Canovisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cánovas

El canovisme és un nom aplicat per a designar el sistema polític de la Restauració, inspirat per Antonio Cánovas del Castillo, caracteritzat pel falsejament dels processos democràtics i l'exclusió de la vida política d'àmplies majories socials. Entre altres aspectes, el canovisme es caracteritzà per:

  • garantir l'estabilitat política dins el sistema a través d'una trama jurídica restrictiva, que es basà en la permanència de la Constitució de 1876 (fins a 1931, però suspesa en el temps da la Dictadura de Primo de Rivera), que establia la sobirania compartida entre les Corts i el Rei[1] i no assegurava el sufragi universal sinó que feia possible el sufragi censatari (reservat als més rics).
  • el sistema d'alternança entre el Partit Liberal Conservador de Cánovas i el Partit Liberal Fusionista de Sagasta (partits dinàstics).
  • la defensa d'una monarquia unitària i centralitzada que negava qualsevol autonomia o capacitat de decisió als diversos països i regions.
  • el caciquisme en la vida política local.
  • les pràctiques del cunerisme, que desvinculaven electors i representants electes.
  • la manipulació de les eleccions mitjançant diversos tipus de frau, dirigits des dels governs civils..
  • el predomini dels civils en l'exercici del poder polític, davant el predomini dels militars en el període anterior (fins i tot el general Martínez Campos, que amb la seva sublevació de 1874 havia estat el que permeté el retorn d'Alfons XII, va ser relegat), restant la figura del rei com equilibrador entre el poder civil i el militar (que conservà un gran àmbit autònom d'actuació).[2]
  • el domini absolut de les oligarquies econòmiques (grans propietaris agraris, financers, industrials i grans comerciants), amb el suport de l'església i l'exèrcit.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]