Universitat de Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Campus de Pedralbes)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Barcelona
Escut UB 2016.png Universität Barcelona.svg
Universitat P1380066.jpg

Lema 'Libertas perfundet omnia luce'
Dades bàsiques
Tipus entitat universitat pública
Història
Predecessor Universitat de Cervera
Fundació 1450
Fundadors Alfons el Magnànim
Membre de Grup Coïmbra
Associació Catalana d'Universitats Públiques (2002)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Rector Joan Elias Garcia
Filials Campus Ciències de la Salut de Bellvitge, Universitat de Barcelona
Xifres destacables
Pressupost 379.340.735 euros

Web Lloc web oficial

Modifica les dades a Wikidata

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona. És la que té l'espai d'educació superior més gran de Catalunya, i és capdavantera en nombre d'estudiants, oferta docent, recerca i innovació.[cal citació] A vegades rep el nom d'Universitat Central per distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.

La institució de què és hereva la Universitat de Barcelona actual es constituí l'any 1401, amb el nom d'Estudi General de Medicina i Arts, i l'any 1450 va rebre el nom d'Estudi General de Barcelona. Fou suprimida el 1717, arran del Decret de Nova Planta. La universitat actual fou creada el 1842; la seu central es bastí a partir de 1863, i les classes s'hi iniciaren el 1871.

Història[modifica]

De la fundació a la supressió de 1717[modifica]

Article principal: Estudi General de Barcelona (fins a 1558)
Article principal: Universitat de l'Estudi General (1558-1717)

Els seus orígens[1] resideixen en l'Estudi General de Medicina i Arts que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat el 1401,[2] sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia envaïdes les seves competències; igualment, l'Estudi General de Lleida va protestar, ja que això trencaria el seu virtual monopoli de l'ensenyament superior a la Corona d'Aragó. Mig segle després, el 1450, el rei Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, és a dir, l'actual universitat. Incorporà algunes institucions d'ensenyament existents, com l'escola de la Catedral o les escoles municipals. Per això, la universitat va tenir, al contrari que d'altres, un marcat caràcter municipal, amb poc control per la corona.

Les classes s'impartien a diferents llocs: la catedral, el convent de Sant Francesc (franciscans) i el convent de Santa Caterina (dominics). La primera seu pròpia va ser un edifici, inaugurat el 1536, construït a la part superior de la Rambla, tocant amb la muralla (a Canaletes, al llindar del que avui és la Plaça de Catalunya i el portal de Santa Anna), .

Trasllat a Cervera[modifica]

Article principal: Universitat de Cervera

Acabada la Guerra de Successió, Felip V ordena que la Universitat de Barcelona sigui destruïda el 1715, juntament amb totes les universitats catalanes (Tarragona, Girona, Solsona, Vic i Lleida). En virtut del Decret de Nova Planta, totes les universitats del país van desaparèixer per formar-ne una de nova amb seu a Cervera (la Segarra). El motiu del trasllat a Cervera va ser que, com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió, finançada amb les rendes que havien tingut les altres universitats catalanes, entre elles els drets portuaris de Salou.[3] Aquesta situació es va mantenir durant uns 150 anys, fins que va retornar a Barcelona altra vegada, al segle xix. Allí van formar-se, per exemple, Jaume Balmes o Josep Finestres.

Restauració a Barcelona[modifica]

Construcció de l'Edifici històric a la Plaça de la Universitat de Barcelona.

El 1837 va començar el procés de trasllat de la universitat a Barcelona. Un cop suprimida la de Cervera, el 1842 s'inaugurà la nova universitat, ja amb el nom de Universitat de Barcelona, que durant segle i mig seria l'única en funcionament a Catalunya. La primera seu de la Universitat de Barcelona fou el convent del Carme, al carrer del Carme, a l'alçada del carrer del Doctor Dou. La situació de l'edifici, en mal estat de conservació arran la bullanga de 1835, aconsellava la construcció d'una nova seu.[4]

L'arquitecte Elies Rogent va rebre l'encàrrec de bastir la nova seu, al nou Eixample, però a tocar de la ciutat antiga. Aquest edifici, avui conegut com a Edifici Històric, començà d'ésser bastit el 1863 (moment en què es comptava entre les primeres edificacions del nou barri), i fou acabat el 1893. Les classes començaren a fer-s'hi ja el 1871, tot i que la inauguració oficial es produí el 1874.[5] A la nova seu central s'impartien classes de totes les matèries, llevat de les de medicina, que es feien a l'Hospital de la Santa Creu des del 1842 fins que, el 1905, passaren al nou Hospital Clínic.

El segle XX[modifica]

Paranimf de la Universitat, espai on es realitzen actes solemnes com les inauguracions de curs o les investidures de doctor honoris causa.

El 1932, en aplicació de l'Estatut de Núria, el govern de la República Espanyola conferí autonomia pròpia a la universitat, que passà a anomenar-se Universitat Autònoma de Barcelona (no s'ha de confondre amb l'actual Universitat Autònoma, creada com a institució independent de la Universitat de Barcelona l'any 1968).

Aquella autonomia de la universitat de la República fou derogada amb l'arribada de Franco al poder l'any 1939. El franquisme fou un període en el qual la universitat passà per una profunda crisi intel·lectual, causada per la pèrdua d'una gran part del professorat que es va haver d'exiliar o que va ser depurat i substituït per professionals (no sempre competents) elegits sovint amb criteris ideològics.

A les darreries del franquisme hi hagué força conflictivitat estudiantil, que demanava millores en el sistema polític i educatiu. La UB fou l'única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears, fins que el 1968 nasqué la Universitat Autònoma i posteriorment s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins a la dècada de 1990 i que ha originat la resta d'universitats catalanes i també la Universitat de les Illes Balears. Durant els anys 50 s'inicià un procés d'expansió que va conduir a ampliar la universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça de la Universitat): es va començar a construir el campus de Pedralbes (el 1957, any que s'hi instal·là la Facultat de Farmàcia, la primera d'aquell nou campus), i després els de Sants, Bellvitge i Mundet.

Avui[modifica]

Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.

L'octubre de 2006 es va inaugurar un nou edifici per a les Facultats de geografia, història i filosofia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts dels altres edificis de la Universitat, i està en marxa el Pla Horitzó 2020, que preveu completar la urbanització del Campus de Diagonal creant una plaça cívica, edificis interdisciplinars, un nou menjador, un nou auditori, l'ampliació del Parc Científic de Barcelona i el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, actualment a ubicada a l'edifici històric. també es preveu la construcció de noves residències universitàries i centres docents i de recerca a Santa Coloma de Gramenet, Bellvitge i Badalona. El 2005 Màrius Rubiralta Alcañiz va ser nomenat rector, el primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat, d'acord amb la Llei d'Ordenació Universitària.

Actualment, la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles) i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca, segons un estudi publicat pel The Times Higher Education l'octubre de 2006. A més, segons aquest mateix estudi, seria la segona millor universitat iberoamericana per darrere la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la segona millor del sud d'Europa, tan sols superada per la Universitat La Sapiència de Roma. És el primer cop que una universitat catalana assoleix un nivell de presitigi tan alt. Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.

Divisions administratives[modifica]

Existeixen a la UB 19 centres: 18 facultats i 1 escola universitària, 106 departaments, així com diversos Centres Adscrits. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern.

Facultats[modifica]

Edifici de les facultats de Física i Química.
Entrada del Campus de Mundet.
Campus de Mundet: Facultats de Pedagogia, Psicologia i Formació del Professorat

Escoles Universitàries[modifica]

Centres adscrits[modifica]

Professors destacats[modifica]

Vegeu Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona

Alumnes destacats[modifica]

Categoria principal: Alumnes de la UB

Rectors[modifica]

Llista de rectors des de la restauració a la ciutat de Barcelona, l'any 1837 amb l'any de nomenament.[8]

Categoria principal: Rectors de la Universitat de Barcelona

Xarxes i associacions internacionals de les quals forma part[modifica]

La Universitat de Barcelona és membre de:[9]

  • Grup Coïmbra: xarxa d'universitats europees que congrega 39 universitats, algunes de les quals estan entre les més antigues i més prestigioses d'Europa,
  • LERU: la Lliga d'Universitats d'Investigació Europees (LERU) és "un grup d'universitats europees dedicades a la recerca i compromeses amb els valors de l'ensenyament d'alta qualitat dins d'un entorn d'investigació internacional competitiva", una societat entre 22 de les millors universitats d'investigació europees, i
  • Xarxa Vives d'Universitats: associació sense ànim de lucre d'institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana.

Orquestra Universitat de Barcelona[modifica]

L'orquestra presenta una programació estable de tres concerts que es realitzen els mesos de desembre, març i juny. Tradicionalment, el concert de desembre és el concert de Nadal de la UB i té un format simfònic-coral amb la col·laboració de cors de dins i fora de la Universitat de Barcelona.[10] Entre les seves actuacions cal destacar l'assaig magistral sota la batuta de Riccardo Muti en ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona l'any 2003.[11]

Curiositats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, p. 289– [Consulta: 23 desembre 2012]. 
  2. Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, p. 62– [Consulta: 23 desembre 2012]. 
  3. Tort, Joan. «Mentides a Cervera». El Punt Avui, 11-11-2012. [Consulta: 22 març 2015].
  4. http://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1835-1859/1835-1859.html Universitat de Barcelona: 1835-1868: el restabliment de la Universitat de Barcelona.
  5. http://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1859-1900/1859-1900.html Universitat de Barcelona: 1868-1906: el nou edifici de l'arquitecte Elies Rogent.
  6. Els campus de la Universitat de Barcelona.
  7. 41° 23′ 11″ N, 2° 09′ 49″ E / 41.38639°N,2.16361°E / 41.38639; 2.16361
  8. Arxiu històric de la Universitat de Barcelona, Rectors de la UB
  9. Universitat de Barcelona. «Xarxes i associacions internacionals de les quals la UB forma part» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2010].
  10. Alier,Roger Afortunado estreno en la UB, La Vanguardia, Crítica de música clàssica 20/12/2005
  11. Vilaweb, El director d'orquestra Riccardo Muti, nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona
  12. Universitat de Barcelona. «1906-1939: l'Estatut d'autonomia de la Universitat de Barcelona» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2010].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata