Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentCanvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata

L'esclat revolucionari que esdevingué a la insurrecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil espanyola –període extraordinàriament convuls– va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal. Els canvis produïts a Catalunya reberen reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya republicana i foren declarats nuls en finalitzar la guerra a Catalunya.

Origen[modifica]

Els canvis de nom es van dur a terme amb la intenció de substituir la denominació tradicional per un topònim que reflectís les inquietuds reformadores i revolucionàries del moment, d'arrel fonamentalment anarcosindicalista i comunista. Consegüentment, els canvis van afectar sobretot les denominacions de caràcter hagiogràfic –és a dir, els noms al·lusius al santoral– així com, en menor grau, els noms relatius als antics dominis senyorials, eclesiàstics o de la reialesa, els quals foren substituïts en molts casos per elements geogràfics de l'entorn immediat.

El buit de poder institucional –a l'Estat i a la Generalita– produït arran de la situació de guerra i revolució, fou omplert localment amb l'emergència de certs poders locals –els autodenominats "comitès populars"– que van actuar durant els primers mesos del conflicte fora de tot control i legalitat. Va ésser durant aquests mesos que a molts pobles es va prendre la decisió de canviar-ne el nom.

El marc legal i decrets de la Generalitat[modifica]

A l'octubre de 1936, tanmateix, la Generalitat començà a donar unes primeres mostres de poder o voler controlar la situació amb l'establiment d'algunes mesures excepcionals. Així, el Decret de Seguretat Interior de 9 d'octubre de 1936 disposa en l'article 6: El canvi de nom d'un municipi haurà de ser acordat per l'Ajuntament, i aquest acord haurà de ser sotmès a l'aprovació del Consell de la Generalitat.

Després de l'establiment d'aquesta mesura reguladora, es produïren un gran nombre d'acords municipals referents a canvis de nom, que posteriorment la Generalitat va ratificar sota la passió –o potser pressió– revolucionària del moment. Així, durant els primers nou mesos de 1937 el Departament de Seguretat Interior de la Generalitat (denominat posteriorment Departament de Governació i Assistència Social) va aprovar un total d'onze decrets de ratificació dels canvis, que van afectar a un total de cent vint-i-tres municipis.

Posteriorment, i per tal de mirar d'erradicar o minimitzar l'arbitrarietat detectada en les propostes, un nou decret de 8 d'octubre de 1937 va endurir les mesures, reconeixent de nou el paper encara teòric de la Llei Municipal de Catalunya de 1935, que ja disposava d'un procediment específic per als canvis de nom dels municipis, però que a l'inici del conflicte va ser ignorada, i esdevé "paper mullat" a conseqüència de l'esclat revolucionari. D'ençà de publicació d'aquest decret, i fins a l'acabament de la Guerra Civil, només una única població va canviar oficialment de nom (any 1938).

Tots els canvis oficials[modifica]

Abans de juliol de 1936, el nombre de municipis a Catalunya superava en només unes desenes el miler d'entitats municipals. Hi va haver un total de cent vint-i-quatre canvis de nom oficialitzats per decrets de la Generalitat, nombre que representa prop d'un 12% del total de municipis de l'època. Cent cinc d'aquest total de cent vint-i-quatre contenien algun element de caràcter religiós dins del topònim.

Van romandre sense alteració al voltant d'una trentena de denominacions hagionímiques (amb l'element Sant o Santa en el nom), a més d'altres topònims amb arrel religiosa evident, com per exemple La Bisbal d'Empordà, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Llorenç de Morunys, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pol de Mar, La Seu d'Urgell, Vallbona de les Monges, Verges o Vila-sacra.


Canvis de noms de municipis. Conserven el nom històric si no apareix un altre nom a "Nom actual"
Nom anterior Nom nou Nom actual Comentaris
Begudà les Fonts de Begudà Sant Joan les Fonts El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Cabrera de Mataró Cabrera de Mar
Calonge de les Gavarres Calonge de Dalt Calonge
Castelladral Navàs
Cerc Cerc i Ortedó Actualment agregat a Alàs i Cerc
Fígols d'Organyà Fígols de Segre Actualment agregat a Fígols i Alinyà
Font-rubí Guardiola del Penedès
Freixenet de Segarra Pineda de Segarra Sant Guim de Freixenet El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Horta de Sant Joan Horta de Terra Alta
Juncosa Juncosa de les Garrigues
les Masies de Sant Hipòlit Glevinyol de Ter les Masies de Voltregà
Molins de Rei Molins de Llobregat
Monistrol de Calders Monistrol de Bages
Montellà de Cadí Montellà i Martinet
Palau de Santa Eulàlia Puigflorit de Fluvià
la Parròquia de Ripoll Fontfreda de Ter Actualment agregat a Ripoll
Pedret i Marzà Marzà
Pierola els Hostalets de Pierola
el Pla de Sant Tirs Pla de Cadí Actualment agregat a Ribera d'Urgellet
Pobla de la Granadella,la Bellaguarda
els Prats de Rei els Prats d'Anoia
Premià de Dalt Premià
Sant Adrià de Besòs el Pla de Besòs
Sant Andreu de la Barca Aigüestoses de Llobregat
Sant Andreu de Llavaneres Llavaneres
Sant Andreu de Palomar Palomar de Besòs Actualment agregat a Barcelona
Sant Andreu Salou Salou de la Selva
Sant Aniol de Finestres Finestres
Sant Antolí i Vilanova Vilanova de Segarra Actualment agregat a Ribera d'Ondara
Sant Antoni de Mar Calonge de Mar Sant Antoni de Calonge Actualment agregat a Calonge
Sant Bartomeu del Grau el Grau
Sant Boi de Llobregat Alcalà de Llobregat
Sant Boi de Lluçanès Aurora de Lluçanès
Sant Carles de la Ràpita la Ràpita
Sant Celoni Pertegàs
Sant Climent de Llobregat Alcafar
Sant Climent Sescebes Sescebes
Sant Cugat del Vallès Octavià
Sant Cugat Sesgarrigues Sesgarrigues
Sant Daniel la Vall de Galligant Actualment agregat a Girona
Sant Esteve de Palautordera Palautordera d'Amunt
Sant Esteve Sesrovires Sesrovires
Sant Feliu de Buixalleu Buixalleu
Sant Feliu de Codines Codines del Vallès
Sant Feliu de Guíxols Guíxols
Sant Feliu de Llobregat Tià
Sant Feliu de Pallerols Hostoles
Sant Feliu Sasserra Sasserra
Sant Fost de Campsentelles Campsentelles
Sant Fruitós de Bages Riudor de Bages
Sant Genís de Vilassar Vilassar de Dalt
Sant Gregori Tudela de Ter
Sant Hilari Sacalm Sacalm
Sant Hipòlit de Voltregà Voltregà
Sant Iscle de Vallalta Vallalta de Dalt
Sant Jaume de Frontanyà Frontanyà
Sant Jaume dels Domenys els Domenys
Sant Jaume de Llierca Palau de Montagut
Sant Joan de les Abadesses Puig-alt de Ter
Sant Joan de Mollet Mollet de Ter
Sant Joan de Palamós Vila-romà Pertany a Palamós
Sant Joan de Vilatorrada Vilatorrada de Cardener
Sant Joan Despí Verç
Sant Jordi Desvalls Cinyana
Sant Julià de Ramis Ramis
Sant Llorenç d'Hortons Hortons
Sant Llorenç Savall Savall
Sant Martí de Maldà la Plana de Riucorb Actualment agregat a Sant Martí de Riucorb
Sant Martí Sesgueioles Sesgueioles
Sant Martí de Sobremunt les Roques d'Osona Sobremunt
Sant Martí de Tous Tous
Sant Martí de Riudeperes Calldetenes El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Sant Martí Sarroca Sarroca del Penedès
Sant Martí Vell el Mercadal
Sant Mateu de Bages Castelltallat
Sant Miquel de Cladells Cladells Actualment agregat a Santa Coloma de Farners
Sant Miquel de Fluvià Castellvell de Fluvià
Sant Miquel de la Vall Barcedana Actualment agregat a Gavet de la Conca
Sant Mori el Puig de Fluvià
Sant Pau de Segúries Segúries
Sant Pere de Ribes Ribes del Penedès
Sant Pere de Riudebitlles Riudebitlles
Sant Pere de Torelló Bellserrat
Sant Pere de Vilamajor Vilamajor d'Amunt
Sant Pere Pescador Empori
Sant Pere Sallavinera Sallavinera
Sant Quintí de Mediona Mediona d'Avall
Sant Quirze de Besora Besora d'Avall
Sant Quirze de la Serra Galliners de la Serra Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze Safaja Safaja
Sant Sadurní d'Anoia Ribera de Subirats
Sant Sadurní de l'Heura l'Heura
Sant Salvador de Bianya els Hostalets de Capsacosta
Sant Salvador de Guardiola Guardiola de Bages
Sant Salvador de Toló Tolonet Fusionat a Gavet de la Conca
Sant Vicenç de Calders Calders de Mar Pertany al Vendrell
Sant Vicenç de Castellet Castellet de Llobregat
Sant Vicenç de Montalt Montalt
Sant Vicenç de Torelló Lloriana de Ter
Sant Vicenç dels Horts els Horts de Llobregat
Santa Bàrbara la Plana de la Galera
Santa Cecília de Voltregà la Pobla de Voltregà
Santa Coloma de Cervelló Montpedrós
Santa Coloma de Farners Farners de la Selva
Santa Coloma de Gramenet Gramenet de Besòs
Santa Coloma de Queralt la Pobla de Queralt
Santa Cristina d'Aro la Pobla d'Aro
Santa Eugènia de Berga Berguella
Santa Eugènia de Ter Sobrehorta Actualment agregat a Girona
Santa Eulàlia de Riuprimer Riuprimer
Santa Eulàlia de Ronçana Ronçana
Santa Fe del Penedès la Torre del Penedès
Santa Margarida de Montbui Montbui
Santa Maria de Merlès Merlès
Santa Maria d'Oló Oló
Santa Maria de Palautordera Palautordera d'Avall
Santa Oliva Oliva del Penedès
Santa Pau Trenteres
Santa Perpètua de Gaià Miralles de Gaià Pontils El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Santa Perpètua de Mogoda Mogoda
Santa Susanna Montagut de Mar
Santpedor Castelldor de Bages
Sant Cristòfol de Toses Toses
Vilanova de la Roca Vilanova del Vallès

Present[modifica]

Després de la finalització de la Guerra, la legalitat de l'època de la Segona República Espanyola esdevingué en el seu conjunt "il·legal", i amb ella els cent vint-i-quatre canvis de nom que es produïren oficialment en els municipis catalans. A data de gener de 2006, cent set dels topònims que foren substitutius als anys 1937 i 1938 encara conserven la seva denominació "tradicional".[1]

Els noms de Navàs, Montellà i Martinet, Hostalets de Pierola, Vilassar de Dalt, Calldetenes i Vilanova del Vallès han acabat essent reconeguts com a oficials després del franquisme perquè aproximaven la realitat administrativa als costums i les pautes d'ús real.[1]

Referències[modifica]