Can Sitges (Amer)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Can Sitges
Dades
Tipus edifici
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Ubicació geogràfica
Selva
 41° 59′ 15″ N, 2° 34′ 54″ E / 41.98757°N,2.5817°E / 41.98757; 2.5817Coord.: 41° 59′ 15″ N, 2° 34′ 54″ E / 41.98757°N,2.5817°E / 41.98757; 2.5817
IPA
Identificador IPAC: 34292
Modifica les dades a Wikidata

Can Sitges és una masia d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Can Sitges es tracta d'una gran masia de planta rectangular que consta de planta baixa i de dos pisos superiors. La masia està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, la qual està rematada amb un ràfec de dues fileres: la primera de rajola plana i la segona de teula. Les dues fileres estan pintades amb calç i ornades amb cossos geomètrics de diversa índole.[1]

La planta baixa consta de dues obertures de funcionalitat similar -portal d'accés- però de tipologia completament diferent. Així, a la dreta trobem un portal rectangular equipat amb llinda monolítica i muntants laterals de pedra. Tant la llinda com els muntants són bastant matussers ja que són molt irregulars i poc treballats. A l'esquerra tenim un portal d'arc de mig punt amb unes dovelles de mida petita, les quals, igual que la llinda i els muntants de l'altre portal, també són bastant barroeres.[1]

Al primer pis o planta noble, trobem dues obertures rectangulars equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat -ambdós molt deteriorats-. Sota els ampits trobem la solució prototípica que consisteix a disposar dues o tres pedres com a mesura de reforç en el sosteniment de la pesant finestra. Sengles llindes estan complementades amb un petit ornament triangular al centre: la de l'esquerra, de caràcter vegetal, mentre que la dreta presenta un petit motiu circular semblant a un rosetó i coronat amb una creu de dimensions petites.[1]

Al segon pis tenim una finestra rectangular totalment irrellevant, ja que no ha rebut cap tractament singular a destacar tot i que està coronada amb una llinda rústica de fusta. Paral·lelament a l'esquerra d'aquesta obertura trobem les restes vivents d'una altra obertura, la qual està cegada i tapiada i que antigament havia exercit la tasques de finestra com així ho acredita tant la llinda de fusta que la corona com l'emmarcament.[1]

Als extrems de la façana s'observen els grans blocs cantoners de pedra, que combinen blocs més regulars i treballats amb blocs més matussers.[1]

A la dreta de la masia trobem una construcció de planta quadrada que consta de planta baixa i pis superior i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. Una construcció que en origen de ben segur que exerciria les tasques de graner o estable.[1]

La planta baixa consta d'un portal adovellat amb unes dovelles de mida mitjana bastant barroeres, ja que són molt irregulars i poc treballades.[1]

Al primer pis trobem dues obertures: a la dreta una finestra rectangular i a l'esquerra una de bastant deteriorada fins al punt que no es pot arribar a establir la seva tipologia. Ambdues són totalment irrellevants ja que no han rebut cap tractament singular a destacar.[1]

Pel que fa al tema dels materials, hi predomina la pedra, que trobem present en dues modalitats: per una banda, les pedres fragmentades i els còdols de riu manipulats a cops de martell i lligades amb morter de calç. Una modalitat que és la principal, ja que inunda les quatre façanes de les dues construccions. Mentre que per l'altra tenim la pedra sorrenca, concentrada i localitzada únicament a les llindes, muntants i ampits de les dues finestres de la planta noble de la masia.[1]

Remarcar tot i que sigui a mode d'apunt que la masia es troba immersa en un estat progressiu d'enrunament, el qual culminarà a curt termini amb l'esfondrament total de tota la masia.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Can Sitges». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 setembre 2017].