Canet lo Roig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCanet lo Roig
Escut de Canet lo Roig
Racó típic de Canet lo Roig.jpg
Passadís de les Mongetades

Localització
Localització de Canet lo Roig respecte del País Valencià.png
40° 33′ 05″ N, 0° 14′ 36″ E / 40.5514733°N,0.243246°E / 40.5514733; 0.243246
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Baix Maestrat
Municipi Vinaròs
Entitats de població
Capital Canet lo Roig
Municipis 1
Població
Total 724 (2016)
• Densitat 10,54 hab/km²
Gentilici Canetà, canetana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 68,68 km²
Altitud 329 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major 7 d'agost
Patró Sant Miquel
29 de setembre
Dia de mercat Divendres
Organització i govern
• Alcaldessa María de los Ángeles Pallares Cifre
Indicatius
Codi postal 12350
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12036
Codi ARGOS 12036
Altres dades

Web www.canetloroig.es
Modifica dades a Wikidata

Canet lo Roig és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Rossell, Sant Rafel del Riu, Traiguera, la Jana i Xert a la comarca del Baix Maestrat, Vallibona a la comarca dels Ports i la Sénia a la comarca catalana del Montsià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

A la part oriental del municipi s'alça la Serra del Solà; cim més alt 541 m, i a l'oest les Moles de Xert. La conca del riu Cérvol, amb diversos barrancs, ocupa la part més gran del terme. A l'extrem nord el terme municipal de Canet lo Roig arriba al riu Sénia.[1]

El municipi de Canet lo Roig se situa en el sector septentrional de la comarca. Els paratges més visitats són els estrets del riu, el Calvari i l'ermita de santa Isabel. Hi ha oliveres mil·lenàries.

S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló de la Plana prenent la CV-10 i després la CV-113.

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens de Canet lo Roig es remunten a etapes de la història molt anteriors a l'assentament dels àrabs. S'han pogut recollir d'algunes excavacions ceràmica corresponent a un poblat de l'època final del bronze i principis de la cultura ibèrica.

D'aquesta manera podem afirmar que a la part alta de la mola existia un poblat del bronze final i primera edat del ferro, que es mantindrà allí fins a la romanització, és a dir, fins a finals del segle III abans de Crist.

Amb la romanització es va produir un irreversible canvi social i estructural. Els habitants del primer poblat que tradicionalment vivien de la ramaderia i l'agricultura cerealista, aprendran dels romans noves tècniques agrícoles i altres sistemes de producció (regadiu, horticultura, fruiters, viles, etc.) que els impulsaran a abandonar la mola per a establir-se en els plans i en les zones fèrtils al costat dels rius, on desenvolupar una economia més capaç.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 879 878 881 922 909 916 913 927 897 882 870 855 836 817

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia és la d'una població tradicionalment ramadera que, en època medieval, tenia un lligallo propi juntament amb diverses poblacions veïnes.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Miquel

És de l'època de la reconquesta i malgrat reestructuracions que es van realitzar en 1570 i 1795, encara conserva l'original caràcter d'església fortalesa amb les seves matacanes a la part alta de la façana i el seu "passeig de ronda" sobre la coberta de l'edifici. La voluminosa cúpula o "mitra taronja", com aquí es diu, i la capella de la Comunió, van ser construïdes durant l'ampliació de finals del s. XVIII.

D'origen medieval i construïda en maçoneria i sillaret. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Anteposat a la nau té un petit atri porticat que acull a la portada de pedra amb arc de mig punt. Adossada a ella s'alça la casa de l'ermità i molt pròxim a aquesta es conserva una antiga sínia que complementa el conjunt històric monumental. Resulta atractiva l'àrea recreativa que s'ha condicionat amb paellers, bancs i taules.

És un petit temple construït sobre un monticle situat en les proximitats de la població. És de planta poligonal, feta en obra de maçoneria i carreus angulars. La coberta està formada per una cúpula central que es troba actualment semi-derruïda. Es conserven en la seva interior restes de l'antic retaule de guixeria, amb atributs de la passió emmarcats per rocalles.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

És de 1518 i forma part d'una antiga casa-palau de la família Montserrat. Arcs apuntats divideixen la nau en quatre trams, cobrint-se l'últim d'ells, el de la capçalera, mitjançant una volta formada per arcs de creueria en la clau dels quals figura la data de la seva construcció, MDXVIII.

  • Els Prigons. Dispersos pel municipi.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Roca Vidal AEI 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Martí Marimón PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Vicente Martí Marimón PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Vicente Martí Marimón PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Vicente Martí Marimón PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Eleuterio Gimeno Gimeno PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Eleuterio Gimeno Gimeno PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Eleuterio Gimeno Gimeno PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Mª Angeles Pallares Cifre PP 11/06/2011
Des del 2015 Mª Angeles Pallares Cifre PP 13/06/2015

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festa de Santa Isabel. Es realitza un romiatge fins a l'ermita de la santa el seté cap de setmana següent a la Pasqua de Resurrecció.
  • Festes Majors d'agost. Se celebra la segona setmana d'agost amb bous al carrer, revetlles i actes culturals.
  • Sant Miquel. Festes patronals, l'últim cap de setmana de setembre amb actes lúdics i taurins.
  • Fira de l'oli d'oliva verge. Mostra de l'oli d'oliva verge de qualitat produït en aquesta localitat, a més de productes agroalimentaris de la comarca, com formatges, mel, torró, licors i productes tradicionals. Se celebra el primer cap de setmana d'abril.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Canet lo Roig - Enciclopedia Valenciana
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canet lo Roig Modifica l'enllaç a Wikidata