Universitat de Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Campus de Pedralbes)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Barcelona
Logotip UB.svg Escut UB 2016.png
PlacaUniversitat.jpg

Lema Libertas perfundet omnia luce (llatí)
Dades base
Abreviació UB
Tipus entitat universitat pública
Història
Fundació 1450
Fundadors Alfons el Magnànim
Activitat
Alumnat 64.350 (2012-2013[1])
PDI 5.312 (2012-2013[2])
PAS 2.412 (2012-2013[2])
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Rector Joan Elias Garcia
Campus Central-Humanitats
Diagonal Portal del Coneixement
Ciències de la Salut de Bellvitge
Medicina-Clínic
Mundet
Torribera
Filials Campus Ciències de la Salut de Bellvitge, Universitat de Barcelona
Afiliacions Xarxa Vives d'Universitats
Grup Coïmbra
LERU[3]
Xifres destacables
Finançament Públic (Generalitat de Catalunya)
Pressupost 379.340.735 (2010)

Web www.ub.edu

Modifica dades a Wikidata

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona. És la que té l'espai d'educació superior més gran de Catalunya, i és capdavantera en nombre d'estudiants, oferta docent, recerca i innovació.[cal citació] A vegades rep el nom d'Universitat Central per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat. L'edifici va ser construït l'any 1401, tot i que primer rebé el nom d'Estudi General de Medicina i Arts i, l'any 1450 va rebre el nom d'Estudi General de Barcelona.

Història[modifica]

De la fundació a la supressió de 1717[modifica]

Article principal: Estudi General de Barcelona (fins a 1558)
Article principal: Universitat de l'Estudi General (1558-1717)

Els seus orígens[4] resideixen en l'Estudi General de Medicina i Arts que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat el 1401,[5] sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia envaïdes les seves competències; igualment, l'Estudi General de Lleida va protestar, ja que això trencaria el seu virtual monopoli de l'ensenyament superior a la Corona d'Aragó. Mig segle després, el 1450, el rei Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, és a dir, l'actual universitat. Incorporà algunes institucions d'ensenyament existents, com l'escola de la Catedral o les escoles municipals. Per això, la universitat va tenir, al contrari que d'altres, un marcat caràcter municipal, amb poc control per la corona.

Les classes s'impartien a diferents llocs: la catedral, el convent de Sant Francesc (franciscans) i el convent de Santa Caterina (dominics). La primera seu pròpia va ser un edifici, inaugurat el 1536, construït a la part superior de la Rambla, tocant amb la muralla (a Canaletes, al llindar del que avui és la Plaça de Catalunya i el portal de Santa Anna), .

Trasllat a Cervera[modifica]

Article principal: Universitat de Cervera

Acabada la Guerra de Successió, Felip V ordena que la Universitat de Barcelona sigui destruïda el 1715, juntament amb totes les universitats catalanes (Tarragona, Girona, Solsona, Vic i Lleida). En virtut del Decret de Nova Planta, totes les universitats del país van desaparèixer per a formar-ne una de nova amb seu a Cervera (la Segarra). El motiu del trasllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió, finançada amb les rendes que havien tingut les altres universitats catalanes, entre elles els drets portuaris de Salou.[6] Aquesta situació es va mantenir durant uns 150 anys, fins que va retornar a Barcelona altra vegada, al segle xix. Allí van formar-se, per exemple, Jaume Balmes o Josep Finestres.

Restauració a Barcelona[modifica]

Construcció de l'Edifici històric a la Plaça de la Universitat de Barcelona

El 1837 va començar de nou el trasllat de la universitat: la de Cervera va ser suprimida i es va acordar que la universitat tornés a Barcelona. El trasllat va durar cinc anys, acabant el 1842. La Universitat de Barcelona, ja amb aquest nom, va ser llavors l'única universitat en funcionament a Catalunya.

El curs 1838-1839 comença a funcionar a Barcelona, on ocupà primer l'antic convent dels carmelites (al carrer del Carme, a l'altura del carrer del Doctor Dou). La situació de l'edifici, en mal estat de conservació després dels avalots de 1835, aconsellava la construcció d'una nova seu. Elies Rogent va rebre'n l'encàrrec, començant les obres el 1863 i acabant-se en 1882. Era un edifici de nova construcció a l'Eixample, però a tocar de la ciutat antiga; actualment és conegut com a Edifici Històric). S'hi feien totes les classes, llevat de les de medicina, que es donaven a l'Hospital de la Santa Creu i, des del 1905, a l'Hospital Clínic.

El segle XX[modifica]

Paranimf de la Universitat, espai on es realitzen actes solemnes com les inauguracions de curs o les investidures de doctor honoris causa.

El 1932, en aplicació de l'Estatut de Núria, el govern de la República Espanyola conferí autonomia pròpia a la universitat, que passà a anomenar-se Universitat Autònoma de Barcelona (no s'ha de confondre amb l'actual Universitat Autònoma, creada com a institució independent de la Universitat de Barcelona l'any 1968).

Aquella autonomia de la universitat de la República fou derogada amb l'arribada de Franco al poder l'any 1939. El franquisme fou un període en el qual la universitat passà per una profunda crisi intel·lectual, causada per la pèrdua d'una gran part del professorat que es va haver d'exiliar o que va ser depurat i substituït per professionals no sempre competents elegits sovint amb criteris ideològics.

A les darreries del franquisme hi hagué força conflictivitat estudiantil, que demanava millores en el sistema polític i educatiu. La UB fou l'única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears, fins que el 1968 nasqué la Universitat Autònoma i posteriorment s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins a la dècada de 1990 i que ha originat la resta d'universitats catalanes i també la Universitat de les Illes Balears. Durant els anys 50 s'inicià un procés d'expansió que va conduir a ampliar la universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça de la Universitat): es va començar a construir el campus de Pedralbes (el 1957, any que s'hi instal·là la Facultat de Farmàcia, la primera d'aquell nou campus), i després els de Sants, Bellvitge i Mundet.

Avui[modifica]

Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'octubre de 2006 es va inaugurar un nou edifici per a les Facultats de geografia, història i filosofia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts dels altres edificis de la Universitat, i està en marxa el Pla Horitzó 2020, que preveu completar la urbanització del Campus de Diagonal creant una plaça cívica, edificis interdisciplinars, un nou menjador, un nou auditori, l'ampliació del Parc Científic de Barcelona i el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, actualment a ubicada a l'edifici històric. també es preveu la construcció de noves residències universitàries i centres docents i de recerca a Santa Coloma de Gramenet, Bellvitge i Badalona. El 2005 Màrius Rubiralta Alcañiz va ser nomenat rector, el primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat, d'acord amb la Llei d'Ordenació Universitària.

Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles) i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca, segons un estudi publicat pel The Times Higher Education l'octubre de 2006. A més, segons aquest mateix estudi, seria la segona millor universitat iberoamericana per darrere la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la segona millor del sud d'Europa, tan sols superada per la Universitat La Sapiència de Roma. És el primer cop que una universitat catalana assoleix un nivell de presitigi tan alt. Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.

Divisions administratives[modifica]

Existeixen a la UB 19 centres: 18 facultats i 1 escola universitària, 106 departaments, així com diversos Centres Adscrits. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern.

Facultats[modifica]

Edifici de les facultats de Física i Química
Entrada del Campus de Mundet
Campus de Mundet: Facultats de Pedagogia, Psicologia i Formació del Professorat

Escoles Universitàries[modifica]

Centres adscrits[modifica]

Professors destacats[modifica]

Vegeu Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona

Alumnes destacats[modifica]

Categoria principal: Alumnes de la UB

Rectors[modifica]

Llista de rectors des de la restauració a la ciutat de Barcelona, l'any 1837 amb l'any de nomenament.[7]

Categoria principal: Rectors de la Universitat de Barcelona

Xarxes i associacions internacionals de les quals forma part[modifica]

La Universitat de Barcelona és membre de[8]

  • Grup Coïmbra: xarxa d'universitats europees que congrega 39 universitats, algunes de les quals estan entre les més antigues i més prestigioses d'Europa,
  • LERU: la Lliga d'Universitats d'Investigació Europees (LERU) és "un grup d'universitats europees dedicades a la recerca i compromeses amb els valors de l'ensenyament d'alta qualitat dins d'un entorn d'investigació internacional competitiva", una societat entre 22 de les millors universitats d'investigació europees, i
  • Xarxa Vives d'Universitats: associació sense ànim de lucre d'institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana.

Orquestra Universitat de Barcelona[modifica]

L'orquestra presenta una programació estable de tres concerts que es realitzen els mesos de desembre, març i juny. Tradicionalment, el concert de desembre és el concert de Nadal de la UB i té un format simfònic-coral amb la col·laboració de cors de dins i fora de la Universitat de Barcelona.[9] Entre les seves actuacions cal destacar l'assaig magistral sota la batuta de Riccardo Muti en ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona l'any 2003.[10]

Curiositats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Memòria 2012-2013. Universitat de Barcelona». Falta indicar la publicació [Barcelona], 2013, p.14. ISSN: B-27.720-2013.
  2. 2,0 2,1 «Memòria 2012-2013. Universitat de Barcelona». Falta indicar la publicació [Barcelona], 2013, p.16-17. ISSN: B-27.720-2013.
  3. «LERU Members».
  4. Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, p. 289– [Consulta: 23 desembre 2012]. 
  5. Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, p. 62– [Consulta: 23 desembre 2012]. 
  6. Tort, Joan. «Mentides a Cervera». El Punt Avui, 11-11-2012. [Consulta: 22 març 2015].
  7. Arxiu històric de la Universitat de Barcelona, Rectors de la UB
  8. Universitat de Barcelona. «Xarxes i associacions internacionals de les quals la UB forma part» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2010].
  9. Alier,Roger Afortunado estreno en la UB, La Vanguardia, Crítica de música clàssica 20/12/2005
  10. Vilaweb, El director d'orquestra Riccardo Muti, nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona
  11. Universitat de Barcelona. «1906-1939: l'Estatut d'autonomia de la Universitat de Barcelona» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2010].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata