Canòdrom de la Meridiana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Canòdrom de la Meridiana
Canòdrom Meridiana.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Antoni Bonet Castellana i J. Puig Torné
Creació 1964
Cronologia
2010 – 2016reconversió
Característiques
Estil arquitectònic Racionalisme, darreres tendències
Ubicació geogràfica
Localització C. Concepción Arenal, 165-185 - c. Riera d'Horta, 3-31
 41° 25′ 39″ N, 2° 11′ 00″ E / 41.427367°N,2.18336°E / 41.427367; 2.18336Coord.: 41° 25′ 39″ N, 2° 11′ 00″ E / 41.427367°N,2.18336°E / 41.427367; 2.18336
BCIL
Identificador IPAC: 41344
Activitat
Propietat de municipi
Modifica les dades a Wikidata

El Canòdrom de la Meridiana és un edifici situat al districte de Sant Andreu, al Carrer Concepción Arenal, 165-185, cantonada amb carrer Riera d'Horta, 3-31 i és de titularitat municipal. L'emblemàtic edifici, obra de referència de l’arquitectura catalana moderna, va ser construït l'any 1962 per Antoni Bonet i Josep Puig, i va obrir les seves portes l'any 1964. Per la seva singularitat arquitectònica, va ser catalogat com a Patrimoni arquitectònic de Barcelona. Va tenir un lloc destacat com a punt de trobada pels veïns del barri del Congrés i la Sagrera durant els anys en què va estar operatiu, fins al tancament de les activitats l'any 2006. L'any 2010, l'edifici va passar a mans municipals i es va iniciar la seva rehabilitació.

Descripció[modifica]

El Canòdrom està ubicat al districte de Sant Andreu de Barcelona i ocupava la totalitat d'una illa gairebé rectangular emmarcada pels carrers Concepción Arenal, Riera d'Horta, Pardo i Ignasi de Ros. Aquesta zona de la ciutat s'havia començat a urbanitzar a partir de principis dels anys 50, amb la construcció dels Habitatges del Congrés Eucarístic.[1]

Originàriament era una espai dedicat a les apostes i curses de llebrers. Al costat nord recolza l'edifici principal i a la resta es situava l'allargada pista de curses amb els extrems en semicercle.[1]

L'edifici principal és lleuger de línies senzilles i estructura vista. El volum, format per dues plantes paraboloides, es sustentat amb pilars d'acer. La planta baixa es dedicava als espais de servei (caneres, lavabos, oficines, ...). A la planta alta, es situava la zona d'apostes i el bar, amb un gran espai de circulació que s'obre a la pista per mitjà de grades en voladís, protegides per un brise-soleil de formigó.[1]

L'edifici, construït entre els anys 1962 i 1963, es resol amb un llenguatge coherent i propi del Moviment Modern, del qual Antoni Bonet Castellana n'era un gran exponent.[1]

Els forjats són de formigó, les grades de formigó prefabricat i el pla de la coberta es resol amb un aglomerat autoportant amb tela asfàltica acabat amb un àrid. A la façana posterior uns tensors verticals lliguen la estructura al sostre inferior per evitar el balanceig de la coberta. Els acabats són d'una gran cruesa, laminats metàl·lics, paviments de formigó rentat, panells d'aglomerat natural, estucs blancs i ceràmica vidriada en tons marró i àmbar.[1]

Història[modifica]

Inaugurat l'any 1964 va ser l'últim canòdrom d'Espanya, tancant les portes el febrer de l'any 2006. Prop de 700 llebrers s'estaven en unes gosseres de Santa Coloma de Gramenet i una seixantena participaven en les curses.[2] L'any 2010, l'edifici va passar a mans municipals. Entre el seu tancament i 2016 es van plantejar diversos projectes per instal·lar un connector entre empreses creatives i creadors. A la zona de la pista s'ha obrat un parc obert al barri.[1]

La primera fase d'aquesta rehabilitació va tenir lloc el 2010 i va ser finançada pel Fons Estatal d’Inversió Local amb 4 milions d’euros. La segona fase es va centrar amb l’adequació interior amb un cost de 800.000 euros. I finalment la tercera i quarta fase -que han tingut lloc entre els anys 2012 i 2016- han permès fer les intervencions arquitectòniques i de disseny d’interiors d'acord amb el projecte final d’incubadora de projectes i han tingut un cost d’1,6 milions d’euros. El 2016 es va presentar com a Canòdrom, Parc de Recerca Creativa.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Canòdrom de la Meridiana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2017].
  2. SERRA, Catalina, Passat i futur del canòdrom, Ara 20/03/2016, pàgina 18
  3. «Dossier Canòdrom Parc de Recerca Creativa». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canòdrom de la Meridiana