Can Boada (Terrassa)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCan Boada

Localització
 41° 34′ 13″ N, 1° 59′ 57″ E / 41.57041111°N,1.99923333°E / 41.57041111; 1.99923333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiTerrassa
Modifica les dades a Wikidata

Can Boada és una barriada del sector nord-occidental de Terrassa, al districte 5, situada per damunt la via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE i migpartida pel transvasament de la riera del Palau. El seu nom deriva del mas de Can Boada del Pi, en terrenys del qual s'aixequen les cases d'aquesta àrea de la ciutat. Administrativament, des de la dècada del 1980 es divideix en dos barris: Can Boada (Nucli Antic) i Can Boada del Pi, a banda i banda de la riera.

Mas de Can Boada del Pi, que ha donat nom a aquest sector de la ciutat de Terrassa

La barriada de Can Boada s'ha desenvolupat en diverses fases. Les primeres cases d'autoconstrucció es van bastir prop del marge dret del torrent del Batlle, entre la via de la RENFE i el camí de Can Gonteres, en una zona qualificada de rural al pla d'ordenació urbana. Al començament de la dècada del 1960 l'empresa Agut SA, del sector elèctric, construeix per als seus treballadors uns pisos a l'altra banda de la riera del Palau (l'actual avinguda de Josep Tarradellas), prop de la via del tren; són els anomenats pisos de l'Agut. Més amunt, seguint el curs de la riera, es van aixecar els pisos de Gibraltar, anomenats així perquè es construïren vora l'avinguda de Gibraltar, antic nom de l'actual Josep Tarradellas. Aquest polígon d'habitatges, bastit en tres etapes entre el 1966 i el 1973, al començament de la dècada del 1980 es dilueix com a barri diferenciat i passa a formar part de Can Boada.

Després dels desastrosos aiguats del 1962 es va decidir transvasar la riera del Palau i fer-la passar pel mig de barri. A la banda septentrional, des de llavors aïllada de la resta i on només hi havia la masia originària de Can Boada del Pi, el mas de Can Marcet, l'ermita modernista del Sagrat Cor i algunes cases d'autoconstrucció, es van aixecar els anomenats pisos de Can Boada (1973-1977).

El 1984 es produeix la segregació administrativa de Can Boada en dos barris, a banda i banda del transvasament; el sector sud, la part antiga, prendrà el nom de Nucli Antic, mentre que el sector nord s'anomenarà des de llavors Can Boada del Pi, igual que el mas que va donar nom inicialment al barri. La construcció del pont sobre el transvasament ha fet possible de nou la comunicació entre les dues parts de Can Boada; la creació dels dos instituts d'ensenyament mitjà ha revitalitzat ostensiblement el barri.

Vegeu també[modifica]

Coord.: 41° 34′ 13.48″ N, 1° 59′ 57.24″ E / 41.5704111°N,1.9992333°E / 41.5704111; 1.9992333