Can Ponsich
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i torre de sentinella  | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras | |||
| Cronologia | ||||
| 1892 | renovació, Arquitecte: August Font i Carreras | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarrià (Barcelonès) | |||
| Localització | Domínguez Miralles, 11-19 i Enric Giménez, 20-26 | |||
| ||||
| Format per | Torre de Can Ponsich | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30368 | |||
| Id. Barcelona | 2248 | |||
Can Ponsich és un edifici de Sarrià (Barcelona) catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Fou un gran casalot senyorial que probablement també tingué una funció agrícola. Antigament portà el nom de Ca l'Alós.[1]
És construït sobre una superfície plana sustentada per murs que imiten baluards de muralla. La façana principal, víctima, com la resta de la construcció, d'una destrossa sistemàtica, és emmarcada per dues torres quadrades amb miradors rematats per merlets. Adossada a la façana posterior hi ha una capella.[1]
Torre[modifica]
Separada de la casa, és una estructura de planta circular de 12 m d'alçada[2] i de 6 m de diàmetre, amb finestrals neogòtics afegits posteriorment. La primera planta s'utilitzava com a magatzem de queviures i a la segona i tercera s'allotjava el vigilant i la guarnició.[3]
Història[modifica]
La torre fou construïda possiblement entre els segles xi i xii per a controlar l'antic camí de Finestrelles o camí Fondo, avui carrer de Domínguez i Miralles.[3] Durant molts anys, va estar ocupada pel Centre Euro Àrab de Catalunya, i des del 2015 és la seu de l'Associació de Veïns de Pedralbes.[2]
La casa va ser reformada el 1892 per l'arquitecte August Font en estil neomedieval.[1] El 1967, Josep Maria Ponsich i Sarriera la cedí gratuïtament a l'Ajuntament de Barcelona amb la voluntat que fos destinada a activitats culturals, especialment musicals.[1]
Des del 1988 hi ha la seu de la Guàrdia Urbana del districte de Sarrià-Sant Gervasi, i des del 1992, a la part nord de l'edifici hi ha l'Escola Municipal de Música.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Can Ponsich». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Muñoz, Merced «Una masía del XVIII donde se enseña música». El Periódico de Catalunya, 08-09-2015.
- ↑ 3,0 3,1 Tort, Maria Josep «Els jardins del palauet de Can Ponsic». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 01-02-2020.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Ponsich |
- «Can Posic». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Torre de Can Ponsic». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.