Canciones amatorias

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióCanciones amatorias
Forma musical Cicle de cançons
Compositor Enric Granados
Lletra de Luis de Góngora, Lope de Vega, Luis de Ávila
Idioma Castellà
Data de publicació 1915
Estrena
Estrena 5 d'abril de 1915
Lloc de la primera representació Sala Granados, Barcelona
Intèrpret Conxita Badia i Enric Granados
Moviment
Llorad corazón, que tenéis razón; Iban al pinar; No lloréis ojuelos; Descúbrase el pensamiento; Mañanica era; Mira que soy niña
Modifica les dades a Wikidata

Canciones amatorias és una obra musical per a veu i piano del compositor Enric Granados amb textos de poetes dels segles XVI i XVII com Luis de Góngora, Lope de Vega, Luis de Ávila i altres d'autors anònims.[1]

Es considera, juntament amb les Doce tonadillas en estilo antiguo, el cicle de cançons més important de Granados.[2]

Estil i contingut[modifica]

L'obra consta d'un total de set cançons de temàtica amorosa amb poemes en llengua castellana d'autors espanyols dels segles XVI i XVII. Tot i així, no hi ha una fil argumental que vertebri les cançons i n'estableixi un ordre exacte. Podem trobar diverses edicions amb ordres diferents, ja que Granados no va especificar-lo en el moment de la seva composició.

Aquesta obra conté els tres eixos vertebradors de la música de Granados: l'ús del folklore, la incorporació del patrimoni històric i el llenguatge romàntic i postromàntic.[3]

Estil i contingut musical[modifica]

Aquesta obra pot ser considerada com un dels assoliments musicals més grans de l'obra de Granados, tant per les seves inspirades melodies i l'ingenuïtat formal com per la manipulació controlada del text i la sorprenent senzillesa dels acompanyaments de piano. Totes les cançons exemplifiquen la preferència del compositor per la veu de soprano, que, en les versions originals, és sovint portada al límit. Tot i així, avui en dia les versions que més s'interpreten són les revisades per Rafael Ferrer durant la dècada de 1970.[2]

En aquesta obra podem observar un pes evident del romanticisme, amb clares reminiscències de la música de Chopin i Schumann. La dificultat i sofisticació en la interpretació tant per part de la soprano com de l'intèrpret de piano ens donen evidències que van ser pensades per a ser tocades en concert, deixant de banda la música domèstica que, per altra banda, el compositor també havia cultivat.

Contingut textual[modifica]

Els poemes que conformen el cicle de cançons de Granados són tots del Segle d'or espanyol, evidenciant així l'interès de Granados per la cultura i el patrimoni històric d'Espanya.

Llorad corazón, que tenéis razón[modifica]

Aquesta cançó conté la primera meitat del poema de Luís de Góngora tituat Lloraba la niña.

Text[modifica]

Lloraba la niña

(y tenía razón)

la prolija ausencia

de su ingrato amor.

Dejóla tan niña,

que apenas creo yo

que tenía los años

que ha que la dejó.

Llorando la ausencia

del galán traidor,

la halla la Luna

y la deja el Sol,

añadiendo siempre

pasión a pasión,

memoria a memoria,

dolor a dolor.

Llorad, corazón,

que tenéis razón.[4]

Iban al pinar[modifica]

Aquesta cançó també conté el text d'una part del poema de Góngora amb el títol En los pinares de Júcar.

Text[modifica]

Serranas de Cuenca

iban al pinar,

unas por piñones,

otras por bailar.

Bailando y partiendo

las serranas bellas,

un piñón con otro,

[si ya no es con perlas]

de amor las saetas

huelgan de trocar:

unas por piñones,

otras por bailar,

Entre rama y rama

cuando el ciego dios

pide al Sol los ojos

por verlas mejor,

los ojos del Sol

las veréis pisar,

unas por piñones,

otras por bailar.[5]

No lloréis, ojuelos[modifica]

Aquesta cançó conté una part del poema VII de la Canción a la muerte de Carlos Félix, que es troba dins de les Rimas Sacras de Lope de Vega.

Text[modifica]

No lloréis, ojuelos,

porque no es razón

que llore de celos

quien mata de amor.

Quien puede matar

no intente morir,

si hace con reír

más que con llorar.

No lloréis ojuelos,

porque no es razón

que llore de celos

quien mata de amor.[6]

Descúbrase el pensamiento[modifica]

En aquest cas el poema és atribuït a Luis de Ávila, altrament conegut com el Comendador de Ávila.

Text[modifica]

Descúbrase el pensamiento

de mi secreto cuidado,

pues descubrir mis dolores,

mi vivir apasionado;

no es de agora mi pasión,

días ha que soy penado.

Una señora a quien sirvo

mi servir tiene olvidado.

Su beldad me hizo suyo,

el su gesto tan pulido

en mi alma está esmaltado.

¡Ay! ¡Ay de mí!

Que la miré, que la miré

para vivir lastimado,

para llorar y plañir

glorias del tiempo pasado.

¡Ay! Mi servir tiene olvidado.[7]

Mañanica era[modifica]

L'autoria del poema d'aquesta cançó resta anònima.

Text[modifica]

Mañanica era, mañana

de San Juan1 se decía al fin,

cuando aquella diosa Venus

dentro de un fresco jardín

tomando estaba la fresca

a la sombra de un jazmín,

cabellos en su cabeza,

parecía un serafín.

Sus mejillas y sus labios

como color de rubí

y el objeto de su cara

figuraba un querubín;

allí de flores floridas

hacía un rico cojín,

de rosas una guirnalda

para el que venía a morir,

¡ah!, [lealmente] por amores

sin a nadie descubrir.[8]

Mira que soy niña[modifica]

L'autoria del poema d'aquesta cançó resta anònima.

Text[modifica]

Mira que soy niña, ¡Amor, déjame!

¡Ay, ay, ay, que me moriré!

¡Paso, amor, no seas a mi gusto extraño,

no quieras mi daño

pues mi bien deseas;

basta que me veas

sin llegárteme.

¡Ay, ay, ay, que me moriré!

No seas agora, por ser atrevido;

sé agradecido Ah!

con la que te adora,

que así se desdora

mi amor y tu fe.

¡Ay, ay, ay, que me moriré!

Mira que soy niña.[9]

Gracia mía[modifica]

L'autoria del poema d'aquesta cançó resta anònima.

Text[modifica]

Gracia mía, juro a Dios

que sois tan bella criatura

que a perderse la hermosura

se tiene de hallar su voz.

Fuera bien aventurada

en perderse en vos mi vida

porque viniera perdida

para salir más ganada.

¡Ah! Seréis hermosuras dos

en una sola figura,

que a perderse la hermosura

se tiene de haller en vos.

En vuestros verdes ojuelos

nos mostráis vuestro valor

que son causa del amor

y las pestañas son cielos;

nacieron por bien de nos.

Gracia mía...[10]

Història[modifica]

Les Canciones amatorias es van estrenar el 5 d'abril de 1915 a la Sala Granados a Barcelona. Van ser interpretades per la soprano Conxita Badia acompanyada al piano pel propi compositor.[11] En el moment de l'estrena, la soprano catalana tenia només disset anys i aquest va ser el seu primer concert en solitari. Granados va escriure el cicle pensant en la cantant i li va dedicar dues de les cançons: Llorad corazón, que tenéis razón i Gracía mía. Existeix un enregistrament del cicle per part de Conxita Badía, acompanyada per Alicia de Larrocha, però que és molt posterior: de l'any 1963. En aquesta gravació no hi consten les cançons No lloréis, ojuelos i Descúbrase el pensamiento.[1]

Va ser l'últim cicle de cançons que Granados va compondre, ja que pocs mesos després realitzaria el seu viatge als Estats Units, del qual mai tornaria.[1]

Enregistraments[modifica]

A més de l'entregistrament esmentat anteriorment de Conxita Badia i Alicia de Larrocha, cal destacar les gravacions que aquesta pianista va realitzar en altres ocasions del cicle de Granados, tot i que en cap cas en va fer una versió completa. Tant en l'enregistrament amb Pilar Lorengar com en el de Victòria dels Àngels, falta la cançó Descúbrase el pensamiento.[1]

En l'enregistrament orquestral de Victòria dels Àngels dirigit per Rafael Frühbeck de Burgos i en el de Montserrat Caballé dirigit per Rafael Ferrer, autor de l'orquestració, sí que apareixen totes les cançons del cicle.

Intèrprets Títol de l'enregistrament Any de gravació Format de l'enregistrament Formació Orquestració Cançons
Victòria dels Àngels, Rafael Frühbeck de Burgos, Orquestra del Conservatori de París Cantos de España 1962 Vinil, LP, estéreo Soprano i orquestra Rafael Ferrer Totes
Conxita Badia i Alicia de Larrocha Granados: Tonadillas & Amatorias 1963 Original - Llorad corazón, que tenéis razón

- Iban al pinar

- Mañanica era

- Mira que soy niña

- Gracia mía

Montserrat Caballé, Rafael Ferrer i Orquestra Simfònica Montserrat Caballé Sings Songs Of Enrique Granados 1966 Vinil, LP, mono Soprano i orquestra Rafael Ferrer Totes
Victòria dels Àngels i Alicia de Larrocha The Concert At Hunter College 1972 Vinil, LP, estéreo Original - Llorad corazón, que tenéis razón

- Iban al pinar

- No lloréis, ojuelos

- Mañanica era

- Mira que soy niña

- Gracia mía

Pilar Lorengar i Alicia de Larrocha Granados - Tonadillas · Canciones Amatorias 1978 Vinil, LP Original - Llorad corazón, que tenéis razón

- Iban al pinar

- No lloréis, ojuelos

- Mañanica era

- Mira que soy niña

- Gracia mía

María Bayo i Juan Antonio Álvarez-Parejo Canciones Españolas 1992 CD Original Totes
Maria Lluïsa Muntada i Josep Surinyac Granados: Complete Works For Voice And Piano 1998 CD Original Totes
Christiane Oelze i Rudolf Jansen Las Locas Por Amor 2000 CD Original Totes
Bernarda Fink i Roger Vignoles Canciones Amatorias 2002 CD Original Totes
Barbara Hendricks i Love Derwinger Canciones Españolas 2006 CD Original Totes

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Pujalte, Silvia «Las 'Canciones amatorias' de Enrique Granados» (en castellà). Codalario, 25 maig del 2015.
  2. 2,0 2,1 Larrad, Mark «Granados, Enrique». Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press, 5 abril del 2017.
  3. Perandones, Míriam «Cuando Granados habla a través de la música. Un artículo de Miriam Perandones» (en castellà). Codalario.
  4. «Llorad, Corazón, que tenéis razón (de Góngora y Argote, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2017].
  5. «Iban al pinar (de Góngora y Argote, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2017].
  6. «No lloréis ojuelos (Vega Carpio, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2017].
  7. «Enrique Granados y Campiña: Canciones amatorias (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2017].
  8. «Mañanica era (Anonymous, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2017].
  9. «Mira que soy niña, ¡amor, déjame! (Anonymous, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2017].
  10. «Gracia mía (Anonymous, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2017].
  11. S., E. «Maurice J. E. Brown». The Musical Times, 116, 1593, 01-01-1975, pàg. 998–998.