Canòdrom de la Meridiana

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Canòdrom de la Meridiana
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Bonet i Castellana
Josep Puig Torné Modifica el valor a Wikidata
Construcció1964 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2006 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1962 – 1963construcció
2010 – 2016reconversió Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicracionalisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEl Congrés i els Indians (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióConcepción Arenal, 165-185 i Riera d'Horta, 3-31 Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 39″ N, 2° 11′ 00″ E / 41.42737°N,2.18336°E / 41.42737; 2.18336
Bé amb elements d'interès
Bé integrant del patrimoni cultural català
Identificador41344
Activitat
Propietat deAjuntament de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

El Canòdrom de la Meridiana és un edifici situat al carrer de Concepción Arenal, 165-185, cantonada amb el de la Riera d'Horta, 3-31, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Descripció[modifica]

El Canòdrom de la Meridiana ocupava la totalitat d'una illa gairebé rectangular emmarcada pels carrers Concepción Arenal, Riera d'Horta, Pardo i Ignasi de Ros, al barri del Congrés i els Indians.[2] Originàriament era una espai dedicat a les apostes i curses de llebrers. Al costat nord recolza l'edifici principal i a la resta se situava l'allargada pista de curses amb els extrems en semicercle.[2]

L'edifici principal és lleuger de línies senzilles i estructura vista. El volum, format per dues plantes paraboloides, es sustentat amb pilars d'acer. La planta baixa es dedicava als espais de servei (caneres, lavabos, oficines, ...). A la planta alta, se situava la zona d'apostes i el bar, amb un gran espai de circulació que s'obre a la pista per mitjà de grades en voladís, protegides per un brise-soleil de formigó.[2]

Els forjats són de formigó, les grades de formigó prefabricat i el pla de la coberta es resol amb un aglomerat autoportant amb tela asfàltica acabat amb un àrid. A la façana posterior uns tensors verticals lliguen la estructura al sostre inferior per evitar el balanceig de la coberta. Els acabats són d'una gran cruesa, laminats metàl·lics, paviments de formigó rentat, panells d'aglomerat natural, estucs blancs i ceràmica vidriada en tons marró i groc.[2]

Història[modifica]

L'emblemàtic edifici, obra de referència de l'arquitectura catalana moderna, va ser construït l'any 1962 per Antoni Bonet i Josep Puig, i va obrir les seves portes l'any 1964. Va tenir un lloc destacat com a punt de trobada pels veïns del barri del Congrés i la Sagrera durant els anys en què va estar operatiu, fins al tancament de les activitats l'any 2006, essent el darrer canòdrom d'Espanya en funcionament. Prop de 700 llebrers s'estaven en unes gosseres de Santa Coloma de Gramenet i una seixantena participaven en les curses.[3]

Interior
Vista des de l'est

L'any 2010, l'edifici va passar a mans municipals. Entre el seu tancament i 2016 es van plantejar diversos projectes per instal·lar un connector entre empreses creatives i creadors. A la zona de la pista s'ha obrat un parc obert al barri.[2] La primera fase d'aquesta rehabilitació va tenir lloc el 2010 i va ser finançada pel Fons Estatal d'Inversió Local amb 4 milions d'euros. La segona fase es va centrar amb l'adequació interior amb un cost de 800.000 euros. I finalment la tercera i quarta fase -que han tingut lloc entre els anys 2012 i 2016- han permès fer les intervencions arquitectòniques i de disseny d'interiors d'acord amb el projecte final d'incubadora de projectes i han tingut un cost d'1,6 milions d'euros. El 2016 es va presentar com a Canòdrom, Parc de Recerca Creativa.[4]

Referències[modifica]

  1. «Canòdrom Meridiana». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Canòdrom de la Meridiana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2017].
  3. SERRA, Catalina, Passat i futur del canòdrom, Ara 20/03/2016, pàgina 18
  4. «Dossier Canòdrom Parc de Recerca Creativa». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canòdrom de la Meridiana