Can Vies

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
CSA Can Vies
Barcelona okupa Can Vies.jpg
Centre Social Autogestionat Can Vies
Dades bàsiques
Tipus Casa okupada
Acabament 1879
Inauguració 1879
Ubicació
Localització Barri de Sants, Barcelona

41° 22′ 27″ N, 2° 08′ 05″ E / 41.3741°N,2.1346°E / 41.3741; 2.1346
Propietari Transports Metropolitans de Barcelona
Modifica dades a Wikidata
Detall de la façana de Can Vies

El Centre Social Autogestionat Can Vies és un centre social autogestionat (CSA) okupat i alliberat que existeix des de 1997. Està situat al carrer Jocs Florals 40-42 del barri de Sants de Barcelona. L'edifici on es troba va ser construït el 1879 com a habitatge,[1] remodelat per la construcció de la línia de metro Transversal de Barcelona i es situa al costat de l'estació de Mercat Nou de la línia 1 del Metro.

Història[modifica | modifica el codi]

Usos anteriors[modifica | modifica el codi]

Construït l'any 1879, inicialment fou un habitatge. Uns cinquanta anys més tard, el 1923, en realitzar-se la línia de metro transversal, l'edifici seria comprat per a construir-hi el túnel per sota per on passarien les vies i transformar l'edifici en un magatzem de material i despatxos per a la construcció d'aquesta línia de metro. Més tard es convertí en l'edifici de treballadors del metro, sent col·lectivitzat durant la Guerra Civil espanyola pel sindicat CNT.

Durant el franquisme l'edifici passà a la secció sindical del metro del Sindicat Vertical; per això, va afegir-s'hi un annex on es situaria una capella presidida per la Mare de Déu de Montserrat. Fou seu social del Círculo Social Metropolitano, entitat creada el 13 de novembre de 1943 que va gestionar activitats esportives, artístiques i d'esbarjo, i que va funcionar fins a l'any 1985. En aquell període hi havia una sala d'assemblea, una sala de juntes, una sala d'assaigs de l'Orfeón Social Metropolitano i un laboratori fotogràfic; alhora que la capella també s'utilitzava per assajar-hi obres de teatre. També va ser seu de les Escuelas Comerciales Montserrat, que posteriorment, es traslladarien al carrer Badal, 113-119 (on actualment es troba el CEIP Cavall Bernat). Després de la legalització dels sindicats, l'edifici continuà fent les seves funcions com a edifici dels treballadors, tenint en aquest edifici la seu del dispensari i diferents despatxos sindicals. A principis dels 90 l'edifici fou víctima d'alguns atacs incendiaris, en una època en què els treballadors mantenien un conflicte laboral amb l'empresa TMB.

Okupació[modifica | modifica el codi]

El 10 de maig de 1997 l'edifici va ser okupat per gent majoritàriament jove del barri de Sants de Barcelona, com a resposta a la manca d'espais on poder realitzar activitats tant de caràcter lúdic com polític. En resposta, TMB va iniciar un procés judicial que seria arxivat l'any 1998.

Aprofitant l'arribada de l'AVE a Barcelona, l'Ajuntament va aprovar un Pla de reordenació urbanística que afectà l'edifici i altres edificis de la zona, per a convertir-los en habitatges privats.[2]

En el judici pel desallotjament de Can Vies, realitzat l'1 de febrer de 2007, el jutge desestimà la demanda de Ferrocarril Metropolità de Barcelona (TMB) argumentant que l'empresa esmentada (depenent de TMB i gestora del metro de Barcelona), va fer un contracte de cessió de l'edifici a la CNT el 1984 i que, per tant, és el sindicat qui fa servir el local. La secció ferroviària d'aquest sindicat va demanar a FMB un local per a les seves activitats, i aquest va cedir Can Vies, amb dret a revocar la decisió en qualsevol moment, però no ho va fer. Després de l'escissió de la CNT, la CGT va obrir el local a diverses entitats.

Organització i participació[modifica | modifica el codi]

L'òrgan de màxima decisió al CSA Can Vies era l'assemblea. Funcionava per consens, de manera horitzontal, no jeràrquica, sense representants, mitjançant la responsabilitat col·lectiva. Participava de l'Assemblea de Barri de Sants, de l'Assemblea d'Okupes de Barcelona, a part d'altres campanyes, com la que està en contra de l'Ordenança del Civisme o d'antirepressives i de suport als Pres@s Polítics Catalans.

Usos[modifica | modifica el codi]

Part del CSA es feia servir com a habitatge i una altra part com a centre social on es realitzaven assemblees, es feia la redacció i maquetació de La Burxa, així com festes, passis de vídeo, tallers de teatre, xerrades, taules rodones, debats, representacions teatrals i musicals, presentacions de llibres, passis de pel·lícules o documentals, dinars populars i altres activitats. L'espai servia per a realitzar tallers de teatre o assaigs de grups de música. També era la seu de la Colla Bastonera de Sants, que assajava al CSA, des d'on va ser impulsada. També participaven o van participar molts col·lectius com ara: La Burxa, Construint, Assemblea de Joves de Sants, Negres Tempestes, BarriSants.org, Agon, Col·lectiu de Cinema, Víctimes del Civisme, Colla Bastonera de Sants.

« Can Vies havia sigut un símbol guanyat al PP, guanyat a Aznar, guanyat a García-Valdecasas. Allò va ser un centre cívic. Hi han passat milers i milers de joves que avui estan treballant. »
David Fernàndez (CUP)[3]

Intent de desallotjament i d'enderroc[modifica | modifica el codi]

Estat de Can Vies, el 29 de maig
Article principal: Protestes de Sants de 2014

L'Ajuntament de Barcelona va emetre una ordre de desallotjament que les entitats de Can Vies havien intentat anul·lar, infructuosament.[4] El 26 de maig de 2014, just l'endemà de les eleccions al Parlament Europeu, un ampli desplegament de Mossos d'Esquadra, després de sis hores de trobar-hi resistència, va fer efectiu l'ordre de desallotjament de l'edifici.[5] El mateix dia es va començar a procedir a enderrocar l'edifici. Aquest fet va provocar una forta reacció veïnal i va derivar en diverses accions violentes, com la crema de l'excavadora utilitzada per a enderrocar l'edifici. Diverses manifestacions al carrer van acabar amb la crema de contenidors.[6] La forta resposta policial va despertar la solidaritat d'altres barris de Barcelona i arreu, i el dia 28 de maig es van organitzar concentracions de protesta a diverses ciutats de tot l'Estat.[7] Aquestes protestes varen rebre el nom d'efecte Can Vies.[8][9][10][11][12]

Reconstrucció i continuïtat[modifica | modifica el codi]

Inici de la reconstrucció del CSA Can Vies

El dissabte 31 de maig de 2014, després de l'anunci per part de l'ajuntament de Barcelona de paralitzar les obres de demolició de l'edifici,[13] des de la pròpia assemblea es convoca a una reconstrucció de l'espai que torna a ocupar l'espai i restaurar-lo.[14] Per a dur a terme aquesta reconstrucció reben suports de molts llocs i engeguen una campanya de micro-mecenantge[15] que acaba superant les expectatives de les organitzadores.[16] Arran d'això, es refunda l'assemblea del CSA Can Vies que pren com a fites les de la reconstrucció i la represa de les activitats del centre social.

Actualment l'assemblea setmanal la formen els col·lectius La Burxa, els Jóvens de les Terres de l'Ebre, la Trama Feminista, Negres Tempestes, la Comissió Antirepressiva de Sants, la Comissió Permanent de l'Assemblea de Sants, la Universitat Lliure de Sants i els Músics Can Vies.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Documental #ResiliènciaCV Una història del CSA Can Vies minut 7
  2. «Can Vies: cau un edifici històric de lluites socials». racocatala.cat, 27-05-2014. [Consulta: 5 febrer 2015].
  3. «5 claus per entendre el conflicte de Can Vies». Diari Ara, 28-05-2014 [Consulta: 29 maig 2014].
  4. Ballbona, Anna. «Els ocupants de Can Vies i l'Ajuntament de Barcelona trenquen negociacions». El Punt Avui, 21-05-2014. [Consulta: 29 maig 2014].
  5. «Desallotgen i comencen a enderrocar Can Vies» (en ca-es). Betevé.
  6. «El Centre Social de Sants busca l'acord entre l'Ajuntament i la plataforma de suport a Can Vies per desencallar el conflicte». Ara. [Consulta: 29 maig 2014].
  7. «Nit d'avalots a Barcelona per l'enderroc de Can Vies». Vilaweb, 27-05-2014 [Consulta: 29 maig 2014].
  8. Cumplido, Jordi. «L'efecte Can Vies». El Pou Digital, 02-06-2014. [Consulta: 15 juliol 2015].
  9. França, João. «Efecte Can Vies: presons preventives, detencions, identificacions massives i violència policial». Catalunya Plural, 06-06-2014. [Consulta: 15 juliol 2015].
  10. «Ada Colau augura que l'efecte Can Vies «es quedarà curt»». Nació Digital, 30-05-2014. [Consulta: 15 juliol 2015].
  11. Martínez, Núria. «Les Festes de Sants arrenquen sota l'efecte Can Vies». Ara, 23-08-2014. [Consulta: 15 juliol 2015].
  12. Vilà, Gerard. «Efecte Can Vies». Cadena Ser, 07-07-2014. [Consulta: 15 juliol 2015].
  13. «Barcelona paralitza les obres de demolició de Can Vies». [Consulta: 6 juny 2016].
  14. «Inicien la reconstrucció popular de Can Vies», 31-05-2014. [Consulta: 15 setembre 2014].
  15. «Campanya de micromecenatge per reconstruir Can Vies», 18-06-2014. [Consulta: 15 setembre 2014].
  16. «Can Vies recapta 90.000 euros en aportacions», 29-07-2014. [Consulta: 15 setembre 2014].
  17. «Dos anys després del desallotjament de Can Vies, el centre s'ha reconstruït però el futur és incert». BTV, 26-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]