Canossians

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCanossians
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballcaritat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1828
Governança corporativa
Seu
Lloc webfdcc.org Modifica el valor a Wikidata

Els canossians són una família de dos instituts religiosos (les Germanes canossianes i els Pares canossians) i tres organitzacions afiliades (laics, voluntaris i membres de la fundació) que tenen el seu origen en Magdalena de Canossa (1774-1835) que va ser declarada santa per l'Església catòlica romana el 1988.[1] Tenen escoles a Hong Kong, Austràlia, India, Macau, Malàisia, Singapur i les Filipines.

La fundadora dels canossians, Magdalena de Canossa (1774-1835), va ser canonitzada el 2 d'octubre de 1988 pel papa Joan Pau II. Josephine Bakhita del Sudan (1869-1947) també va ser nomenada santa l'1 d'octubre del 2000 pel papa Joan Pau II. Entre els canossians en procés de Canonització hi ha la Venerable Fernanda Riva.[2] També hi ha els servents de Déu Dalisay Lazaga,[3] Teresa Pera,[4] i Luigia Grassi.[5]

Germanes canossianes[modifica]

Les Filles de la Caritat Canossianes (FDCC) o Germanes canossianes és un institut religiós catòlic fundat per Magdalena de Canossa a Verona, Itàlia, el 1808. L'inici fou quan el 1790 Canossa va acollir dues noies a viure a casa seva, després va comprar una casa més gran i va atraure més dones per viure en una comunitat que combinava un esperit de comunió amb Déu amb la pràctica d'obres de caritat. De seguida van començar a fer escoles per noies i després també per nois.[6] El 27 de febrer de 1860, sis germanes canossianes de Venècia i Pàdua van començar el seu viatge a Hong Kong on van arribar el 12 d'abril de 1860. Des d'allà les germanes van anar a Macau i després al sud-est asiàtic.

A la dècada del 2010 compten amb divuit províncies i aproximadament 2.700 germanes en més de 336 comunitats i en 32 països. Els seus principals treballs de caritat són l'educació, la catequesi i la cura dels malalts.[7] La Casa General es troba a Roma.[8] (FDCC és l'abreviació italiana de "Figlie Della Carità Canossiane").

ENCA o Enlace Canossiano America (Xarxa Canossiana a Amèrica) és la unió de les tres províncies canossianes a Amèrica: Brasil, Argentina i Amèrica del Nord. Inclou totes les germanes canossianes residents a Amèrica.

Des de 1988, les germanes ajuden en la tasca pastoral, la docència i la visita hospitalària a la Comunitat Xinesa i als nous immigrants xinesos a l'Església de Sant Francesc Xavier de Richmond a l'arxidiòcesi de Vancouver, a la Colúmbia Britànica.[9]

Als Estats Units, les filles canossianes de la caritat tenen un centre de retirada, el centre d'espiritualitat canossià a Albuquerque, Nou Mèxic.[10]

Les germanes de Macau es van estendre per altres països del sud-est asiàtic cap a finals del segle xix.

El 1894, principalment germanes de parla italiana i portuguesa van arribar a la missió portuguesa de l'Església de Sant Josep de Singapur (aleshores part dels assentaments de l'estret) i es van expandir a Malaya, totes dues formant part de l'Imperi Britànic.[11] A partir del 2008, les germanes canossianes són una de les ordres religioses més grans de l' Arxidiòcesi de Singapur on tenen tres escoles que són St Anthony's Canossian Primary & Secondary School i Canossa Catholic Primary School; dues escoles de preescolar, una escola especial per a sords i dues llars per a la malaltia de l'edat que proporcionen cures pal·liatives. A més, les Germanes ofereixen recessos i orientació espiritual.[12] A les Filipines, la mare Anna Bautista va dirigir un grup de germanes i va fundar la primera missió i escola al país el 1954.[13]

Pares canossians[modifica]

Els fills canossians de la caritat (FdCC), o Pares canossians, van ser fundats a Venècia el 1831. A la dècada del 2010 compten amb uns 200 germans i sacerdots dedicats a l'educació de nens i joves a través de la catequesi a les escoles, els orfenats, els centres juvenils (oratoris) i altres obres de caritat cap als pobres i els més menuts. Estan presents a Itàlia, Brasil, Kenya, Tanzània, Índia i les Filipines. FdCC significa "Figli della Carità Canossiani".

El 1986, per invitació del difunt cardenal Jaime, arquebisbe de Manila, els pares canossians a Itàlia van enviar dos sacerdots per iniciar una missió i obrir un seminari.[13]

Afiliats[modifica]

Laics canossians[modifica]

Associació de laics canossians (ALC) o Terciaris o col·laboradors canossians són homes i laics casats i no casats de diverses nacionalitats que se senten cridats a viure el carisma i l'espiritualitat de la família canossiana en la seva vida personal, familiar i social. Van rebre el seu Pla per als Terciaris el 1835 i n'hi ha a Àsia, Europa, Oceania, Àfrica i Amèrica. Compten amb uns 2.150 membres. ALC significa Associazione Laici Canossiani.[14]

Voluntariat canossià[modifica]

El Servei Internacional de Voluntariat Canossià (VOICA) o Voluntaris Canossians es va constituir legalment el 1996 per donar suport i dirigir a joves i adults de totes les parts del món que busquen aprofundir el significat i la finalitat de la seva vida mitjançant una experiència personal de la vida comunitària compartida. Comparteixen projectes missioners canossians a Togo, Congo, Uganda, Albània, Indonèsia, Angola, Paraguai i Brasil. VOICA és l'abreviatura de Volontariato Internazionale CAnossiano.[15]

Fundació canossiana[modifica]

La Fundació Canossiana (ONLUS) constituïda el 2004 a Roma, és una entitat jurídica sense ànim de lucre per al desenvolupament humà, per promoure, coordinar i sostenir iniciatives que afavoreixin els més pobres i els més exclosos del món i també per recaptar fons per a les Missions Canossenques. al Brasil, les Filipines, Índia i Àfrica. (ONLUS significa italià per "Organizzazione Non Lucrativa di Utilità Sociale").[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ A. J. M. & J. K. Mousolfe. Saint Companions for Each Day. St Pauls BYB, 1986, p. 165–. ISBN 978-81-7109-092-1. 
  2. ↑ «Venerable Fernanda Riva». Saints.SQPN.com. [Consulta: 29 juliol 2014].
  3. ↑ «Sr. Dalisay Lazaga». Canossian Daughters of Charity. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2013. [Consulta: 29 juliol 2014].
  4. ↑ «Madre Teresa Pera». Postulate Canossian Institute. [Consulta: 29 juliol 2014].
  5. ↑ «Madre Luigia Grassi». Postulate Canossian Institute. [Consulta: 29 juliol 2014].
  6. ↑ Robert Ellsberg. Blessed Among Us: Day by Day with Saintly Witnesses. Liturgical Press, 7 juliol 2016, p. 270–. ISBN 978-0-8146-4745-5. 
  7. ↑ «Canossians in Mission», 02-03-2011.
  8. ↑ «Quale fede viviamo e annunciamo? Dal dovere alla grazia - Suore Canossiane», 22-06-2018. Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 27 agost 2015].
  9. ↑ «Canossian Daughters of Charity (F.d.C.C.) - Roman Catholic Archdiocese of Vancouver». rcav.org. Arxivat de l'original el 2019-10-07. [Consulta: 7 octubre 2019].
  10. ↑ «Canossian Spirituality Center, Albuquerque, NM».
  11. ↑ «History of the Catholic Church in Singapore — The virtual exhibition: Canossian Daughters of Charity (FDCC)». Arxidiòcesi de Singapur. Arxivat de l'original el 2019-07-31. [Consulta: 7 octubre 2019].
  12. ↑ «Religious life: Up close and personal - Canossian Sisters - largest religious congregation in Singapore». Catholic News Singapore.[Enllaç no actiu]
  13. ↑ 13,0 13,1 Administrator. «Who We Are». www.canossaphil.org. Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 7 octubre 2019].
  14. ↑ «Lay Canossians». Arxivat de l'original el 2016-01-30. [Consulta: 27 agost 2015].
  15. ↑ «Voluntariato Internazionale Canossiano». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 7 octubre 2019].
  16. ↑ «Fondazione Canossiana».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canossians&oldid=32246070»