Canción de cuna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCanción de cuna
Canción-de-cuna-garci.jpg
Fitxa
DireccióJosé Luis Garci Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióGil Parrondo Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Luis Garci i Horacio Valcárcel Modifica el valor a Wikidata
MúsicaManuel Balboa
MuntatgeJosé Luis Garci Modifica el valor a Wikidata
VestuariYvonne Blake Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgePaquita Núñez
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost100.000.000 ₧ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCanción de cuna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0109372 Filmaffinity: 955065 Allmovie: v133859 Modifica els identificadors a Wikidata

Canción de cuna és una pel·lícula espanyola, dirigida per José Luis Garci, basada en l'obra homònima de Gregorio Martínez Sierra i estrenada el 15 d'abril de 1994.[1]Existeixen tres versions cinematogràfiques prèvies.[2] La pel·lícula fou seleccionada per representar Espanya en l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1994, però no va ser nominada.[3]

Argumento[modifica]

Una nena nounada, a qui posaran de nom Teresa (Maribel Verdú) apareix abandonada a la porta d'un convent a l'Espanya de finals del segle XIX. Les monges dominiques que l'habiten, encapçalades per la mare Teresa (Fiorella Faltoyano) amb el suport de la resta de les seves companyes sor Marcela (Amparo Larrañaga), la mare Vicària (María Massip), la mestra de novícies (Virginia Mataix), la mare Juana de la Cruz (Diana Peñalver) i la mare Tornera (María Luisa Ponte) prenen la decisió d'assumir la seva educació després de convèncer don José (Alfredo Landa), el metge del poble, que l'adopti legalment. La nena creix entre els murs del convent i ja adulta, coneix al jove Pablo (Carmelo Gómez), del qual s'enamora i amb el qual acaba casant-se i establint una nova vida a Amèrica.[4]

Repartiment[modifica]

Reconeixements[modifica]

IX Premis Goya[5]
Categoria Persona Resultat
Més ben director José Luis Garci Nominat
Millor actor protagonista Alfredo Landa Nominat
Millor actriu de repartiment María Luisa Ponte Guanyadora
Millor guió original José Luis Garci
Horacio Valcárcel
Nominats
Millor música Manuel Balboa Nominat
Millor fotografia Manuel Rojas Guanyador
Millor muntatge Miguel González Sinde Nominat
Millor direcció artística Gil Parrondo Guanyador
Millor disseny de vestuari Yvonne Blake Guanyadora
Millor maquillatge i perruqueria Paquita Núñez
José Antonio Sánchez
Guanyadors
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1994[6]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Guanyadora
Més ben director José Luis Garci Guanyador
Millor actor Alfredo Landa Guanyador
Millor actriu Fiorella Faltoyano Guanyadora
Millor muntatge Miguel González Sinde Guanyador
Fotogramas de Plata
Categoria Persona Resultat
Millor actor de cinema Carmelo Gómez Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Mont-real[7]
Categoria Persona Resultat
Gran Premi Especial del Jurat Guanyadora
Millo director José Luis Garci Guanyador
Festival de Cinema de Sundance[8]
Pel·lícula Resultat
Canción de cuna Inclosa

Referències[modifica]

  1. Altares, Guillermo. «Garci termina de rodar un 'western' de sentimientos». El país, 06-12-1993. [Consulta: 21 novembre 2011].
  2. «Cradle Song». NY Times. [Consulta: 1r octubre 2015].
  3. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  4. Canción de cuna a Fotogramas
  5. Canción de cuna al web dels premis Goya
  6. «Premios del CEC a la producción española de 1994». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 11 desembre 2015].
  7. «Palmarès du Festival des films du monde de Montréal - 1994» (en francès). Festival Internacional de Cinema de Mont-real. [Consulta: 8 setembre 2019].
  8. «Canción de cuna». El Mundo. [Consulta: 8 setembre 2019].