Cantharellus
 rossinyol  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Basidiomycota | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Cantharellales | ||||||||
| Família | Hydnaceae | ||||||||
| Gènere | Cantharellus Fr., 1821 | ||||||||
| Tipus taxonòmic | Cantharellus cibarius | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Exautor | Adans. | ||||||||
.svg){kind=icon}
Cantharellus (gr. diminutiu de kántharos, copa) és un gènere de bolets de l'ordre dels cantarel·lals (Cantharellales).[1] Inclou diverses espècies comestibles ben conegudes com el rossinyol. Són fongs micorrízics que estan en relació de simbiosi amb arbres. S'ha de tenir la precaució de no confondre'ls amb els bolets similars del gènere Omphalotus (Omphalotus olearius i d'altres), que són tòxics.
Moltes espècies de rossinyols contenen carotenoides antioxidants com és el beta carotè en Cantharellus cibarius i Cantharellus minor, i canthaxantina en Cantharellus cinnabarinus i Cantharellus friesii. També tenen quantitats significatives de vitamina D.[2]
Etimologia
[modifica]El nom del gènere prové del grec kantharos que significa "copa", "gerra" o "tassa".[2][3]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Relacions filogenètiques d'alguns Cantharellus basades en seqüències d'ADN ribosòmic.[4] |
Taxonomia
[modifica]El gènere Cantharellus és gran i amb història complexa. Index Fungorum dona uns 500 noms científics aplicats a aquest gènere, però els noms vàlids són uns 100.[2] A més de sinònims, moltes espècies del gènere s'han traslladat a altres gèneres com Arrhenia, Craterellus, Gomphus, Hygrophoropsis i Pseudocraterellus. Això que segueix és només algunes espècies dins el gènere Chantarellus:
- C. afrocibarius – Àfrica[5]
- C. altipes — sud-est U.S.A.[6]
- C. amethysteus — Europa
- C. appalachiensis — Amèrica i Xina[7]
- C. aurantioconspicuus — Brasil[8]
- C. californicus —
- C. cascadensis —
- C. cibarius — El rossinyol, una variant de C. cibarius, té le peu més gruixut i un gust més fort.[9]
- C. cinereus —
- C. cinnabarinus
- C. concinnus — Austràlia
- C. flavus - U.S.A.[10]
- C. formosus — de Califòrnia i Oregon (el seu bolet estatal)
- C. friesii —
- C. gracilis – Àfrica
- C. humidicolus – Àfrica
- C. lateritius —
- C. lewisii — U.S.A.[6]
- C. lilacinus – Austràlia
- C. luteopunctatus – Africa
- C. minor
- C. miomboensis – Africa
- C. pallens
- C. persicinus —
- C. phasmatis - rossinyol fantasma, U.S.A.[10]
- C. pleurotoides — Guyana[11]
- C. pseudoformosus — a deodar cedar a Índia[12]
- C. quercophilus — U.S.A.[13]
- C. roseocanus
C. cinnabarinus - C. spectaculus - U.S.A.[10]
- C. subalbidus — Blanc, Amèrica.[14]
- C. tabernensis — U.S.A.[15]
- C. subpruinosus – Europa
- C. tanzanicus – Africa
- C. tenuithrix — U.S.A.[6]
- C. texensis — U.S.A.[16]
- C. vaginatus — Xina[7]
- C. zangii — Xina[17]
Distribució
[modifica]Cantharellus té una distribució cosmopolita.
Ecologia
[modifica]Estan associats amb coníferes o arbres de fusta dura. A Escòcia es troben amb Betula pendula i Pinus sylvestris, a Fife són comuns sota els faigs. Sovint (però no sempre) es troben en els mateixos llocs amb els nabius (Vaccinium). A la península Ibèrica estan associats amb castanyers (Castanea sativa). S'acostumen a trobar, segons els llocs, des de juliol fins a la tardor.
Ús culinari
[modifica]Els rossinyols es mengen amb ous, curri, pollastre, porc, peix i vedella. També s'incorporen dalt de la pizza i fins i tot en crêpes entre d'altres.
Són característics de la gastronomia de Viena.[18]
Referències
[modifica]- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pilz D, Norvell L, Danell E, Molina R.. Ecology and management of commercially harvested chanterelle mushrooms. Gen. Tech. Rep. PNW-GTR-576 (PDF). Portland, OR: Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Northwest Research Station, març 2003 [Consulta: 25 març 2011].
- ↑ chanterelle at dictionary.com
- ↑ Moncalvo, Jean-Marc, et. al «The cantharelloid clade: dealing with incongruent gene trees and phylogenetic reconstruction methods». Mycologia, 98, 6, 2006, pàg. 937–48. DOI: 10.3852/mycologia.98.6.937. PMID: 17486970.
- ↑ Buyck B, Kauff F, Cruaud C, Hofstetter V. «Molecular evidence for novel Cantharellus (Cantharellales, Basidiomycota) from tropical African miombo woodland and a key to all tropical African chanterelles». Fungal Diversity, 58, 1, 2013, pàg. 281–98. DOI: 10.1007/s13225-012-0215-4.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Buyck, Bart; Hofstetter, Valérie «The contribution of tef-1 sequences to species delimitation in the Cantharellus cibarius complex in the southeastern USA». Fungal Diversity, 49, 1, 2011, pàg. 35–46. DOI: 10.1007/s13225-011-0095-z.
- ↑ 7,0 7,1 Shao, Shi-Cheng; Tian, Xiao-Fei; Liu, Pei-Gui «Cantharellus in southwestern China: a new species and a new record». Mycotaxon, 116, 4-2011, pàg. 437–446. DOI: 10.5248/116.437.
- ↑ Wartchow F, Buyck B, Maia LC. «Cantharellus aurantioconspicuus (Cantharellales), a new species from Pernambuco, Brazil». Nova Hedwigia, 94, 1–2, 2012, pàg. 129–37. DOI: 10.1127/0029-5035/2012/0094-0129.
- ↑ «California Fungi—Cantharellus cibarius». Arxivat de l'original el 2010-11-07. [Consulta: 5 octubre 2014].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Foltz, M.; Perez, K. E.; Volk, T. «Molecular phylogeny and morphology reveals three new species of Cantharellus within 20 meters of one another in western Wisconsin, USA». Mycologia, 105, 2, 10-2012, pàg. 447–61. DOI: 10.3852/12-181. PMID: 23080022.
- ↑ Henkel TW, Aime MC, Miller SL. «Cantharellus pleurotoides, a new and unusual basidiomycete from Guyana». Mycological Research, 110, 12, 2006, pàg. 1409–12. DOI: 10.1016/j.mycres.2006.09.010.
- ↑ Kumari, Deepika; Upadhyay, Ramesh C.; Reddy, Mondem S. «Cantharellus pseudoformosus, a new species associated with Cedrus deodara from India». Mycoscience, 52, 2, 2011, pàg. 147–151. DOI: 10.1007/s10267-010-0080-5.
- ↑ Buyck, Bart; Lewis, David P.; Eyssartier, Guillaume; Hofstetter, Valérie «Cantharellus quercophilus sp. nov. and its comparison to other small, yellow or brown American chanterelles». Cryptogamie Mycologie, 31, 1, 2010, pàg. 17–33.
- ↑ California Fungi—Cantharellus subalbidus
- ↑ Feibelman, T. P.; Bennett, J. W.; Cibula, W. G. «Cantharellus Tabernensis: A New Species from the Southeastern United States». Mycologia, 88, 2, 3-1996, pàg. 295–301. JSTOR: 3760934.
- ↑ Buyck, Bart; Cruaud, Corinne; Couloux, Arnaud; Hofstetter, Valerie «Cantharellus texensis sp. nov. from Texas (USA), a southern look-alike of C. cinnabarinus revealed by tef-1 sequence data». Mycologia, 103, 5, 9-2011, pàg. 1037–46. DOI: 10.3852/10-261.
- ↑ Tian X-F, Buyck B, Shao S-C, Liu P-G, Fang Y. «Cantharellus zangii, a new subalpine basidiomycete from southwestern China». Mycotaxon, 120, 2012, pàg. 99–103. DOI: 10.5248/120.99.
- ↑ Philpot, Rosl. Viennese Cookery. Londres: Hodder & Staughton, 1965, p. 139–140.
Enllaços externs
[modifica]
- Recipes as of 2003-07-28
- Info on Cantharellaceae family as of 2003-07-28