Camporrells (Albesa)
| Tipus | mas i entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
| Comarca | Noguera | |||
| Municipi | Albesa | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2024) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 218 m | |||
| Codi INE | 25008000200 | |||
| Codi IDESCAT | 2500830002200 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46400 | |||
Camporrells és un llogaret d'Albesa (Noguera)[1] que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] Es troba en una finca agrícola de 11.114 m²[3] amb arbres fruiters com presseguers o figueres, situada a l'extrem sud del terme municipal i tocant al camí de Camporrells.[2][4]
Història
[modifica]El 1653, el noble aragonès Pedro José de Azcón y de Bardaxí (1614-1672)[5] es va casar en segones noces amb Dorotea de Mendoza i de Queralt,[6] filla d'Onofre de Mendoza i de Dorotea de Queralt i Erill, que li va aportar la senyoria de Camporrells.[7] L'hereu Pedro José de Azcón y de Mendoza (1654-1706)[8] es va casar amb Francesca Oliver de Boteller i Puig de Pasqües,[9][10] i fou succeït pel seu fill Josep Bonaventura d'Azcón i Oliver de Boteller (†1731),[11] que el 1706 prengué possessió de Camporrells.[12] Es va casar amb Maria Teresa de Potau i de Ferran,[13] germana gran de Josep Faust de Potau i de Ferran,[14] que el 1709 rebé el títol de marquès de Vallcabra de mans de l'arxiduc Carles.[12]
El 1731, l'hereu Carles Antoni d'Azcón i de Potau[15] prengué possessió de Camporrells i el 1749 es va casar amb Maria Concepció de Magarola i de Clariana.[16][17] El 1772 van vendre un censal de 3.000 lliures de capital i 90 de pensió anual a la Casa de Convalescència de Barcelona per a pagar les obres de construcció d'una nova església a Camporrells, sufragània de Santa Maria d'Albesa.[18] El 1770, Carles d'Azcón va fer donació de tots els seus béns, a canvi de l'usdefruit i la manutenció d'ell i la seva dona, a la seva filla Maria Josepa d'Azcón i de Magarola (†1819)[19] en els capítols matrimonials amb Ramon Francesc de Copons de la Manresana i Despujol, marquès de la Manresana i baró de Cervelló i de Bellera.[20][21][22] El 1796, aquest, com a administrador i usufructuari dels béns de la seva esposa, va llogar a Josep Iglésias, senyor de Biosca i resident a Sant Martí Sesgueioles, el castell i les terres de Camporrells per un termini de cinc anys, a raó de 1.500 lliures anuals.[23]
El 1898, Josep Hospital i Frago (Os de Balaguer, 1846–Valladolid, 1916), degà de la Catedral de Valladolid,[24] va cedir la finca a una comunitat de monjos trapenses de l'abadia de Nostra Senyora de Bona Esperança de la Dobla per a que hi establissin un convent,[25] que es va tancar el 1909.[26][27]
Descripció
[modifica]El seu origen és una casa forta al costat de la séquia d'Albesa-Corbins, que naixia als peus del castell d'Albesa i discorria paral·lela a la Noguera Ribagorçana al llarg d'uns 9 km.[28] Actualment, és una agrupació de construccions rurals tradicionals,[2] entre les quals hi ha l'antiga església, de nau única amb coberta de teula àrab a dues vessants i un campanar d'espadanya d'arc de mig punt.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Camporells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Camporrells». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Finca 25008A007004520000SJ». Sede Eléctrónica del Catastro.
- ↑ 4,0 4,1 «Camporrells». Pobles abadonats.
- ↑ «Pedro Jacinto de AZCON y de BARDAXI». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Dorotea de MENDOZA y de QUERALT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Rubió Badia, 2011, p. 241.
- ↑ «Pedro José de AZCON y de MENDOZA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesca OLIVER DE BOTELLER y SARAGOSSA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Rubió Badia, 2011, p. 242.
- ↑ «José Buenaventura de AZCON y OLIVER DE BOTELLER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 12,0 12,1 Rubió Badia, 2011, p. 244.
- ↑ «María Teresa de POTAU y de FERRAN». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep Faust de POTAU y de FERRAN». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Carlos Antonio de AZCON-POTAU y de OLIVER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Concepción de MAGAROLA y de CLARIANA-SEVA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Rubió Badia, 2011, p. 245-246.
- ↑ «Documentació sobre censals morts de la Casa de Convalescència». Casa de Convalescència. Vol. I. Inv. 5. Carpeta 8/6. Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- ↑ «María Josefa de AZCON y de MAGAROLA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramón Francisco de COPONS DE LA MANRESANA y DESPUJOL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notaris Joaquim Tos i Brossa de Masdovelles i Josep Marià Avellà, 09-06-1770.
- ↑ Rubió Badia, 2011, p. 246-247.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Gibert, manual 1.137/8, f. 201-205, 30-06-1796.
- ↑ «Josep Hospital i Frago (Os de Balaguer 1846 – Valladolid 1916)». Descobreix. Ajuntament d'Os de Balaguer.
- ↑ Correo de Madrid, 18-10-1898, p. 3. «Dicen de Lérida que han salido para Albesa cuatro frailes trapenses con el objeto de tomar posesión de la tinca de aquel término denominada «Camporrellets», que ha sido cedida á la Orden con el objeto de que se funde en ella un convento, por el doctor José Hospital, deán del cabildo de Valladolid.»
- ↑ «La càtedra Pere-Grau a l'Urgell (II y darrer)». La Veu de Catalunya (edició vespre), 11-05-1908, pàg. 3.
- ↑ «Notre Dame de Bonne-Espérance de La Double». Biographia Cistercensis.
- ↑ Bolós i Masclans, Jordi. Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 366-367 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXIV).
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Rubió Badia, Guillem «El llinatge Azcón, senyors de Castarnés». Paratge, núm. 24, 2011, pàg. 229-250.