Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat

Canonges de Sant Bernat
	Emblema de l'orde; les dues columnes representen els passos de Sant Bernat (el Gran i el Petit)
Tipus	Orde de canonges regulars
Nom oficial	Congregació dels Sants Nicolau i Bernat de Montjoux
Nom oficial llatí	Congregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis
Sigles	C.R.S.B., C.R.B.
Altres noms	Hospitalers de Sant Bernat, Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
Hàbit	túnica i cogulla de llana, blanques
Objectiu	Hospitalitat i assistència als vianants i pelegrins
Fundació	ca. 1045 (una tradició errònia diu el 962), Coll del Gran Sant Bernat (Montjoux, a Montigny) per Sant Bernat d'Aosta
Regla	Regla de Sant Agustí (s. IV)
Patrons	Sant Agustí d'Hipona, Sant Bernat d'Aosta
Branques i reformes	Integrat a la Confederació de Canonges Regulars de Sant Agustí
Primera fundació	Abadia del Gran Sant Bernat, ca. 1045
Fundacions destacades	Petit Sant Bernat (fins al s. XVIII), Chäteau-Verdun (Saint Oyen), Simplon (1801), Lhasa (Tibet), Hwalien (Taiwan)
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi ha hagut mai
Persones destacades	beat Maurice Torney
Lloc web	http://www.gsbernard.ch

Els Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat (en llatí Congregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis) són un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica, concretament un orde de canonges regulars. Els membres de la comunitat segueixen la Regla de Sant Agustí i esten integrats a la Confederació de Canonges Regulars de Sant Agustí. Fan servir a continuació del nom les sigles C.R.S.B.

Història[modifica]

La congregació sorgí a Martigny (avui al cantó suís del Valais) el segle xi per a regentar l'alberg de Mont Joux (Mons Jovis o Mont de Júpiter, actual coll del Gran Sant Bernart), fundat per Sant Bernat d'Aosta. Poc després, el mateix Bernat va fundar un segon hospital al Petit Sant Bernat, que va funcionar fins al segle xviii.

Fins als primers decennis del segle xx, els canonges tenien la missió d'acollir, guiar i socórrer els viatgers i pelegrins que, travessant els Alps (el pas era una via natural en els camins de pelegrinatge des d'Europa cap a Roma), hi passaven. Feien servir gossos santbernat per a trobar els vianants perduts i protegir-se de la mala gent.

La construcció de túnels va fer que el trànsit pels ports de muntanya disminuís. L'orde es va establir en 1931 al Tibet, prop de Lhasa, però va haver d'exiliar-se a Taiwan on avui té una seu, a Hwalien.

Des del 1959, formen part dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats.