Cançoner de Gandia
El Cançoner de Gandia (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, M. 1166 / M. 1967) és un manuscrit musical de polifonia sacra de mitjans del segle xvi, potser relacionat amb la capella musical del duc de Calàbria.
El manuscrit és gran (415 x 260 mm) i està prou deteriorat, tot i que encara conserva uns 190 fulls. Estava en la Col·legiata de Gandia fins que el 1926 fou entregat a Higini Anglès, llavors becari de la Diputació de Barcelona, per al seu estudi i restauració. El manuscrit desaparegué durant molts anys, i actualment es custodia a la Biblioteca de Catalunya amb la signatura M. 1967. A més, s'hi troba un altre manuscrit de només 18 fulls (M. 1166) que podria ser una altra part del mateix cançoner.[1]
La majoria de les composicions són anònimes o de Bartomeu Càrceres, compositor vinculat a la cort del Duc de Calàbria. Es tracta d'obres religioses, com ara salmos, villancets, motets, himnes i misses. Algunes peces, com Soleta i verge estich i Falalalanlera són contrafacta religioses de villancets profans del Cançoner del duc de Calàbria. El manuscrit també inclou dues harmonitzacions a quatre veus del refrany del Cant de la Sibil·la, l'una de Càrceres i l'altra d'Alonso.
Referències
[modifica]- ↑ Llorens, Josep María (1981). El Cançoner de Gandía. Recerca musicològica, ISSN 0211-6391, Nº. 1. Págs. 74-79.
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- El Cançoner de Gandia. Estudi, versió i transcripció. Josep Climent Barber. Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València. 1996. ISBN 84-482-1172-3
- El Cançoner de Gandia. Josep María Llorens. Recerca musicològica, ISSN 0211-6391, Nº. 1, 1981, pags. 71-94
Enllaços externs
[modifica]- Biblioteca de Catalunya, Manuscrit 1967 digitalitzat: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/partiturBC/id/55720/