Canal d'Aragó i Catalunya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaCanal d'Aragó i Catalunya
Tipus canal de reg
Ubicació
41° 54′ 10″ N, 0° 16′ 30″ E / 41.902683°N,0.275029°E / 41.902683; 0.275029
Modifica les dades a Wikidata

El Canal d'Aragó i Catalunya (antigament conegut com a Canal de Tamarit)[1] és una obra hidràulica singular, tant per la mateixa magnitud de la infraestructura implicada com pel volum de terres irrigades: 95.000 ha.[1] El propietari actual del Canal d'Aragó i Catalunya és la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, i la zona regable s'organitza a la Comunitat General de Regants, que al seu torn, agrupa 134 comunitats de regants.

El seu recorregut comença a Olvena on recull aigua del riu Éssera des del pantà de Barasona (també anomenat de Joaquim Costa), i acaba desembocant al Segre a l'altura de la Granja d'Escarp fent un recorregut de 134 km.[1] Un canal secundari anomenat Canal de Saidí fa 47,4 km.[1] El total de les catorze séquies principals que surten del Canal d'Aragó i Catalunya sumen 139 km.[1]

A la Catalunya estricta aquest regadiu comprèn els municipis segrianencs de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig, Soses i Aitona, en una vasta zona de nord a sud que suma 43.440 ha.[1]

Història[modifica]

Els projectes de fer un canal que regués àmpliament la Plana de Lleida daten ja del segle XVIII, a l'època de Carles III.[1] Sovint foren poc realistes perquè pretenien una construcció i un cabal d'aigua que permetessin no només un canal de reg sinó que també fos navegable i industrial, una idea que encara persistia el 1834.[1] Després de gairebé dos segles de parlar-ne el govern espanyol va decidir materialitzar-lo el 1896 encarregant-ne la direcció del projecte a l'enginyer Rogelio de Inchaurrandieta: deu anys després el canal regava les primeres terres aragoneses, i a Catalunya arribaria el 1910.[1]

Dades[2][modifica]

  • Demarcació: Lleida
  • Superfície: 38.185 ha
  • Procedència aigua: Superficial
  • Dotació: Transformació – 8238 m3/ha/any

Conreus[modifica]

Afecta als conreus de fruita dolça, farratges i cereals.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 54
  2. «Aragó i Catalunya». Regadius de Catalunya. [Consulta: 12 juliol 2011].