Vés al contingut

Can Pins (Argentona)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Pins
Imatge
Can Pins cap al 1890 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaVeïnat de Pins (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LlocCtra. de Parpers Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 35′ N, 2° 23′ E / 41.58°N,2.38°E / 41.58; 2.38
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC8314 Modifica el valor a Wikidata

Can Pins és una masia del veïnat de Pins, al municipi d'Argentona (Maresme), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

[modifica]

El topònim Pins apareix documentat per primer cop el 1012, i la masia el 1163, en els esponsalicis de Guillem de Pins a la seva muller Maria. Aleshores era sota domini del monestir de Sant Marçal de Montseny, del que els Pins eren batlles de sac, és a dir, que cobraven les rendes en el seu nom.[2] El 1360, el prior del monestir va fer precari o nou establiment a Berenguer Pins del mas Pins, 17 peces de terra i la batllia de sac.[2] Cap al 1350 s'havia casat amb Alamanda Fonollet, de Dosrius, i el 1357 n'havia rebut sencer el dot.[3]

El 1417, el propietari del mas era Antoni Pins, probablement fill de Berenguer, tot i que no hi ha constància documental.[3] El 1444, l'amo era Joan Pins,[4] que el 1483 va fer testament a favor del seu fill Francesc.[5][3] El 1533, aquest nomenà hereu el seu primogènit Marc,[6] que es va casar primer amb Joana, i el 1542 en segones noces amb Bartomeua Cucurella de Vilamajor, que li aportà 90 lliures de dot.[3] L'hereu Bartomeu[7] va morir sense fills el 1577 i fou succeït pel seu germà Jaume.[8][3] Aquest fou succeït pel seu fill Joan,[9] que el 1604 es va casar amb Joana Cabanyes[10] d'Argentona.[3] Va fer testament el 1606, nomenant hereu el seu oncle Pau Pins i Cucurella,[11] i a la mort d'aquest, el seu altre oncle Salvador Pins i Cucurella.[12][3] El 1602 s'havia casat amb Francesca Grau,[13] filla del pagès de Llavaneres Miquel Grau, amb qui va tenir dos fills: Bartomeu,[14] que el premorí, i Elisabet,[15] que el 1621 es va casar amb el pagès d'Argentona Bartomeu Cirés,[16] i el 1641, després d'enviudar, amb Antic Quintana, també d'Argentona. Del primer matrimoni tingué sis fills, i tres del segon.[17]

L'hereu Joan Pins i Cirés[18] es va casar el 1661 amb Susanna Oliver-Palomeras i Jofré,[19] i en els capítols matrimonials, la seva mare li va fer donació del mas, la qual va ser confirmada en el seu testament del 1668.[20] Va morir el 1684, essent succeït pel seu fill Joan Pins i Oliver,[21] que el 1686 es va casar amb Catarina Dardenyà i Cabanyes,[22] filla del mercader barceloní Llorenç Dardenyà, però aquesta va morir el 1690 sense fills.[20] El 1691, Joan Pins es va casar amb Maria Misser i Morera (†1697), de Sant Vicenç de Montalt, amb qui tingué una filla que no arribaria a l'edat adulta.[20] El 1699 es va casar en terceres noces amb Francesca Rovira i Major,[23] d'Argentona, vídua d'Antoni Vallmajor de Dosrius, amb qui tingué una filla, Maria Teresa,[24] que el 1712, amb només 12 anys, es va casar a Barcelona amb Salvador Vinyals de la Font i Castells, aportant-li el mas Pins.[20]

Maria Teresa va morir el 1775 sense fills, nomenant com a hereva la seva neboda Isabel Vidal i Comas,[25][26] filla de la seva germanastra Antònia Comas i Rovira[27] i del mercader Ramon Vidal i Orriols.[28] Antònia Comas era al seu torn filla del doctor en medicina Josep Comas i de Francesca Rovira i Major, vídua de Joan Pins.[20] Isabel Vidal estava casada amb el comerciant de Mataró Josep Matheu i Smandia,[29] fill del regidor perpetu d'aquella localitat Josep Matheu i Corbera[30][20] i d'Agnès Smandia i Milans.[31] L'hereu Josep Maria Antoni Matheu i Vidal[32] es va casar amb Francesca Julià[33] i fou succeït el seu fill Josep Matheu i Julià,[34] que el 1892 va encarregar la reconstrucció de la masia al mestre d'obres argentoní Julià Lladó i Roselló. L'obra es va fer en un temps rècord, ja que es va iniciar el 2 de maig i es va acabar el 23 d'octubre del mateix any.[35] L'últim propietari era el seu net Antoni Matheu i Novials (1915-2006).[36][20]

Descripció

[modifica]

La masia original, probablement d'inicis del segle xvii, era del tipus basilical, amb el cos central d'un pis més alt que la resta. El portal era d'arc de mig adovellat amb un escut central.[35] Gràcies a un inventari del segle xviii es coneixen les estances que hi havia: cuina, pastador, rebost, estudi, entrada, cort de bous, cort dels porcs i celler; al pis, la sala i set habitacions, una d'elles anomenada de Sant Domingo, on hi havia una capelleta amb la imatge del sant; al segon pis, el graner.[35]

Projecte de façana (1892)

La nova masia té quatre cossos, els tres de migdia perpendiculars a la façana, de baixos, pis i golfes amb teulada a quatre vessants, i una torre de planta quadrada a l'exterem sud-est.[35][1] Està dividida en la part dels senyors i la dels masovers, que entren per una porta situada a tramuntana i que ocupen una petita part de la mansió.[35]

Adossat a la part posterior hi ha el celler, amb dues plantes i quatre crugies separades per tres arcs, que encara té tot l'utillatge.[35][1] A prop hi ha un gran corral, l'era i tots els cossos necessaris per a les feines agrícoles.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Can Pins». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 Subiñà i Coll, 2006, p. 17.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Subiñà i Coll, 2006, p. 18.
  4. ↑ «Joan PINS». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  5. ↑ «Francesc PINS». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  6. ↑ «Marc PINS». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  7. ↑ «Baltasar PINS». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  8. ↑ «Jaume Pins». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  9. ↑ «Joan PINS». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  10. ↑ «Joana CABANYES BOSC». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  11. ↑ «Pau PINS CUCURELLA». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  12. ↑ «Salvador PINS CUCURELLA». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  13. ↑ «Francesca GRAU». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  14. ↑ «Bartomeu PINS GRAU». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  15. ↑ «Elisabet PINS GRAU». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  16. ↑ «Bartomeu CIRÉS». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  17. ↑ Subiñà i Coll, 2006, p. 18-19.
  18. ↑ «Joan PINS I CIRÉS». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  19. ↑ «Susanna OLIVER I PALOMERAS JOFRÉ». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 Subiñà i Coll, 2006, p. 19.
  21. ↑ «Joan PINS I OLIVER». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  22. ↑ «Caterina DARDENYÀ I CABANYES». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  23. ↑ «Francesca ROVIRA I MAJOR». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  24. ↑ «Maria Teresa PINS I ROVIRA MAJOR». geneanet. Jaume Tresserras i Graupera.
  25. ↑ «Isabel Vidal Comás». geneanet. Xavier Matheu de Cortada.
  26. ↑ «ISABEL VIDAL-ORRIOLS y COMAS». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  27. ↑ «ANTONIA COMAS». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  28. ↑ «RAMON VIDAL y ORRIOLS». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
  29. ↑ «Joan Matheu Smandia». geneanet. Xavier Matheu de Cortada.
  30. ↑ «Joseph Matheu Corbera». geneanet. Xavier Matheu de Cortada.
  31. ↑ «Maria Agnès Smandia Milans». geneanet. Xavier Matheu de Cortada.
  32. ↑ «Joseph Maria Anton Matheu Vidal». geneanet. Xavier Matheu de Cortada.
  33. ↑ «Francisca Julia». geneanet. Xavier Matheu de Cortada.
  34. ↑ «José Matheu Julia». geneanet. Xavier Matheu de Cortada.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 Subiñà i Coll, 2006, p. 16.
  36. ↑ «Antonio Matheu Novials». geneanet. Xavier Matheu de Cortada.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Pins_(Argentona)&oldid=36387275»