Canal Brussel·les-Charleroi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCanal Bruxelles/Brussel-Charleroi
Mapa del canal
Mapa del canal
Tipus Canal
Classificació CEMT IV & I
Ubicació
País Bèlgica
Localització Brussel·les
Localització Charleroi
 50° 36′ 31″ N, 4° 13′ 28″ E / 50.6087°N,4.2244°E / 50.6087; 4.2244
Afluent
Dades i xifres
Resclosa 10 (i 1 PI)
Dimensions 74  m (Llargada
Desnivell 87
Activitat
Construcció 1550-1832
Creació 1832
Modifica les dades a Wikidata

El Canal Brussel·les-Charleroi és un canal de Bèlgica que enllaça Brussel·les amb Charleroi. Té una llargada de 74 km. Fa part de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica de la classe IV i I.

Història[modifica]

El Samme canalitzat prop de Ronquières

Felip el Bo era el primer de d'expressar el desig de construir un canal per a connectar les ciutats del comtat d'Hainaut amb la capital del ducat de Brabant.[1] Per a manca de finances, el projecte no es realitzà. Va ser el mateix problema de Carles V, del seu successor Felip II i uns segles més tard per a Napoleó. Només sota el regne de Guillem I dels Països Baixos el projecte va concretar-se. El canal va completar-se el 1832 amb una capacitat de 70 tones.[1]

El canal original tenia 55 rescloses i un túnel de 1267m per a superar la separació de les conques del Mosa i de l'Escalda. Calia aleshores tres a quatre dies per a fer el trajecte complet de Brussel·les fins a Charleroi. Després d'una primera modernització i la construcció d'un túnel nou a Godarville, la capacitat va pujar a embarcacions de 350 tones i el nombre de rescloses va baixar a 30.

Als anys cinquanta del segle passat, es va decidir d'eixamplar el canal fins a 1350 tones. El túnel i el Samme canalitzat eren obstacles major i va caldre un pla inclinat entre Ronquières i Godarville per a superar un desnivell de 68 m. Aquesta operació va reduir el trajecte a més o menys un dia.[2]

Infraestructures[modifica]

El pla inclinat de Ronquières
  • Alçada a Charleroi : 100,60 m
  • Alçada a Ronquières : 120,45 m (punt culminant)
  • Alçada a Brussel·les : 13,30 m
  • Monceau-sur-Sambre: resclosa n°1 de 85,08 m x 11,50 m - desnivell 7,00 m
  • Viesville: resclosa n° 2 de 87,70 m x 11,50 m - desnivell 7,00 m
  • Luttre: resclosa n° 3 de 87,60 m x 11,50 m - desnivell 7,00 m
  • Ronquières: pla inclinat n° 4 - 2 carretes de 85,50 m x 11,60 m - desnivell 68,00 m[3]
  • Ittre: resclosa n° 5 de 90,00 m x 12,00 m - desnivell 14,00 m
  • Lembeek: resclosa n° 6 de 81,60 m x 10,50 m -desnivell 7,07 m
  • Halle: resclosa n° 7 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,30 m
  • Lot: resclosa n° 8 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,70 m
  • Ruisbroek: resclosa n° 9 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,70 m
  • Anderlecht: resclosa n° 10 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,70 m
  • Sint-Jans-Molenbeek: resclosa n° 11 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 4,70 m

Enllaços i afluents[modifica]

El canal Brussel·les-Charleroi (primer pla)i el Samme canalitzat (a la dreta) a Seneffe

Tot i poder semblar estrany de parlar d'afluents d'un canal, el canal en té tres, que de fet són antics afluents del Sennette dels quals el curs natural va desviar-se i que desemboquen des d'aleshores al canal. Són els rius:

Estadístiques[modifica]

Any tonatge

(1000 tones)

embarcacions
1987 1.094 3084
1990 1.289 3346
2000 2.100 3471
2004 3.160 5155
2005 3.019 4812
2006 3.143 5215
2007 3.091 5163
2008 2.939 4860
2009 1.686 3741
2010 1924 3934

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Une brève histoire du canal» (en francès). 50 ans Plan incliné de Ronquières.
  2. «La modernisation du canal» (en francès). 50 ans Plan incliné de Ronquières.
  3. Novgorodsky, L. «La Modernisation du canal de Charleroi à Bruxelles: le plan incliné de Ronquières.». La Technique des Travaux, 1967, pàg. 298-321.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal Brussel·les-Charleroi Modifica l'enllaç a Wikidata