totes les proves es varen organitzar a Europa,[3] comptant, això sí, amb la participació de l'equip oficial japonès amb quatre pilots, més el brasiler Eduardo Fonseca i el nord-americà Kevin Norton.[4] Cal destacar que a la darrera edició com a Copa d'Europa, el 1985, ja hi havien participat alguns japonesos amb llicència belga.[3]

El mundial va començar amb quatre proves puntuables però, degut a l'èxit assolit, durant dos anys se'n varen fer set al llarg de l'estiu: Catalunya, França, Itàlia, Àustria, Alemanya, Bèlgica i Regne Unit. L'esgotament que això causava a pilots i acompanyants va fer que Pi decidís programar només quatre proves per any aprofitant les vacances estiuenques.[3] Els participants catalans s'hi desplaçaven amb un autocar que organitzava el matrimoni Pi, al qual s'hi afegien pilots de la resta de l'estat espanyol i fins i tot d'altres països. Més endavant, els alemanys varen copiar la idea i van muntar també un autocar.[3]

Al cap de sis edicions d'aquesta competició, les fortes desavinences entre els seus organitzadors i l'UCI acabaren provocant la sortida d'aquells i la fundació de la BIU, que passà a prendre les regnes del campionat a partir de 1992, amb el nou nom de Campionat del Món de biketrial.[5] L'UCI, per part seva, decidí seguir organitzant una competició similar i d'ençà d'aquell any inclou títols de trial als seus Campionats del Món de ciclisme de muntanya i trial.

Llista de campions per categories[6][7][modifica]

Ed. Any Scratch Sènior Juvenils Cadets Infantils Alevins Benjamins
I 1986 BEL Daniel Crosset BEL Daniel Crosset CAT Dani del Valle CAT Ot Pi CAT Joan Pons CAT Marc Colomer ITA Marco Monateri
Scratch Sènior Júnior Cadets Minime Benjamin Poussin
II 1987 CAT Ot Pi BEL Daniel Crosset CAT Ot Pi BEL Christophe Winand CAT Marc Colomer ITA Marco Monateri Japó Kenichi Kuroyama
Elit Sènior Júnior Cadets Minime Benjamin Poussin
III 1988 CAT Pep Ribera Alemanya Hans Kempter ESP Juan Fco. López SUI Remo Taiana CZE Miroslav Pacold ITA Marco Monateri Japó Kenichi Kuroyama
IV 1989 CAT Ot Pi GER Andreas Kromer CAT Josep Vilalta Alemanya Holger Werthwein ITA Marco Monateri Japó Kenichi Kuroyama CAT Jordi Mujal
Elit Sènior Júnior Cadets Minime Benjamin Poussin Fèmina
V 1990 CAT Ot Pi POR Paulo Marques CZE Petr Hyncica CZE Jaroslav Blazek Japó Tomoyuki Ogawa Japó Kenichi Kuroyama Japó Takahisa Fujinami CZE Helena Kurandova
VI 1991 CAT Ot Pi CZE Vlastimil Tlasek CZE Milos Pospisil CZE Stanislav Slaby GER Marcus Klausmann CAT Sergi Bellavista CAT Xavi Vilaseca CZE Helena Kurandova

Guanyadors del títol de Nacions[modifica]

Ed. Any Nacions
I 1986 Espanya Espanya
II 1987 Espanya Espanya
III 1988 Espanya Espanya
IV 1989 Alemanya Alemanya
V 1990 -
VI 1991 Txecoslovàquia Txecoslovàquia

Resum estadístic[modifica]

Campions múltiples[modifica]

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat tots els resultats obtinguts pel pilot de forma individual, sense computar per tant els que hagués pogut aconseguir com a membre d'una selecció estatal.

Pilot Elit Scratch Senior Junior Juvenils Cadets Minime Infantils Benjamins Alevins Poussin Femina Total
CAT Ot Pi 3 1 - 1 - 1 - - - - - - 6
ITA Marco Monateri - - - - - - 1 - 3 - - - 4
Japó Kenichi Kuroyama - - - - - - - - 2 - 2 - 4
BEL Daniel Crosset - 1 2 - - - - - - - - - 3
CAT Marc Colomer - - - - - - 1 - - 1 - - 2
CZE Helena Kurandova - - - - - - - - - - - 2 2

Títols per nacionalitat[modifica]

Per a confeccionar la llista següent s'han considerat els resultats de tots els campionats en disputa, tret del de Nacions.

Nacionalitat Elit Scratch Senior Junior Juvenils Cadets Minime Infantils Benjamins Alevins Poussin Femina Total
Catalunya Catalunya 4 1 - 2 1 1 1 1 1 1 2 - 15
Txecoslovàquia Txecoslovàquia - - 1 2 - 2 1 - - - - 2 8
Japó Japó - - - - - - 1 - 2 - 3 - 6
Bèlgica Bèlgica - 1 2 - - 1 - - - - - - 4
Alemanya Alemanya - - 2 - - 1 - 1 - - - - 4
Itàlia Itàlia - - - - - - 1 - 3 - - - 4
Portugal Portugal - - 1 - - - - - - - - - 1
Espanya Espanya[a 1] - - - 1 - - - - - - - - 1
 Suïssa - - - - - 1 - - - - - - 1
Total 4 2 6 5 1 6 4 2 6 1 5 2 44
  1. No s'hi compten els aconseguits per pilots catalans.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pi 2012: «197. La Copa d'Europa de Trialsín» p. 258-261
  2. Mauri, Guillem. «El trial amb bicicleta» (PDF). secundaria.uvic.cat. Universitat de Vic, 27-03-2010. [Consulta: 27 setembre 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Pi 2012: «199. Campionat del Món de Trialsín» p. 263-265
  4. Pi, Ot. «Campió del Món». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 44. ISBN 8415097204. 
  5. Pi 2012: «201. Per què BikeTrial» p. 268
  6. Pi 2012: «Resultats del Campionat del Món de de Trialsín (1986-1991)» p. 264-265
  7. «Resultados» (en castellà). trialsin.es, 2012. [Consulta: 27 setembre 2012].
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]