Canó (arma de foc)

De Viquipèdia
Apuntant un obús nord-americà de 240 mm el 1944.

El canó d'una arma de foc és usualment un tub metàl·lic, a l'interior del qual té lloc una explosió controlada o ràpida expansió de gasos per tal de propulsar un projectil a alta velocitat pel seu extrem obert.

Les primeres armes de foc es van fer en una època on la metal·lúrgia no estava prou desenvolupada com per buidar tubs capaços de resistir la força explosiva dels primers canons, de manera que el tub (freqüentment construït amb bandes metàl·liques) necessitava ser periòdicament congrenyat en tota la seva longitud, fent que s'assemblés a un barril d'emmagatzematge.

Construcció[modifica]













Els canons de les armes de foc modernes són de construcció i aparença complexa. Un canó ha de ser capaç de contenir els gasos produïts per la càrrega propulsora per tal d'assegurar que la bala o obús arribin a una velocitat de boca òptima a l'ésser impulsats a l'exterior pels gasos en expansió.[1] Les primeres armes de foc eren principalment d'avantcàrrega (es carregaven per la boca del canó en lloc de la recambra), la qual cosa era un procediment lent i complicat, resultant en una baixa cadència de tret. La retrocàrrega ofereix una major cadència de tret, però a les primeres armes de retrocàrrega els faltava un mètode efectiu de segellar els gasos que s'escapaven per la recambra i tenien una baixa velocitat de boca.[2] Durant el segle XIX es van inventar panys mecànics efectius que van permetre recarregar des de la recambra, al mateix temps que la segellaven eficaçment i evitaven la fugida dels gasos del tret.

Els canons de les armes de foc principalment estan fets de metall. Els xinesos, inventors de la pólvora, empraven bambús com canons en les seves primeres armes de foc.[3] El canó de les primeres armes de foc europees estava fet ferro forjat, generalment diverses bandes de metall situades dins de cèrcols de ferro forjat i després soldades fins a obtenir un cilindre buit. Els xinesos van ser els primers a fabricar canons de ferro fos.[4] El bronze i el llautó eren metalls preferits pels armers, principalment per la seva facilitat de fosa i la seva habilitat de suportar la corrosió produïda per la combustió de la pólvora. Els primers canons eren summament gruixuts per al calibre dels seus projectils.[5] Els primers defectes de fabricació (com bombolles d'aire atrapades en el metall) van ser factors clau en diverses explosions de canons; els gasos en expansió van ser massa per al dèbil canó, fent que explotés i es trenqués en mortals fragments.[6]

Petit calibre[modifica]

Canó Volquartsen de fibra de carboni per a un fusell Ruger 10/22 calibre.17 HM2.

El terme "petit calibre" generalment fa referència a aquelles armes de calibre 7,5 mm (0,299 polzades) o menys. Generalment són emprades per tir al blanc o cacera de peces petites.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]