Canal Leuven-Dijle
 | ||||
| Tipus | Canal | |||
|---|---|---|---|---|
| Classe canal | II | |||
| Inici | ||||
| País | Bèlgica | |||
| Localització | Lovaina | |||
| Final | ||||
| Localització | Rupel (Zennegat) | |||
| Desguassos | Zenne | |||
| ||||
| Format per |
Sluice of Tildonk  Zennegat Sluice Sluice of Boortmeerbeek Sluice of Kampenhout Sluice of Battel | |||
| Conca hidrogràfica | Conca de l'Escalda | |||
| Característiques | ||||
| Rescloses | 5 | |||
| Dimensions |
30,043 m ( ) | |||
| Desnivell | 14,1 m | |||
|
| ||||
| Activitat | ||||
| Construcció | 1750-1752 | |||
| Data d'inauguració | 1752 | |||
 | ||||
El canal Leuven-Dijle (en neerlandès Leuvense vaart) és un canal de Bèlgica que enllaça la ciutat de Lovaina amb Mechelen i l'Escalda. És una mica més llarg de 30 km i té cinc rescloses. Segueix la vall del riu Dijle.[1]
La construcció va començar el 1750, després d'un decret de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria. El canal no va canviar molt, les rescloses gairebé són les mateixes des de dos segles i mitja. El 19 de març de 1997 el canal ha estat classificat com monument d'arqueologia industrial. Tot i que el govern de Flandes assaja de promoure els canals com a alternativa a les carreteres per al transport de mercaderies, el canal ja no té molta importància econòmica. Els ponts mòbils s'estan modernitzant per a permetre d'engegar-los a distància des d'una torre de control central a Kampenhout. Nogensmenys, el trànsit de mercaderies coneix un cert renaixement. Des del 2003, una malteria establert a Lovaina al marge del canal, va tornar a utilitzar el canal per al transport d'uns 5000 contenidors des de o cap al port d'Anvers. Això va permetre descongestionar una carretera i millorar les relacions amb els veïns, importunats pels nombroses camions.[2]
El canal a Kampenhout-Sas
El canal prop la torre Remy a Wijgmaal.
Resclosa al Zennegat
Rescloses[modifica]
El canal té cinq rescloses
- Tildonk: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 2,44 m
- Kampenhout-Sas: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 2,51 m
- Boortmeerbeek: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 2,75 m
- Battel: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 3,54 m
- Zennegat: resclosa de 52 m x 7,75 m - desnivell de 2,89
Referència[modifica]
- ↑ De Binnenvaart. «Mapa oficial de la xarxa de les vies navegables de Flandes» (en neerlandès). De Binnenvaart (Servei públic de la navegació fluvial), . [Consulta: 24 octubre del 2014].
- ↑ Macharis, Cathy; et alii. Intermodaal binnenvaartvervoer. Economische en ecologische aspecten van het intermodaal binnenvaartvervoer in Vlaanderen (Transport fluvial intermodal: aspectes econòmic i ecològics de la navegació interior a Flandes) (en neerlandès). Brussel·les: VubPress, 2011, p. 186-195. ISBN 9789054878681.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal Leuven-Dijle |
