Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentCanvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata

L'esclat revolucionari que esdevingué a la insurrecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil espanyola –període extraordinàriament convuls– va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal. Els canvis produïts a Catalunya reberen reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya republicana i foren declarats nuls en finalitzar la guerra a Catalunya.

Origen[modifica]

Els canvis de nom es van dur a terme amb la intenció de substituir la denominació tradicional per un topònim que reflectís les inquietuds reformadores i revolucionàries del moment, d'arrel fonamentalment anarcosindicalista i comunista. Consegüentment, els canvis van afectar sobretot les denominacions de caràcter hagiogràfic –és a dir, els noms al·lusius al santoral– així com, en menor grau, els noms relatius als antics dominis senyorials, eclesiàstics o de la reialesa, els quals foren substituïts en molts casos per elements geogràfics de l'entorn immediat.

El buit de poder institucional –a l'Estat i a la Generalita– produït arran de la situació de guerra i revolució, fou omplert localment amb l'emergència de certs poders locals –els autodenominats "comitès populars"– que van actuar durant els primers mesos del conflicte fora de tot control i legalitat. Va ésser durant aquests mesos que a molts pobles es va prendre la decisió de canviar-ne el nom.

El marc legal i decrets de la Generalitat[modifica]

A l'octubre de 1936, tanmateix, la Generalitat començà a donar unes primeres mostres de poder o voler controlar la situació amb l'establiment d'algunes mesures excepcionals. Així, el Decret de Seguretat Interior de 9 d'octubre de 1936 disposa en l'article 6: El canvi de nom d'un municipi haurà de ser acordat per l'Ajuntament, i aquest acord haurà de ser sotmès a l'aprovació del Consell de la Generalitat.

Després de l'establiment d'aquesta mesura reguladora, es produïren un gran nombre d'acords municipals referents a canvis de nom, que posteriorment la Generalitat va ratificar sota la passió –o potser pressió– revolucionària del moment. Així, durant els primers nou mesos de 1937 el Departament de Seguretat Interior de la Generalitat (denominat posteriorment Departament de Governació i Assistència Social) va aprovar un total d'onze decrets de ratificació dels canvis, que van afectar a un total de cent vint-i-tres municipis.

Posteriorment, i per tal de mirar d'erradicar o minimitzar l'arbitrarietat detectada en les propostes, un nou decret de 8 d'octubre de 1937 va endurir les mesures, reconeixent de nou el paper encara teòric de la Llei Municipal de Catalunya de 1935, que ja disposava d'un procediment específic per als canvis de nom dels municipis, però que a l'inici del conflicte va ser ignorada, i esdevé "paper mullat" com a conseqüència de l'esclat revolucionari. D'ençà de publicació d'aquest decret, i fins a l'acabament de la Guerra Civil, només una única població va canviar oficialment de nom (any 1938).

Tots els canvis oficials[modifica]

Abans de juliol de 1936, el nombre de municipis a Catalunya superava en només unes desenes el miler d'entitats municipals. Hi va haver un total de cent vint-i-quatre canvis de nom oficialitzats per decrets de la Generalitat, nombre que representa prop d'un 12% del total de municipis de l'època. Cent cinc d'aquest total de cent vint-i-quatre contenien algun element de caràcter religiós dins del topònim.

Van romandre sense alteració al voltant d'una trentena de denominacions hagionímiques (amb l'element Sant o Santa en el nom), a més d'altres topònims amb arrel religiosa evident, com per exemple La Bisbal d'Empordà, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Llorenç de Morunys, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pol de Mar, La Seu d'Urgell, Vallbona de les Monges, Verges o Vila-sacra.

Canvis de noms de municipis. Conserven el nom històric si no apareix un altre nom a "Nom actual"
Nom anterior Nom nou Nom actual Comentaris
Begudà Les Fonts de Begudà Sant Joan les Fonts
Cabrera de Mataró Cabrera del Maresme * Cabrera de Mar * Tots els noms es van canviar l'any 1937 llevat d'aquest (1938)
Calonge de les Gavarres Calonge de la Costa Brava Calonge
Castelladral Navàs Navàs Nom recuperat amb posterioritat
Cerc Cerc-Ortedó Cerc Actualment municipi d'Alàs i Cerc
Fígols d'Organyà Fígols de Segre cn Actualment municipi de Fígols i Alinyà
Font-rubí Guardiola del Penedès
Freixenet de Segarra Pineda de Segarra Sant Guim de Freixenet El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Horta de Sant Joan Horta de Terra Alta
Juncosa Juncosa de les Garrigues
Masies de Sant Hipòlit, les Glevinyol de Ter Les Masies de Voltregà
Molins de Rei Molins de Llobregat
Monistrol de Calders Monistrol de Bages
Montellà de Cadí Montellà i Martinet Montellà i Martinet Nom recuperat amb posterioritat
Palau de Santa Eulàlia Puigflorit de Fluvià
Parròquia de Ripoll,la Fontfreda de Ter Ripoll Municipi que va ser agregat a Ripoll
Pedret i Marzà Marzà
Pierola Hostalets de Pierola Hostalets de Pierola Nom recuperat amb posterioritat
Pla de Sant Tirs Pla de Cadí el Pla de Sant Tirs Municipi fusionat a Ribera d'Urgellet
Pobla de la Granadella,la Bellaguarda Bellaguarda Nom recuperat amb posterioritat
Prats de Rei, els Prats d'Anoia, els
Premià de Dalt Premià
Sant Adrià de Besòs El Pla de Besòs
Sant Andreu de la Barca Aigüestoses de Llobregat
Sant Andreu de Llavaneres Llavaneres
Sant Andreu de Palomar l'Harmonia de Palomar cn Antic municipi agregat a la ciutat de Barcelona (1897)
Sant Andreu Salou Salou de la Selva
Sant Aniol de Finestres Finestres
Sant Antolí i Vilanova Vilanova de Segarra cn Actualment incorporat dins el municipi de la Ribera d'Ondara
Sant Antoni de Mar Llevantí de Mar Sant Antoni de Calonge Nucli marítim del municipi de Calonge
Sant Bartomeu del Grau Serra del Grau
Sant Boi de Llobregat Vilaboi
Sant Boi de Lluçanès Aurora de Lluçanès
Sant Carles de la Ràpita La Ràpita dels Alfacs
Sant Celoni Baix Montseny
Sant Climent de Llobregat El Cirerer de Llobregat
Sant Climent Sescebes Sescebes d'Empordà
Sant Cugat del Vallès Pins del Vallès
Sant Cugat Sesgarrigues Sesgarrigues
Sant Daniel La Vall de Galligant cn Pertany a Girona
Sant Esteve de Palautordera Vallflorida
Sant Esteve Sesrovires Sesrovires
Sant Feliu de Buixalleu Buixalleu de la Selva
Sant Feliu de Codines Codines del Vallès
Sant Feliu de Guíxols Guíxols
Sant Feliu de Llobregat Roses de Llobregat
Sant Feliu de Pallerols Hostoles
Sant Feliu Sasserra Sasserra de Bages
Sant Fost de Campsentelles Alba del Vallès
Sant Fruitós de Bages Riudor de Bages
Sant Genís de Vilassar Vilassar de Dalt Vilassar de Dalt Nom recuperat amb posterioritat
Sant Gregori Tudela de Ter
Sant Hilari Sacalm Fonts de Sacalm
Sant Hipòlit de Voltregà Voltregà
Sant Iscle de Vallalta Vallalta de Maresme
Sant Jaume de Frontanyà Frontanyà de Roca
Sant Jaume dels Domenys Domenys del Penedès
Sant Jaume de Llierca Poble del Llierca
Sant Joan de les Abadesses Puig-alt de Ter
Sant Joan de Mollet Mollet de Ter
Sant Joan de Palamós Vilarromà cn Pertany a Palamós
Sant Joan de Vilatorrada Vilatorrada de Cardener
Sant Joan Despí El Pi de Llobregat
Sant Jordi Desvalls Desvalls
Sant Julià de Ramis Costa-roja del Terri
Sant Llorenç d'Hortons Llorenç d'Hortons
Sant Llorenç Savall Ripoll del Vallès
Sant Martí de Maldà Plana de Riucorb cn Fusionat a Sant Martí de Riucorb
Sant Martí de Sesgueioles Sesgueioles Sant Martí Sesgueioles
Sant Martí de Sobremunt Les Roques d'Osona Sobremunt
Sant Martí de Tous Tous d'Anoia
Sant Martí de Riudeperes Calldetenes Calldetenes Nom recuperat amb posterioritat
Sant Martí Sarroca Castellsarroca
Sant Martí Vell Vellmartí
Sant Mateu de Bages Bages d'en Selves
Sant Miquel de Cladells Cladells de Vallors Cladells Agregat a Santa Coloma de Farners
Sant Miquel de Fluvià Fluvià d'Empordà
Sant Miquel de la Vall La Vall de Montsec cn Fusionat a Gavet de la Conca
Sant Mori El Puig
Sant Pau de Segúries Segúries de Ter
Sant Pere de Ribes Ribes del Penedès
Sant Pere de Riudebitlles Riudebitlles
Sant Pere de Torelló Bellserrat
Sant Pere de Vilamajor La Força
Sant Pere Pescador Empori
Sant Pere Sallavinera Sallavinera d'Anoia
Sant Privat d'en Bas Puigsacalm
Sant Quintí de Mediona Aigüesbones
Sant Quirze de Besora Bisaura de Ter
Sant Quirze de la Serra Quirze de la Serra Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze Safaja Quirze Safaja
Sant Sadurní d'Anoia Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní de l'Heura Sadurní de l'Heura
Sant Salvador de Bianya Hostalets de Capsacosta
Sant Salvador de Guardiola Guardiola de Bages
Sant Salvador de Toló Vila de Toló cn Fusionat a Gavet de la Conca
Sant Vicenç de Calders Calders del Baix Penedès cn Pertany al Vendrell
Sant Vicenç de Castellet Castellet de Llobregat
Sant Vicenç de Montalt Llavaneres de Montalt
Sant Vicenç de Torelló Lloriana de Ter
Sant Vicenç dels Horts Horts de Llobregat
Santa Bàrbara Plana de Montsià
Santa Cecília de Voltregà Cecília de Voltregà
Santa Coloma de Cervelló Pinedes de Llobregat
Santa Coloma de Farners Farners de la Selva
Santa Coloma de Gramenet Gramenet de Besòs
Santa Coloma de Queralt Segarra de Gaià
Santa Cristina d'Aro Riudaura d'Aro
Santa Eugènia de Berga Berga del Castell
Santa Eugènia de Ter El Pla de Ter cn Pertany a Girona
Santa Eulàlia de Riuprimer Riuprimer
Santa Eulàlia de Ronçana Ronçana del Vallès
Santa Fe del Penedès La Torre del Penedès
Santa Margarida de Montbui Aigüesbones de Montbui
Santa Maria de Merlès Merlès
Santa Maria d'Oló Oló
Santa Maria de Palautordera Palautordera
Santa Oliva Oliva del Penedès
Santa Pau Pau de Ser
Santa Perpètua de Gaià Perpètua de Gaià Pontils El poble conserva el nom, però el municipi ha canviat.
Santa Perpètua de la Moguda Perpètua de Moguda Santa Perpètua de Mogoda
Santa Susanna Montagut de Mar
Santpedor Graner de Bages
Sidamon Olèstria
Toses Toses de la Muntanya
Vilanova de la Roca Vilanova del Vallès Vilanova del Vallès Nom recuperat amb posterioritat

cn = el nucli conserva el nom, malgrat no hagi conservat la independència municipal

Present[modifica]

Després de la finalització de la Guerra, la legalitat de l'època de la Segona República Espanyola esdevingué en el seu conjunt "il·legal", i amb ella els cent vint-i-quatre canvis de nom que es produïren oficialment en els municipis catalans. A data de gener de 2006, cent set dels topònims que foren substitutius als anys 1937 i 1938 encara conserven la seva denominació "tradicional".[1]

Els noms de Navàs, Montellà i Martinet, Hostalets de Pierola, Vilassar de Dalt, Calldetenes i Vilanova del Vallès han acabat essent reconeguts com a oficials després del franquisme perquè aproximaven la realitat administrativa als costums i les pautes d'ús real.[1]

Referències[modifica]