Vés al contingut

Camporrells (Albesa)

Plantilla:Infotaula geografia políticaCamporrells
Tipusmas i entitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 41° 43′ 42″ N, 0° 40′ 22″ E / 41.728303°N,0.672883°E / 41.728303; 0.672883
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaNoguera
MunicipiAlbesa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud218 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25008000200 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2500830002200 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46400 Modifica el valor a Wikidata

Camporrells és un llogaret d'Albesa (Noguera)[1] que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] Es troba en una finca agrícola de 11.114 m²[3] amb arbres fruiters com presseguers o figueres, situada a l'extrem sud del terme municipal i tocant al camí de Camporrells.[2][4]

Història

[modifica]

El 1653, el noble aragonès Pedro José de Azcón y de Bardaxí (1614-1672)[5] es va casar en segones noces amb Dorotea de Mendoza i de Queralt,[6] filla d'Onofre de Mendoza i de Dorotea de Queralt i Erill, que li va aportar la senyoria de Camporrells.[7] L'hereu Pedro José de Azcón y de Mendoza (1654-1706)[8] es va casar amb Francesca Oliver de Boteller i Puig de Pasqües,[9][10] i fou succeït pel seu fill Josep Bonaventura d'Azcón i Oliver de Boteller (†1731),[11] que el 1706 prengué possessió de Camporrells.[12] Es va casar amb Maria Teresa de Potau i de Ferran,[13] germana gran de Josep Faust de Potau i de Ferran,[14] que el 1709 rebé el títol de marquès de Vallcabra de mans de l'arxiduc Carles.[12]

El 1731, l'hereu Carles Antoni d'Azcón i de Potau[15] prengué possessió de Camporrells i el 1749 es va casar amb Maria Concepció de Magarola i de Clariana.[16][17] El 1772 van vendre un censal de 3.000 lliures de capital i 90 de pensió anual a la Casa de Convalescència de Barcelona per a pagar les obres de construcció d'una nova església a Camporrells, sufragània de Santa Maria d'Albesa.[18] El 1770, Carles d'Azcón va fer donació de tots els seus béns, a canvi de l'usdefruit i la manutenció d'ell i la seva dona, a la seva filla Maria Josepa d'Azcón i de Magarola (†1819)[19] en els capítols matrimonials amb Ramon Francesc de Copons de la Manresana i Despujol, marquès de la Manresana i baró de Cervelló i de Bellera.[20][21][22] El 1796, aquest, com a administrador i usufructuari dels béns de la seva esposa, va llogar a Josep Iglésias, senyor de Biosca i resident a Sant Martí Sesgueioles, el castell i les terres de Camporrells per un termini de cinc anys, a raó de 1.500 lliures anuals.[23]

El 1898, Josep Hospital i Frago (Os de Balaguer, 1846–Valladolid, 1916), degà de la Catedral de Valladolid,[24] va cedir la finca a una comunitat de monjos trapenses de l'abadia de Nostra Senyora de Bona Esperança de la Dobla per a que hi establissin un convent,[25] que es va tancar el 1909.[26][27]

Descripció

[modifica]

El seu origen és una casa forta al costat de la séquia d'Albesa-Corbins, que naixia als peus del castell d'Albesa i discorria paral·lela a la Noguera Ribagorçana al llarg d'uns 9 km.[28] Actualment, és una agrupació de construccions rurals tradicionals,[2] entre les quals hi ha l'antiga església, de nau única amb coberta de teula àrab a dues vessants i un campanar d'espadanya d'arc de mig punt.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Camporells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Camporrells». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. «Finca 25008A007004520000SJ». Sede Eléctrónica del Catastro.
  4. 4,0 4,1 «Camporrells». Pobles abadonats.
  5. «Pedro Jacinto de AZCON y de BARDAXI». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. «Dorotea de MENDOZA y de QUERALT». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. Rubió Badia, 2011, p. 241.
  8. «Pedro José de AZCON y de MENDOZA». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. «Francesca OLIVER DE BOTELLER y SARAGOSSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  10. Rubió Badia, 2011, p. 242.
  11. «José Buenaventura de AZCON y OLIVER DE BOTELLER». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. 12,0 12,1 Rubió Badia, 2011, p. 244.
  13. «María Teresa de POTAU y de FERRAN». geneanet. Martín Rodríguez.
  14. «Josep Faust de POTAU y de FERRAN». geneanet. Martín Rodríguez.
  15. «Carlos Antonio de AZCON-POTAU y de OLIVER». geneanet. Martín Rodríguez.
  16. «María Concepción de MAGAROLA y de CLARIANA-SEVA». geneanet. Martín Rodríguez.
  17. Rubió Badia, 2011, p. 245-246.
  18. «Documentació sobre censals morts de la Casa de Convalescència». Casa de Convalescència. Vol. I. Inv. 5. Carpeta 8/6. Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
  19. «María Josefa de AZCON y de MAGAROLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  20. «Ramón Francisco de COPONS DE LA MANRESANA y DESPUJOL». geneanet. Martín Rodríguez.
  21. AHPB, notaris Joaquim Tos i Brossa de Masdovelles i Josep Marià Avellà, 09-06-1770.
  22. Rubió Badia, 2011, p. 246-247.
  23. AHPB, notari Tomàs Gibert, manual 1.137/8, f. 201-205, 30-06-1796.
  24. «Josep Hospital i Frago (Os de Balaguer 1846 – Valladolid 1916)». Descobreix. Ajuntament d'Os de Balaguer.
  25. Correo de Madrid, 18-10-1898, p. 3. «Dicen de Lérida que han salido para Albesa cuatro frailes trapenses con el objeto de tomar posesión de la tinca de aquel término denominada «Camporrellets», que ha sido cedida á la Orden con el objeto de que se funde en ella un convento, por el doctor José Hospital, deán del cabildo de Valladolid.» 
  26. «La càtedra Pere-Grau a l'Urgell (II y darrer)». La Veu de Catalunya (edició vespre), 11-05-1908, pàg. 3.
  27. «Notre Dame de Bonne-Espérance de La Double». Biographia Cistercensis.
  28. Bolós i Masclans, Jordi. Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 366-367 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXIV). 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]