Canal de Pinyana
| ||||
| Tipus | canal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Pinyana | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Llitera (província d'Osca), Ivars de Noguera i Os de Balaguer (Noguera) | |||
| Lloc | pantà de Santa Anna | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Segrià (Catalunya) | |||
| Lloc | Alcarràs | |||
| Desembocadura | Montagut | |||
| ||||
El Canal de Pinyana o Canal de Lleida[1] és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera. La seua àrea regable (13.891 ha) comprèn els municipis de Castellonroi (on pren l'aigua del Pantà de Santa Anna), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre.
És el canal de regadiu més antic de Catalunya[2] i també proporciona aigua potable a més de 150.000 habitants de la comarca. El repartidor d'aquesta aigua, ubicat al municipi de Castellonroi, s'anomena casa de Lleida o casa de l'Aigua.[1]
Història
[modifica]El canal de regadiu més antic de Catalunya es començà a construir l'any 1147, moment en què el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per tal d'afavorir al repoblament de les terres al voltant d'Almenar, recentment conquerida, permeté la construcció d'una séquia, que posteriorment s'estengué fins a Lleida. Element estratègic per al desenvolupament medieval de la ciutat, la Paeria de Lleida n'assumí el control l'any 1229 fins a l'any 1758, moment en què es creà la junta de Sequiatge (1794-1951). Va servir per omplir el Dipòsit del Pla de l'Aigua fins que aquest va quedar fora de servei.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Pinyana». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 27 maig 2023].
- ↑ «Turisme de Lleida - El Museu de l'Aigua». Arxivat de l'original el 2009-12-23. [Consulta: 25 febrer 2009].
- ↑ «Dipòsit del Pla de l'Aigua». Ajuntament de Lleida. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 2 abril 2020].