Canal Leuven-Dijle

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaCanal Leuven-Dijle
(nl) Kanaal Leuven-Dijle modifica
KanaalLeuvenDijleSluisKampenhout.jpg
La resclosa de Kampenhout modifica
TipusCanal modifica
Classificació CEMTII
Inici
Entitat territorial administrativadistricte de Leuven (Bèlgica) modifica
LocalitzacióLovaina modifica
Final
ProvínciaProvíncia d'Anvers
ArrondissementArrondissement of Mechelen (en) Tradueix modifica
LocalitzacióRupel (Mechelen)
DesembocaduraZenne modifica
50° 53′ 14″ N, 4° 42′ 02″ E / 50.887339°N,4.700689°E / 50.887339; 4.700689
51° 03′ 53″ N, 4° 25′ 51″ E / 51.06461°N,4.4307°E / 51.06461; 4.4307
Format per
Conca hidràulicaConca de l'Escalda modifica
Dades i xifres
Resclosa5
Dimensions-2,3 (alçària) m × 30,043 (longitud) km
Desnivell14,1 m
Patrimoni protegit de Flandes
Identificador200544
Activitat
Construcció1750-1752

El canal Leuven-Dijle (en neerlandès popularment Leuvense vaart o Mechelse Vaart) és un canal de Bèlgica que enllaça la ciutat de Lovaina amb Mechelen i l'Escalda. És una mica més llarg de 30 km i té cinc rescloses. Segueix la vall del riu Dijle.[1]

La construcció va començar el 1750, després d'un decret de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria. El canal no va canviar molt, les rescloses gairebé són les mateixes des de dos segles i mitja. El 19 de març de 1997 el canal ha estat classificat com monument d'arqueologia industrial.[2] Tot i que el govern de Flandes assaja de promoure els canals com a alternativa a les carreteres per al transport de mercaderies, el canal ja no té molta importància econòmica. Els ponts mòbils s'estan modernitzant per a permetre d'engegar-los a distància des d'una torre de control central a Kampenhout. Nogensmenys, el trànsit de mercaderies coneix un cert renaixement. Des del 2003, una malteria establert a Lovaina al marge del canal, va tornar a utilitzar el canal per al transport d'uns 5000 contenidors des de o cap al port d'Anvers. Això va permetre descongestionar una carretera i millorar les relacions amb els veïns, importunats pels nombroses camions.[3]

Rescloses[edit]

El canal té cinq rescloses

Lloc Llargada × amplada (m) desnivell (m)
Tildonk 52 × 7,75 2,26
Kampenhout-Sas 52 × 7,75 2,52
Boortmeerbeek 52 × 7,75 3,10
Battel 52 × 7,75 3,42
Zennegat 52 × 7,75 de 0 (per plenamar) fins a 4,80 (per baixamar)

Referència[edit]

  1. De Binnenvaart. «Mapa oficial de la xarxa de les vies navegables de Flandes» (en neerlandès). De Binnenvaart (Servei públic de la navegació fluvial). [Consulta: 24 octubre del 2014].
  2. Govaert, Carine. «Leuvensevaart» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2019. [Consulta: 4 agost 2019].
  3. Macharis, Cathy; et alii. Intermodaal binnenvaartvervoer. Economische en ecologische aspecten van het intermodaal binnenvaartvervoer in Vlaanderen (Transport fluvial intermodal: aspectes econòmic i ecològics de la navegació interior a Flandes) (en neerlandès). Brussel·les: VubPress, 2011, p. 186-195. ISBN 9789054878681. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal Leuven-Dijle