Vés al contingut

Can Ginestar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:52, 2 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Ginestar
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteMarcel·lià Coquillat i Llofriu
Construcció1904 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1403 / Ref. 1669, 1703, 1904
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Just Desvern (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LlocCarles Mercader, 17. Sant Just Desvern (Baix Llobregat)
Map
 41° 23′ N, 2° 05′ E / 41.39°N,2.08°E / 41.39; 2.08
IPA
IdentificadorIPAC: 19295

Can Ginestar és una masia modernista del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) també coneguda com a Casa d'en Rabassa, Casa d'en Duran o Casa Tudó. Situada al carrer Carles Mercader a prop de l'ajuntament i de l'església dels sants Just i Pastor, s'utilitza com a casal de cultura de la vila. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

De la primitiva masia només es manté el celler, ja que fou absolutament renovada. La reforma de 1904 destruí les bellíssimes línies arquitectòniques que posseïa, característiques de la casa pairal catalana, malgrat el notable interès format del resultat final, classificable dins del corrent modernista d'orientació medievalista. Àdhuc cal observar que es manté clarament l'esquema preexistent amb un cos central de tres tramades, al qual s'hi afegeix la capella a la dreta i un cos acabat per una galeria a l'esquerra. El conjunt resultant conté un gran nombre d'elements de reminiscència medieval. Posseeix interessants elements decoratius interns, entre els quals destaquen els bells arrambadissos ceràmics, afegits a la darrera reforma, i els embigats del 1904.[1]

Història

Arrimadors ceràmics a la planta baixa
Paviment hidràulic al primer pis

A la planta baixa hi ha una llinda del 1403 i a l'interior una altra del 1669. Mentre que al primer pis hi ha una del 1703 i coronant l'edifici la del 1904.[1] Diverses reformes al llarg del temps van modificar l'aspecte de l'edifici reiteradament, com per exemple la galeria que s'hi va agefir al segle XVIII al costat de ponent.

Reforma modernista

Entre 1904 i 1905 el propietari de la finca, Joan Baptista Modolell, hereu d'una antiga família benestant santjustenca, va encarregar la reforma completa de l'edifici, que va dur a terme l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu en estil modernista amb clares influències neogòtiques. Per a obtenir una façana simètrica Coquillat hi adossà al cos central a la banda de l'est una capella de les mateixes dimensions que la galeria a la banda de l'oest. La part central segueix sent la més ample i més alta de les tres amb un capcer esglaonat i pinacles al capdamunt. Encara que les proporcions dels dos cossos adossats siguin quasi idèntics, cadascú ofereix un aspecte individual: la capella té una escala, una porta d'arc lobulat i una rosassa, la galeria un balcó amb una triple finestra i a la cantonada amb la façana del ponent una petita torre amb merlets. Segons els plànols originals de les obres, Coquillat tenia projectat adossar-hi a l'edifici una torre gran que finalment no es va construir. En resum, es reconstrueix tota la crugia que conté la galeria, s'eleva un metre de la part central del terrat, s'arreglen les façanes i es construeix la capella i el mur de tanca.[1]

A l'interior de can Ginestar hi destaquen plafons i terres de rajoles, sostres de fusta i estucats, vitralls emplomats de colors i elements de forja. L'arrimador ceràmic de l'estança de ponent a la planta baixa és un disseny del Lluís Brú i Salelles realitzat per la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat vers l'any 1901 per encàrrec de Lluís Domènech i Montaner. Al primer pis es troba un terra de paviments hidràulics amb ornaments florals en imitació de punt de creu. A més a l'espai de la finca al capdavant de l'edifici es va afegir el jardí de Can Ginestar, que està tancat per un mur ondat. El resultat del conjunt d'aquestes reformes va ser una mansió senyorial que ja no conserva l'aspecte auster d'una masia rural.

Segle XXI

Des de l'any 1978 can Ginestar és propietat de l'ajuntament de Sant Just Desvern i s'utilitza com a casal de cultura. Acull una sala d'exposicions, diversos tallers artístics, la biblioteca municipal, l'arxiu històric de Sant Just Desvern i altres serveis municipals. És, a més, la seu del Centre d'Estudis Santjustencs i dels Gegants de Sant Just Desvern, els quals estan en exposició permanent a la seva capella. Al terrat de l'edifici es troben les antenes de l'emissora local Ràdio Desvern.

Entre els anys 2002 i 2008 es realitzen extenses obres de millora a l'edifici i l'arquitecte Josep Llinas construeix una nova biblioteca municipal annexa a can Ginestar. L'empresa Urcotex realitza una restauració de l'edifici seguint les directrius de l'arquitecte Xavier Guitart i l'obra queda finalista dels Premis Catalunya Construcció 2009 .[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Can Ginestar». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 març 2015].
  2. Referència a la web de l'empresa

Bibliografia

  • Lacuesta, Raquel. Diputació de Barcelona. Modernisme a l'entorn de Barcelona: Arquitectura i Paisatge. Diputació de Barcelona, 2006. ISBN 978-84-9803-158-3. 

Enllaços externs