Canoa (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCanoa
Canoa vergonzoso.jpg
Fitxa
DireccióFelipe Cazals Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRoberto Lozoya
GuióTomás Pérez Turrent Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soManuel Topete, Sigfrido García
FotografiaAlex Phillips Jr. Modifica el valor a Wikidata
Efectes especialsFederico Farfán
ProductoraConacite
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0131335 Filmaffinity: 586128 Allocine: 92859 Rottentomatoes: m/canoa Allmovie: v158929 Modifica els identificadors a Wikidata

Canoa: memoria de un hecho vergonzoso és una pel·lícula mexicana dramàtica, realitzada en 1975 i dirigida per Felipe Cazals. Està basada en una tragèdia ocorreguda el 14 de setembre de 1968 al poblat de San Miguel Canoa a l'estat de Puebla.[1][2]

Canoa, El apando i Las poquianchis[modifica]

Durant 1975 i 1976 el director Felipe Cazals va decidir realitzar pel·lícules basades en fets reals, específicament enfocant-se en tragèdies rurals. Així es té aquesta pel·lícula, Canoa o les altres dues que conformen aquesta trilogia:

  • El apando, La cinta es desenvolupa a l'interior del "Palacio Negro" o Penal de Lecumberri, en el qual tres drogoaddictes: "El Carajo", repulsiu i borni (interpretat per José Carlos Ruiz), Albino (Salvador Sánchez) i Polonio (Manuel Ojeda), aprofiten la feblesa d'"El Carajo" per les drogues per a convèncer-lo que sigui la seva mare qui les introdueixi al penal.
  • Las poquianchis, que descriu la manera de viure d'unes germanes que durant la primera meitat del segle segrestaven i obligaven a prostituir-se a diverses dones, arribant a castigar-les fins al grau de matar-les.

Aquesta tríada de pel·lícules van trencar el pla de la concepció cinematogràfica que regnava llavors a l'esfera social i cultural mexicana, on es tractava de dibuixar un Mèxic gairebé de somni que distava molt de la realitat tant urbana com rural.[3]

Diversos dels actors apareixen en més d'una de les pel·lícules, però els únics que tenen participació en les tres són Salvador Sánchez i Manuel Ojeda.

Sinopsi[modifica]

Cinc joves treballadors de la Benemèrita Universitat Autònoma de Puebla es dirigeixen a escalar el volcà La Malinche, però a causa del mal temps no tenen èxit i han de refugiar-se en un poble pròxim anomenat San Miguel Canoa (d'allí el nom de la pel·lícula). A causa de la paranoia religiosa viscuda al poble en gran manera incitada pel rector local, el poble els confon amb comunistes i decideixen linxar-los. La història és contada a través de diferents salts en el temps, fent que a vegades el film s'assembli a un documental.

En la primera part un periodista a la ciutat de Mèxic rep el cable des de Puebla de la tragèdia succeïda en la matinada del 15 de setembre de 1968, en el qual des de Puebla li donen a conèixer la versió que els joves empleats que van ser linxats pretenien hissar una bandera roja i negra a l'església, al que el periodista reacciona aprovant el linxament. Posteriorment, apareix el sepeli dins de l'Edifici Carolino a la ciutat de Puebla en total silenci, i després s'observa l'enterrament dels joves enmig de la protesta popular; en passar per la Catedral de Puebla, el festeig fúnebre es creua amb la desfilada del Dia de la Independència de Mèxic del 16 de setembre de 1968, a uns quants dies de la Matança de Tlatelolco, estant en el seu apogeu el moviment estudiantil. Posteriorment, es realitza la presentació de la pel·lícula enmig d'imatges verídiques dels cossos sense vida dels estudiants a Canoa, envoltats per militars i gent del poble hores després d'ocorregut el linxament.

Localitzacions[modifica]

A causa de la proximitat entre la Ciutat de Mèxic i el lloc on van ocórrer els fets, Felipe Cazals va poder utilitzar els llocs reals on va succeir la tragèdia. Així es té que va utilitzar les següents locacions durant la filmació de Canoa:

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

Aquest film ocupa el lloc 14 dins de la llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Somos el juliol de 1994.[4]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]