Canal d'Erie

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
A Lockport el 1839

EL canal d'ErieErie Canal (anglès)— és un canal navegable de Nova York que originàriament feia una llargada de 363 km, i anava des d'Albany al riu Hudson fins a Buffalo, al llac Erie. Es va construir per a crear una via navegable des de la Ciutat de Nova York i l'Oceà Atlàntic als Grans Llacs d'Amèrica del Nord, aquest canal va ajudar que Nova York eclipsés Filadèlfia com la ciutat i port més gran dels Estats Units[1][2] Actualment aquest canal forma part del New York State Canal System.

Va estar proposat des de l'any 1807, la seva construcció s'inicià el 1817. Es va iniciar a Rome (Nova York). Aquest canal compta amb 36 rescloses amb una diferència d'altitud de 565 peus. Es va inaugurar el 26 d'octubre de 1825.[2]

Mapa del canal d'Erie, 1840

L'any 1800, típicament es necessitaven dues setmanes i mitja per anar de Nova York a Cleveland (Ohio) (a 740km); 4 setmanes ao Detroit (985 km).[3]

Durant els segles XVIII i XIX els residents del litoral tenien clar que s'havia d'aconseguir un sistema de transport cap a l'oest més eficient.[4] En aquells temps hi havia projectes per Virginia, Maryland.

L'èxit del Canal du Midi de França (1681), el Canal de Bridgewater de Gran Bretanya (acabat totalment el 1769) i l'Eiderkanal (1784) van impulsar la canalmania.

George Washington va fer un esforç per convertir el riu Potomac en un enllaç navegable cap a l'oest.

Enginyeria[modifica | modifica el codi]

El riu Mohawk (un afluent del riu Hudson) neix prop del Llac Ontario i discorre al nord de la Serralada Catskills dels Apalatxes, que la separa dels Adirondacks al nord.

El problema és que el territori s'alça uns 600 peus des del Hudson al llac Erie. En aquella època les rescloses podien gestionar 12 peus. Encara que amb l'actual tecnologia es pot construir un canal d'aquest tipus també seria massa car. Sobre aquesta idea el President Thomas Jefferson en va dir que era una bogeria ("a little short of madness") i va rebutjar que es fes, tanmateix, va interessar el governador de Nova York DeWitt Clinton i aviat va ser ridiculitzat com la "bajanada de Clinton" ("Clinton's folly" i "Clinton's ditch.") El 1817, però, Clinton va rebre suport del legislatiu amb 7 milions de dòlars per a la seva construcció.[2]

El canal originari feia 1,2 m de fondària i 12 m d'amplada

La seva construcció entre pedres calcàries i muntanyes va causar 1.000 morts a causa de la malària El 1823 la construcció arribà al Niagara Escarpment. Elmcanal s va revestir d'argila. Tota la feina, anterior a la maquinària de vapor, es feia amb força animal i humana

Elevació i llargada del canal.
Perfil del canal originari

Allargaments i millores[modifica | modifica el codi]

Aqüeducte sobre Nine Mile Creek abandonat el 1918 i després restaurat.

L'erosió del fons d'argila va ser un problema i la velocitat es va limitar a 6 km/hora.

El tonatge previst d'1,5 milions de tones immediatament va ser ultrapassat. Un pla ambiciós de millora del canal es va fer l'any 1834 conegut com a First Enlargement), es va fer més ample el canal (21 m) i més fons (2,5 m). Les rescloses es van ampliar o reconstruir i es van fer molts més aqüeductes.

Actualment el canal fet durant el First Enlargement es coneix com el Improved Erie Canal o l'Old Erie Canal, per a diferenciar-lo del curs del canal modern.

Diversos canals alimentadors aviat convertiren l'Erie Canal en un sistema.

Impacte[modifica | modifica el codi]

El canal d'Erie va fer abaixar molt el cost del transport entre el Midwest i el Northeast, amb costos del menjar més baixos a les ciutats de l'Est i maquinària i béns manufacturats més econòmics al Mid-west. Aquest canal van fer més riques les ciutats de Nova York, Buffalo, i l'Estat de Nova York. També va permetre la migració cap a l'Oest.[5][6]

Molts ètnicament irlandesos, molts d'ells treballaren per a fer el canal, s'establiren en les ciutats de la via.

Per la resposta britànica a la Corn Law en va resultar un increment de les exportacions de blat del Midwest a la Gran Bretanya com també del comerç amb Canadà.

La preocupació per l'erosió del canal va portar a la creació de l'Adirondack Park, el 1885.

Molts grans escriptors han escrit sobre el canal d'Erie, incloent Herman Melville, Frances Trollope, Nathaniel Hawthorne, Harriet Beecher Stowe, Mark Twain, Samuel Hopkins Adams i el Marquès de Lafayette.

L'any 1918, aquest Canal va ser substituït pel més gran New York State Barge Canal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Works of Man", Ronald W. Clark, ISBN 0-670-80483-5 (1985) 352 pages, Viking Penguin, Inc, NYC, NY,
  2. 2,0 2,1 2,2 Finch, Roy G. «The Story of the New York State Canals» (PDF). Falta indicar la publicació. New York State Engineer and Surveyor (republished by New York State Canal Corporation), 1925 [Consulta: 25 setembre 2012].
  3. «Railroad Travel Rates, 1800–1930».
  4. Joel Achenbach, "America's River; es de Washington i Jefferson als Enginyers militars, tothom tenia grans plans per domar el Potomac. "Afortunadament per a nosaltres, tots ells van fallar". The Washington Post, 5 de maig de 2002; p. W.12.
  5. Taylor, George Rogers. The Transportation Revolution, 1815–1860. ISBN 978-0-87332-101-3. 
  6. North, Douglas C. The Economic Growth of the United States 1790–1860. New York, London: W. W. Norton & Company, 1966. ISBN 978-0-393-00346-8. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 43° 01′ 20″ N, 78° 52′ 51″ O / 43.0222726°N,78.8808324°O / 43.0222726; -78.8808324