TrialGP

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Campionat del món de trial masculí)
«Campionat del Món de trial» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Campionat del Món de trial (desambiguació)».
FIM Trial World Championship
AcrònimTrialGP
CategoriaTrial
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
PrecedentsC. H. Groutards: 1964 - 67
C. d'Europa: 1968 - 74
1a Temporada1975
ConstructorsMontesa, Beta, Sherco, Vertigo, Yamaha, JTG, TRS
Campió (2023) Toni Bou
Campió de constructorsMontesa
Web oficialwww.fim-moto.com
Darrera revisió: 15/03/2024

TrialGP és el nom amb què es coneix des del 2017 el Campionat del Món de trial a l'aire lliure. Anomenat oficialment FIM Trial World Championship i regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de trial. El campionat ha tingut diversos noms i formats al llarg de la història, passant de ser un torneig de poques proves a un campionat europeu consolidat a la fi de la dècada de 1960, fins a esdevenir una competició d'àmbit mundial el 1975.

Historial[modifica]

Màster Internacional de Trial - Challenge Henry Groutards[modifica]

Edició Any[c 1] Campió Motocicleta
I 1964 Don Smith Greeves
II 1965 Gustav Franke Zündapp
III 1966 Gustav Franke Zündapp
IV 1967 Don Smith Greeves
  1. L'any 1963 se'n va celebrar una edició prèvia reservada a equips nacionals, resultant guanyadora la selecció belga formada pels pilots Claude Vanstenagen, Jean-Luc Colson i René Lageot, tots tres amb Greeves.[1]

Campionat d'Europa de Trial[modifica]

Edició Any[e 1] Campió Motocicleta
I 1968 Sammy Miller Bultaco
II 1969 Don Smith Montesa
III 1970 Sammy Miller Bultaco
IV 1971 Mick Andrews OSSA
V 1972 Mick Andrews OSSA
VI 1973 Martin Lampkin Bultaco
VII 1974[e 2] Malcolm Rathmell Bultaco
Notes
  1. D'ençà de 1992 la UEM organitza un nou Campionat d'Europa de trial que cal no confondre amb aquest històric Campionat d'Europa de trial, ja que el nou campionat s'adreça a pilots novells mentre l'antic anava destinat als millors pilots de l'època, i si es limitava a Europa era pel fet que el trial es practicava aleshores només en aquest continent.
  2. L'any 1974 el campionat es va anomenar també Campionat Euro-Americà de Trial.[2]

Campionat del Món de Trial[modifica]

A 1 de gener del 2024
Edició Any Campió Motocicleta
I 1975 Martin Lampkin Bultaco
II 1976 Yrjo Vesterinen Bultaco
III 1977 Yrjo Vesterinen Bultaco
IV 1978 Yrjo Vesterinen Bultaco
V 1979 Bernie Schreiber Bultaco
VI 1980 Ulf Karlson Montesa
VII 1981 Gilles Burgat SWM
VIII 1982 Eddy Lejeune Honda
IX 1983 Eddy Lejeune Honda
X 1984 Eddy Lejeune Honda
XI 1985 Thierry Michaud Fantic
XII 1986 Thierry Michaud Fantic
XIII 1987 Jordi Tarrés Beta
XIV 1988 Thierry Michaud Fantic
XV 1989 Jordi Tarrés Beta
XVI 1990 Jordi Tarrés Beta
XVII 1991 Jordi Tarrés Beta
XVIII 1992 Tommi Ahvala Aprilia
XIX 1993 Jordi Tarrés Gas Gas
XX 1994 Jordi Tarrés Gas Gas
XXI 1995 Jordi Tarrés Gas Gas
XXII 1996 Marc Colomer Montesa
XXIII 1997 Dougie Lampkin Beta
XXIV 1998 Dougie Lampkin Beta
XXV 1999 Dougie Lampkin Beta
XXVI 2000 Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXVII 2001 Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXVIII 2002 Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXIX 2003 Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXX 2004 Takahisa Fujinami Honda
XXXI 2005 Adam Raga Gas Gas
XXXII 2006 Adam Raga Gas Gas
XXXIII 2007 Toni Bou Montesa-HRC
XXXIV 2008 Toni Bou Montesa-HRC
XXXV 2009 Toni Bou Montesa-HRC
XXXVI 2010 Toni Bou Montesa-HRC
XXXVII 2011 Toni Bou Montesa-HRC
XXXVIII 2012 Toni Bou Montesa-HRC
XXXIX 2013 Toni Bou Montesa-HRC
XL 2014 Toni Bou Montesa-HRC
XLI 2015 Toni Bou Montesa-HRC
XLII 2016 Toni Bou Montesa-HRC
XLIII[t 1] 2017 Toni Bou Montesa-HRC
XLIV 2018 Toni Bou Montesa-HRC
XLV 2019 Toni Bou Montesa-HRC
XLVI 2020 Toni Bou Montesa-HRC
XLVII 2021 Toni Bou Montesa-HRC
XLVIII 2022 Toni Bou Montesa-HRC
XLIX 2023 Toni Bou Montesa-HRC
  1. Primera edició com a TrialGP.

Estadístiques[modifica]

S'han considerat tots els resultats compresos entre el 1964 i el 2023.

Campions múltiples[modifica]

  Pilots que guanyaren tots els seus títols abans de la creació del Campionat del Món, essent per tant formalment "Campions d'Europa"
  Pilots que guanyaren algun títol europeu abans del mundial
Pilot Títols
Toni Bou 17
Jordi Tarrés 7
Dougie Lampkin
Yrjö Vesterinen 3
Eddy Lejeune
Thierry Michaud
Don Smith
Adam Raga 2
Martin Lampkin
Mick Andrews
Sammy Miller
Gustav Franke

Títols per nacionalitat[modifica]

País Total
Catalunya Catalunya 27
Regne Unit Regne Unit[n 1] 17
Finlàndia Finlàndia 4
França França
Bèlgica Bèlgica 3
Alemanya Alemanya 2
Estats Units Estats Units 1
Suècia Suècia
Japó Japó
Total 60
  1. S'hi compten els aconseguits per pilots d'Irlanda del Nord.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alguersuari, Jaume (Director) «Historial de los Campeonatos. Campeones Internacionales» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 190.
  2. «Malcolm Rathmell Campeòn Euro-americano de trial 1974, a los mandos de una Bultaco Sherpa «T» 325 c.c.» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 04-10-1974. [Consulta: 21 setembre 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: TrialGP