La Canal de Navarrés

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Canal de Navarrés)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticala Canal de Navarrés
Mapa del Canal de Navarrés.svg

Localització
Mapa de la Canal de Navarrés.png
38° 58′ 48″ N, 0° 41′ 17″ O / 38.98°N,0.68805555555556°O / 38.98; -0.68805555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència

Capital Énguera
Municipi 8
Conté la localitat
Població
Total 17404 hab. (2005)
• Densitat 24,54 hab/km²
Idioma oficial Castellà
Geografia
Superfície 709,3 km²
Limita amb
Modifica les dades a Wikidata

La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.

Limita pel nord amb la Foia de Bunyol, al nord-est amb la Ribera Alta, al sud amb la Costera, i a l'oest amb Castella i la Vall de Cofrents. Té una superfície de 709 km², repartida entre 8 municipis.[1]

Els municipis d'aquesta comarca són:

la Canal de Navarrés (2018)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Anna 2.638 21,40 123,32
Bicorb 524 136,50 3,85
Bolbait 1.347 40,40 33,71
Énguera 4.800 241,80 20,38
Millars 346 105,50 3,31
Navarrés 2.975 47,00 64,49
Quesa 662 73,20 9,19
Xella 2.469 43,50 57,77
Total 15.761 709,29 22,22

Comarca històrica[modifica]

La Canal de Navarrés és una comarca històrica que ja apareixia al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. L'única diferència respecte a l'actual és que aleshores també hi formaven part els municipis de Tous (Ribera Alta) i Dosaigües (Foia de Bunyol).

Demografia[modifica]

El procés demogràfic de la Canal de Navarrés es caracteritza per l'envelliment poblacional i el risc de despoblament. El mercat laboral limitat i les dificultats de transport es troben entre les possibles causes.


Gràfica d'evolució de La Canal de Navarrés entre 1996 i 2018


Llengua[modifica]

Els parlars de la Canal de Navarrés tenen trets compartits amb les comarques xurres. No obstant això, la varietat lingüística de la zona té un major nombre d’elements valencians que no pas el castellà xurro. De fet, hom considera la parla de la Canal un dialecte mixt, compost de castellà i valencià.

L’origen i evolució d’aquest dialecte és força incert i cal parar atenció a testimoniatges històrics. Una hipòtesi tradicional és la que va formular J. Hadwiger[2] (1905) arran els seus estudis in situ de la frontera de domini valencianoparlant. Hadwiger va determinar que la base lingüística originària és el valencià però que, ja aleshores, s’emprava únicament per la gent vella i, a més, s’empobria ràpidament dels elements valencians degut a un procés de castellanització progressiva.

Una altra hipòtesi[3] (1970) considera que la base originària és essencialment aragonesa i que continus períodes de valencianització i posterior castellanització van configurar un dialecte barrejat. La presència de valencianoparlants és evident si s’examinen els cognoms del Libre dels béns de 1798: Alcover, Aparici(o), Ballester, Barberà, Borrell, Cantó, Carbonell, Claumarchirant, Domènech, Esteve, Fabra, Ferrer, Ferrí, Fuster, Galbís, Llobregat, Moliner, Piqueras, Polop, Rovira, Tolsà, Tortosa i Verger.

Algunes de las característiques del dialecte mixt de la Canal de Navarrés són:

- abundància de valencianismes

- ús d’adverbis pronominals: “Me’n voy”, “se’n vamos”, “no te’n doy”

- ús de “tu” y “mi” en casos preposicionals: “Con mi”, “con tu”

- ús de pretèrit perifràstic modificat: “vay dir (vaig dir)”, “vamos abajar (vam abaixar)”, etc.

- la /l/ té ressonància velar

- “o” fortament oberta i tancada: /tarònxa/, /nusotros/

- distinció entre essa sorda i sonora

- distinció entre /b/ oclusiva i /v/ labiodental

- expressions valencianes adaptades: “Vesir en cuenta (Aneu amb compte)”

- verbs valencians adaptats: “Enchegar (engegar)”, "glopearse (glopejar-se)", “sabucar (capbussar)”, "berendar (berenar)"

- castellanitzacions del valencià: “Adasa (dacsa)”, “asina (aixina, així)”, “barchina (albergina)”, "braguero (braguer)", "budello (budell)", “cabaso (cabàs)”, "cantón (cantó)", "dayuno (dejuni)", "feixugo, -a (feixuc)", “fustero (fuster)”, "gorgo (gorg)","higa (figa)", “labores [de bercoquero] (llavors d’albercoc)”, "terrau (terrat)", "tollo (toll)".

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. La Canal de Navarrés: estudis comarcals de la província de València (en es-ca). PUV, 2018. ISBN 9788491331780. 
  2. Hadwiger, J. (1905). Sprachgrenzen and Grenzmundarten des Valencianischen. Zeitschrift für romanische Philologie (ZrP), 29(6), 712-731.
  3. Gulsoy, J. (1970). L'Origen dels parlars d'Énguera i de la Canal de Navarrés. Estudis Romànics, 317-338.