Can Sent-romà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Can Sent-romà
CasaSentroma3.jpg
Dades
Tipus masia
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura popular
Altitud 155 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme
MunicipiTiana
Localització Carrer Riera de Montalegre, 2
 41° 28′ 56″ N, 2° 15′ 26″ E / 41.482167°N,2.257194°E / 41.482167; 2.257194
Bé d'interès cultural
Data 9 juliol 1975
Identificador RI-51-0004176
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 2001-MH
IPAC 238
Modifica les dades a Wikidata

Can Sent-romà és un conjunt de Tiana (Maresme) declarat bé cultural d'interès nacional. Està format per diversos edificis, entre els quals destaquen una vil·la romana en ruïnes i una masia medieval d'aire gòtic i ermita.[1] Hi va residir l'historiador i arqueòleg Epifani de Fortuny i Salazar, Baró d'Esponellà.[1]

Descripció[modifica]

La masia de Can Sentromà, bastida sobre una antiga vil·la romana, és situada al peu del turó de Montalegre, a ponent del terme municipal de Tiana. Constitueix un bon exemple de pervivència d'un assentament humà des d'època romana fins a l'actualitat.[2]

La vil·la romana, localitzada casualment i excavada des del 1934 gràcies a l'afany del propietari actual, s'estén al voltant i per sota de l'actual casa. S'organitzava entorn d'un pati central, al voltant del qual es distribuïen diverses dependències, col·locades a alçades diverses, sobre terrasses, per tal d'adaptar-se al desnivell del terreny. Al Nord hi ha una renglera de 9 habitacions, amb paviments d'"opus signinum" (picadís de morter i ceràmica) i terra batuda. A sobre es feren dues cambres més.[2]

Al costat Est del pati hi havia un dipòsit, i un espai buit que potser era una entrada a la vil·la. Donat el caire, en conjunt, de la part excavada, sembla que devia pertànyer a l'àrea industrial i agrícola de la vil·la.[2]

Casa[modifica]

L'edifici actual, gòtic, consta de planta baixa i un pis, a més d'una petita golfa i les dependències auxiliars. És flanquejada al seu cantó esquerre per una torre, amb finestrals gòtics i matacà, coronada per merlets fets el segle passat, que continuen per tota la façana. El segle XIX, hom hi afegí elements -finestrals, una porta adovellada- procedents d'altres llocs. A la dreta de la casa hi ha la capella gòtica, edificada sobre una anterior capella romànica esmentada el 1068, de la qual s'han trobat el basament i restes de pintures murals.[2]

La casa, de línia senyorívola, està formada per dos cossos diferenciats: una esvelta torre de planta quadrada situada a l'esquerra del conjunt, i la façana pròpiament dita. Destaca la porta dovellada i els finestrals gòtics de diferents tipus: conopials i carpanells decorats amb motllures i escultures, geminats suportats per columnetes altes i primes, etc., així com elements típics de l'arquitectura medieval, com les barbacanes i els merlets, que donen un aire de castell-fortificació i que foren realitzats durant el període historicista del segle XIX.[2] L'interior ha estat molt modificat també al segle XIX. Els sostres són embigats amb fusta.[2]

Porta[modifica]

Porta que condueix directament des de l'exterior a l'actual celler. Formada per una llinda i brancals de pedra, sobre la qual hi ha inscrita la data de 1350. Sembla que aquesta porta havia estat sobreposada a una altra anterior de mig punt i de la qual en resten les dovelles de la part superior.[2] El celler reflexa la gran activitat en la producció de vins que s'ha anat exercint fins a l'actualitat. Conserva una gran quantitat de bótes antigues, així com premses i altres útils de llarga tradició i considerable antiguitat.[2]

Capella[modifica]

Edifici religiós de petites dimensions, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent.[2] Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, anterior a la construcció que avui es conserva: és el cas de la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una capella situada en estrats inferiors.[2] L'interior no té cap interès i l'interior està decorat amb pintures de l'any 1929.[2]

Restes capella romànica[modifica]

Tan sols resta l'absis amb restes de pintures murals amb escenes de la crucifixió de Crist. Aquestes pintures, considerades de finals del segle XI o principis del XII, són úniques al Maresme.[2]

Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.[2] Els elements preromànics se situen al segle VI.[2]

Torre romànica[modifica]

Torre cilíndrica, de la qual exteriorment només se'n pot veure la meitat, suportada per una rafa o contrafort. Tota ella està feta amb maçoneria i actualment està coberta per una petita teulada. S'hi accedeix a través del celler. A meitat d'alçada es poden veure petites espitlleres, i a la part superior hi ha dues finestres tapiades.[2] Possiblement en origen fou una torre de defensa.[2]

Jardí[modifica]

Tot l'edifici queda envoltat per un jardí realitza amb elements neoclàssics i de concepció romàntica. Destaca especialment l'escalinata al davant i a la dreta de l'edifici, avui quasi del tot coberta de vegetació, la fornícula d'arc de mig punt coronada amb l'escut de la família, escultures neoclàssiques, hídries, etc.[2]

Hi ha un reixat que tanca el segon pati situat davant de la façana, que prové d'un antic edifici situat on és ara l'Hotel Ritz de Barcelona i que havia estat propietat de la família de Can Sentromà.[2]

Història[modifica]

La vil·la trobada al subsòl de Can Sentromà neix segurament a finals del segle I aC. El segle I dC es construeix la paret que tancà el pati de la vil·la pel cantó Sud. Durant la primera meitat del segle II s'hi varen adossar diverses habitacions, que contenien sitges per a l'emmagatzement del gra, les quals posteriorment foren substituïdes per "dolia". Durant la segona meitat d'aquest segle es reestructurà la zona, construint una gran nau pavimentada amb pedres, possiblement destinada a l'emmagatzematge, i diverses habitacions.[2]

A mitjan segle III, aproximadament, s'abandonà aquesta àrea, restant només en ús la gran nau citada abans. Cap a finals d'aquest segle es revifa el nou sector, es reaprofita la nau magatzem i es construeixen al seu voltant noves habitacions, d'una de les quals, al costat E, se sap que tenia una premsa d'oli, amb un dipòsit a l'extrem. Sembla que aquesta àrea es desocupà a la segona meitat del segle IV, però de tota manera la vil·la continuà existint durant els segles VII i VI, com ho palesen les ceràmiques que hi foren trobades, enllaçant segurament amb la masia medieval.[2]

L'edifici actual correspon, tanmateix, a un mas d'època gòtica (segles XV-XVI) ,ampliat el segle XIX i convertit en un casal neogòtic.[2] El nom de Sentromà prové de l'antiga capella ja dedicada a Sant Romà des del segle XI.[2] Hi ha un interessant arxiu històric i una bona col·lecció de peces trobades a les excavacions, dirigides des del primer moment pel seu propietari.[2] La documentació familiar des del segle XIV és consultable prèvia sol·licitud.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Sent-romà Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Tianencs - Epifani de Fortuny i Salazar, baró d'Esponellà, Historiador i arqueòleg
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 «Can Sent-romà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]