Can Prunera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Can Prunera (Vallirana)».
Infotaula d'organitzacióCan Prunera
Can Magraner
Can Prunera (Sóller) 2013-09-29 09-48-32.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat Casa museu
Història
Fundació 24 d'agost de 2009
Activitat
Àmbit Museu d'Art modernista
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Altres dades
Transport públic Tren de Sóller
Bus 210 i 211
(línies Palma-Sóller)

Web www.canprunera.com

Modifica les dades a Wikidata

Can Prunera —també conegut com a Can Magraner— és un museu d'art modernista situat a Sóller (Mallorca).[1]

Història[modifica]

Can Prunera

Es tracta d'un monumental casal de planta noble, tres pisos i soterrani, construït entre els anys 1909 i 1911 per Joan Magraner Oliver (àlies Joan Prunera), immigrant solleric enriquit gràcies als seus negocis fructícoles a França.[2] L'edifici segueix les petjades artístiques del modernisme arquitectònic tan de moda en aquells temps a Sóller, amb especial predominança de l'Art Nouveau francès, fruit de l'estret vincle d'aquesta ciutat amb França. No se sap amb seguretat qui fou l'arquitecte, però tots els indicis apunten cap a Joan Rubió i Bellver, autor del disseny de l'edifici del Banc de Sóller i de la façana modernista de l'església parroquial de Sant Bartomeu, ambdós a la plaça de la Constitució (plaça major) de Sóller. Bellver era deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí quan aquest arribà a Mallorca per reformar la Catedral de Palma, d'aquí la seva notòria presència al modernisme arquitectònic de Mallorca.[3]

La casa fou un domicili particular fins fa pocs anys. L'any 2006 fou adquirida pel Ferrocarril de Sóller[4] i gestionada per la Fundació Tren de l'Art,[5] presidida per l'editor, empresari i col·leccionista d'art solleric Pere A. Serra. Aleshores es va procedir a la seva restauració integral, cofinançada pel Govern de les Illes Balears i la Unió Europea.[6] Sota la direcció de l'arquitecte Luis A. Corral Juan[7] el casal va ser restaurat fins al més mínim detall, recuperant la seva esplendor original: mobiliari de l'època, vidreres, enrajolats o jardineria han estat excel·lentment recuperats, fidels al disseny original.[8][9]

La nova casa museu va obrir les seves portes el 24 d'agost de 2009 amb una solemne inauguració, a la qual assistiren les principals autoritats de les Illes Balears.[10][11][12]

Edifici[modifica]

El casal es troba al carrer de la Lluna n. 90, i disposa de les següents dependències:

  • Sala d'exposicions temporals - Sala permanent Juli Ramis (planta soterrani)
  • Casa museu, biblioteca d'art i centre d'interpretació del modernisme (planta noble, primera i segona)
  • Sala d'exposició permanent - Col·lecció Serra (tercera planta)
  • Jardí per a actes diversos (pati interior)
  • Entrada, tenda i sala d'actes (finques del carrer de la Lluna n. 86 i 88, annexos de moderna construcció)

L'horari de visita és de dimarts a diumenge, de 10.30 a 18.30 hores. En temporada alta (abril-setembre) obre tots els dies.

Col·lecció[modifica]

La casa museu acull una col·lecció d'art contemporani dels segles XIX i XX d'artistes nacionals i internacionals, fonamentalment pictòrica. Una petita part són obres de la segona meïtat del segle XIX i primera meïtat del XX, en part contemporànies del temps de Can Prunera però abastant estils molt diferents, des d'un convencional academicisme fins a les avantguardes pictòriques destacant obres de Joan Miró. La majoria del seu fons artístic el componen obres de pintors contemporanis de les darreries del segle XX, principalment mallorquins. En conjunt, la majoria d'obres exposades no tenen res a veure amb l'estètica modernista del casal.

A part de l'àmbit pictòric també hi ha algunes escultures (totes elles d'autors contemporanis), així com algunes ceràmiques de Picasso, dues petites sales amb una col·lecció de pepes antigues de León López,[13] i una biblioteca especialitzada en art (especialment Joan Miró).

Tota la col·lecció de Can Prunera és privada. En gran part és propietat de l'empresari i col·leccionista Pere A. Serra, que com a president del Patronat de la Fundació Tren de l'Art i estretament vinculat al Ferrocarril de Sóller va imposar l'exhibició de part de la seva col·lecció personal d'art contemporani com a contrapartida pel seu suport per a l'adquisició i restauració del Casal. D'aquí que l'exposició no tingui res a veure amb l'estètica de l'edifici i que la col·lecció contingui nombroses referències al seu propietari.[14][15]

Des de la seva inauguració el Museu ha rebut multitud de donacions d'artistes o col·leccionistes perquè puguin ser exposades, amb l'objectiu de donar a conèixer joves creadors, reivindicar-ne d'antics o exposar obres fins aleshores inèdites.[16][17] Les obres donades són tant pintures com escultures. No se sap amb exactitud qui ha esdevingut el seu titular, si la Fundació Tren de l'Art o Pere A. Serra, i en quines condicions.

Menció a part mereix la sala dedicada a Juli Ramis i Palau, pintor avantguardista solleric, la qual està formada per una dotzena de quadres cedits per particulars que tenien en propietat als seus domicilis i eren pràcticament desconeguts pel gran públic.[18]

També el fet que Pere A. Serra sigui propietari d'un dels més importants grups de comunicació de les Illes Balears, el Grup Serra (i entre ells dos dels principals diaris de les Illes: Última Hora i Diari de Balears) ha afavorit que el Museu estigui permanentment present en aquests mitjans des de molt abans de la seva inauguració, la qual cosa ha afavorit la seva ràpida popularitat i afluència de públic.[19]

Deixant de banda les peculiars circumstàncies que envolten el funcionament del Museu, l'edifici és un exemple d'arquitectura civil modernista de gran valor i un exemple excepcional de la simbiosi del Modernisme català i l'Art Nouveau francès, fruit de l'excepcional dinamisme econòmic i social que s'hi respirava a Sóller en aquell temps, tan particular i diferent al de la resta de Mallorca i les Illes Balears.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Prunera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Historica.cat, Can Prunera. Una nova aposta cultural a l’illa de Mallorca, 25 de gener de 2010
  2. ARCA-Premsa i patrimoni, Una familia de comerciantes construyó Can Prunera, 23 d'agost de 2009 (castellà)
  3. Diario de Mallorca, El Modernismo en Sóller (I), 5 de juliol de 2010 (castellà)
  4. Diari de Balears, El Ferrocarril adquireix can Prunera com a nova oferta de turisme cultural, 15 de febrer de 2006
  5. Associació d’Amics del Ferrocarril de Balears (AAFB), Ferrocarril de Sóller crea la Fundació Tren de l’Art, 9 de març de 2006 (castellà)
  6. Diario de Mallorca, Patrimonio aprueba la restauración del edificio modernista de Can Prunera, que Pere Serra gestionará como casa museo, 17 de març de 2007 (castellà)
  7. Setmanari Sóller, L'arquitecte Luís Corral ja treballa en el projecte per adequar Can Prunera, 23 d'octubre de 2006
  8. Veu de Sóller, Can Prunera, el retorn als seus orígens de l’any 1911, 21 d'agost de 2009]
  9. Última Hora, «Una buena restauración debe captar las pinceladas del artista original» 17 de març de 2010 (castellà)
  10. Diari de Balears, Can Prunera porta a Sóller l’essència de l’art, 25 d'agost de 2009
  11. Setmanari Sóller, El Museu modernista de Can Prunera obri portes i posa Sóller a l'avantguarda de l'oferta cultural, 25 d'agost de 2009
  12. Diario de Mallorca, Can Prunera "saca el arte de sótanos oscuros", 25 d'agost de 2009 (castellà)
  13. Diario de Mallorca, Te quiero, muñeca, 7 de febrer de 2008 (castellà)
  14. Diario de Mallorca, Can Prunera se viste con las obras de Es Baluard, 21 d'agost de 2009 (castellà)
  15. Veu de Sóller, Can Prunera: llums i ombres, 4 de setembre de 2009
  16. Diari de Balears, Noves obres d’art a Can Prunera, 7 d'octubre de 2009
  17. Setmanari Sóller, Can Prunera enriqueix el seu fons incorporant deu noves obres, 25 de gener de 2010
  18. Diari de Balears, Can Prunera s’obre a l’art de Juli Ramis, 12 de març de 2010
  19. Diari de Balears, Can Prunera: 15.000 visites en dos mesos, 5 de novembre de 2009

Enllaços externs[modifica]