Can Boy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Boy
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteMartí Sureda i Deulovol Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIX
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. de l'Aigüeta, 34. La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà)
Map
 41° 58′ N, 3° 02′ E / 41.96°N,3.04°E / 41.96; 3.04
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC6928 Modifica el valor a Wikidata

Can Boy és una obra del municipi de la Bisbal d'Empordà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Edifici d'estructura simètrica, format per un cos principal, de planta quadrada, i cossos laterals a banda i banda, més baixos que el central i amb galeries d'arcs de mig punt. El cos central és de planta baixa i dos pisos, i els laterals de planta baixa i un pis. La façana del cos central està dividida verticalment en tres parts, a la central de les quals és situada la porta d'accés. Tots els cossos es troben coronats per baranes de ceràmica. El conjunt es trobava inicialment envoltat de jardins, en l'actualitat desapareguts.[1]

Història[modifica]

Can Boy, actualment coneguda com a Can Balaguer, va ser bastida per Agustí Boy i Deulofeu, fill de Palamós i establert a Cuba, on es va enriquir. De retorn a Catalunya va establir-se a la Bisbal. El 20 de març del 1867 el matrimoni format per Agustí Boy i Antònia González Acuña, oriünda de Matanzas, va adquirir la casa i terres de l'antic Mas Calonge, documentat des de segle xiv. La vella masia, que havia estat reformada l'any 1849, segons consta encara a la llinda de la porta d'accés, va ser ampliada amb els cossos laterals, que recordaven el país de procedència de la senyora i que eren del mateix estil que els de la casa de la família Martí-Sorias, també d'"americanos". Sembla probable, per les coincidències estilístiques, que ambdós edificis fossin bastits pel mateix arquitecte, Sureda i Deulovol, encara que no s'ha trobat documentació al respecte. Agustí Boy va dur a terme importants obres d'urbanització en els terrenys de l'antic mas, a partir del 1880.[1]

En l'actualitat, Can Boy és utilitzada com a habitatge i magatzem de transports.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Boy
  1. 1,0 1,1 1,2 «Can Boy». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].