Canal de Pinyana
 El Canal de Pinyana al seu pas per Alfarràs  | ||||
| Tipus | Canal | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Pinyana | |||
| Ubicació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Segrià (Catalunya) | |||
| ||||
El Canal de Pinyana és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera. La seua àrea regable (13.891 ha) comprèn els municipis de Castellonroi (on pren l'aigua del Pantà de Santa Anna), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre.
És el canal de regadiu més antic de Catalunya[1] i també proporciona aigua potable a més de 150.000 habitants de la comarca.
Història[modifica]
El canal de regadiu més antic de Catalunya es començà a construir l'any 1147, moment en què el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per tal d'afavorir al repoblament de les terres a l'entorn d'Almenar, recentment conquerida, permeté la construcció d'una séquia, que posteriorment s'estengué fins a Lleida. Element estratègic per al desenvolupament medieval de la ciutat, la Paeria de Lleida n'assumí el control l'any 1229 fins a l'any 1758, moment en què es creà la junta de Sequiatge (1794-1951). Va servir per omplir el Dipòsit del Pla de l'Aigua fins que aquest va quedar fora de servei.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Turisme de Lleida - El Museu de l'Aigua». Arxivat de l'original el 2009-12-23. [Consulta: 25 febrer 2009].
- ↑ «Dipòsit del Pla de l'Aigua» (en català). Ajuntament de Lleida. [Consulta: 2 abril 2020].