Canal Leuven-Dijle
(nl) Kanaal Leuven-Dijle  | ||||
 La resclosa de Kampenhout | ||||
| Tipus | Canal | |||
|---|---|---|---|---|
| Classificació CEMT | II | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | districte de Leuven (Bèlgica) | |||
| Localització | Lovaina | |||
| Final | ||||
| Província | Província d'Anvers | |||
| Arrondissement | Arrondissement of Mechelen (en)  | |||
| Localització | Rupel (Mechelen) | |||
| Desembocadura | Zenne | |||
| ||||
| Format per | Sluice of Tildonk (en) Zennegat Sluice (en) Sluice of Boortmeerbeek (en) Sluice of Kampenhout (en) Sluice of Battel (en) | |||
| Conca hidràulica | Conca de l'Escalda | |||
| Dades i xifres | ||||
| Resclosa | 5 | |||
| Dimensions | -2,3 ( ) m × 30,043 ( ) km | |||
| Desnivell | 14,1 m | |||
| Patrimoni protegit de Flandes | ||||
| Identificador | 200544 | |||
| Activitat | ||||
| Construcció | 1750-1752 | |||
El canal Leuven-Dijle (en neerlandès popularment Leuvense vaart o Mechelse Vaart) és un canal de Bèlgica que enllaça la ciutat de Lovaina amb Mechelen i l'Escalda. És una mica més llarg de 30 km i té cinc rescloses. Segueix la vall del riu Dijle.[1]
La construcció va començar el 1750, després d'un decret de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria. El canal no va canviar molt, les rescloses gairebé són les mateixes des de dos segles i mitja. El 19 de març de 1997 el canal ha estat classificat com monument d'arqueologia industrial.[2] Tot i que el govern de Flandes assaja de promoure els canals com a alternativa a les carreteres per al transport de mercaderies, el canal ja no té molta importància econòmica. Els ponts mòbils s'estan modernitzant per a permetre d'engegar-los a distància des d'una torre de control central a Kampenhout. Nogensmenys, el trànsit de mercaderies coneix un cert renaixement. Des del 2003, una malteria establert a Lovaina al marge del canal, va tornar a utilitzar el canal per al transport d'uns 5000 contenidors des de o cap al port d'Anvers. Això va permetre descongestionar una carretera i millorar les relacions amb els veïns, importunats pels nombroses camions.[3]
Rescloses[edit]
El canal té cinq rescloses
| Lloc | Llargada × amplada (m) | desnivell (m) |
|---|---|---|
| Tildonk | 52 × 7,75 | 2,26 |
| Kampenhout-Sas | 52 × 7,75 | 2,52 |
| Boortmeerbeek | 52 × 7,75 | 3,10 |
| Battel | 52 × 7,75 | 3,42 |
| Zennegat | 52 × 7,75 | de 0 (per plenamar) fins a 4,80 (per baixamar) |
Referència[edit]
- ↑ De Binnenvaart. «Mapa oficial de la xarxa de les vies navegables de Flandes» (en neerlandès). De Binnenvaart (Servei públic de la navegació fluvial). [Consulta: 24 octubre del 2014].
- ↑ Govaert, Carine. «Leuvensevaart» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2019. [Consulta: 4 agost 2019].
- ↑ Macharis, Cathy; et alii. Intermodaal binnenvaartvervoer. Economische en ecologische aspecten van het intermodaal binnenvaartvervoer in Vlaanderen (Transport fluvial intermodal: aspectes econòmic i ecològics de la navegació interior a Flandes) (en neerlandès). Brussel·les: VubPress, 2011, p. 186-195. ISBN 9789054878681.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal Leuven-Dijle |
