Cap-roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el peix de roca. Si cerqueu el cap de les Illes Balears, vegeu Cap Roig.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cap-roig
Scorpaena scrofa
Scorpaena scrofa
Scorpaena scrofa 02.JPG
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Scorpaeniformes
Subordre: Scorpaenoidei
Família: Scorpaenidae
Subfamília: Scorpaeninae
Gènere: Scorpaena
Espècie: S. scrofa
Nom binomial
Scorpaena scrofa
(Linnaeus, 1758) [1][2][3]
Sinònims

Scorpaena lutea (Risso, 1810)
Scorpaena natalensis (Regan, 1906)
Scorpaenopsis natalensis (Regan, 1906)
Sebastapistes scorfa (Linnaeus, 1758)[2]

L'escórpora, cap-roig, escórpora de cap roig, escórpora dels bruts, escórpora groga, gallineta, polla d'alguer, rascassa, rascla, rasclot, polla de mar[4] o escórpora barbuda (Scorpaena scrofa) és un peix de la família dels escorpènids[5] present a la Mediterrània[6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26] (incloent-hi els Països Catalans)[27][28] i a l'Atlàntic oriental (des del sud de les illes Britàniques -rar-[29] fins al Senegal i el Gabon,[30][31][32][33][34][35][36][37] incloent-hi les illes Açores,[38][39][40] Madeira,[41][42] les illes Canàries, São Tomé[43][44] i Cap Verd).[45][46][47][2][48][49][50][51][52]

És capturada amb soltes, tresmalls, palangres i bous d'arrossegament.[47] En cas de picada, la seua punxada és veritablement dolorosa.[47][53]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els exemplars més vells poden arribar als 50 cm de llargada[54] (encara que la mida més freqüent és de 30)[55] i 2.900 g de pes.[56]

  • Cos globós i voluminós.
  • Coloració vermellosa o taronja tacada de marró i negre més o menys intensament.
  • La regió cefàlica és mig cuirassada i plena d'espines.
  • Làmines cutànies repartides per tot el cos, incloent-hi la part inferior de la mandíbula.
  • 12 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal, i 3 espines i 5 radis tou a l'aleta anal.
  • Les espines de l'aleta dorsal, així com les de les ganyes, són molt fortes, esmolades i disponen de glàndules verinoses en la base.[47][57][58]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És una espècie d'aigua marina i salabrosa, demersal, no migratori i de clima subtropical (60°N-35°S, 26°W-36°E), el qual viu sobre fons de sorra, fang o roques entre els 20 i els 500 m de fondària[54] (normalment, fins als 150),[46] on passa força desapercebuda, tot esperant a l'aguait les seues preses.[47][57]

És un peix sedentari, el qual no fa gaires desplaçaments. En sentir-se en perill, aixeca lentament les espines dorsals en senyal d'avís, i poc després, emprèn la fugida amb un cop de cua.[47]

Es nodreix de peixos, crustacis i mol·luscs.[47][57][59][60]

L'aparellament ocorre entre els mesos de maig i agost.[47][61]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824
  2. 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
  3. uBio (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project.
  7. Koukouras, Athanasios, 2010. Check-list of marine species from Greece. Aristotle University of Thessaloniki. Assembled in the framework of the EU FP7 PESI project
  8. Bell, J.D. i M.L. Harmelin-Vivien, 1983. Fish fauna of French Mediterranean Posidonia oceanica seagrass meadows. 2. Feeding habits. Tethys 11:1-14.
  9. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  10. Bradai, M.N. i A. Bouain, 1988. Croissance lineaire absolue des rascasses (Scorpaena porcus et S. crofa) du golfe de Gabes (Tunisie). Rapp. Comm. Int. Mer Méditerr. 31:265.
  11. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  12. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  13. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  14. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  15. Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider, (eds.). 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  16. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  17. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  18. Kyrtatos, N. A., 1982. Investigation on fishing and biology of the most important fishes of the region around the Aegean Sea. Island of Tinos. Thalassographica 5 (specl. publ.), 88 pp.
  19. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  20. Lanfranco, G. G, 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta
  21. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  22. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  23. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  24. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  25. Somarakis, S., P. Drakopoulos i V. Filippou, 2002. Distribution and abundance of larval fish in the Northern Aegean Sea - eastern Mediterranean - in relation to early summer oceanographic conditions. Journal of Plankton Research 24(4):339-357.
  26. Torcu, H., Zeliha, Aka i Akif, I., 2001. An investigation on fishes of the Turkish Republic of Northern Cyprus. Turk. J. vet. Anim. Sci. 25. 155-159.
  27. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  28. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. Pàgs. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia
  29. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37
  30. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27
  31. Delgado de Molina, A. i J.C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31): 110 p.
  32. Diouf, P.S., 1996. Les peuplements de poissons des milieux estuariens de l'Afrique de l'Ouest: L'exemple de l'estuaire hyperhalin du Sine-Saloum. Université de Montpellier II. Thèses et Documents Microfiches Núm. 156. ORSTOM, París. 267 p.
  33. Eschmeyer, W. N., 1969. A systematic review of the scorpionfishes of the Atlantic Ocean (Pisces, Scorpaenidae). Occ. Pap. Calif. Acad. Sci. (79):130 p., 13 fig., 15 tab
  34. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  35. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portugese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  36. Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a. edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap, Sud-àfrica. 398 p.
  37. Zannou, L.H., 1985. Liste de quelques espèces animales des eaux marines de la République populaire du Benin. Projet des Pêche Maritime Artisanale. Direction des Pêches, Cotonou, Benín
  38. Gallagher, L.; Porteiro, F.; Dâmaso, C., 2006. Guia do consumidor dos peixes Açoreanos. Universidade dos Açores: Açores. 51, pictures pp. ISBN 972-8612-27-3
  39. Borges, P.A.V., Costa, A., Cunha, R., Gabriel, R., Gonçalves, V., Martins, A.F., Melo, I., Parente, M., Raposeiro, P., Rodrigues, P., Santos, R.S., Silva, L., Vieira, P. & Vieira, V. (Eds.), 2010. A list of the terrestrial and marine biota from the Azores. Princípia, Oeiras, 432 pp.
  40. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  41. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  42. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  43. Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
  44. Osório, B., 1906. Indicações de algumas espécies que devem ser acrescentadas à fauna ichtyológica da ilha de S. Thomé. J. Sci. Math. Phys. Nat. 7(27):156-158
  45. Da Silva Monteiro, Vanda Marques, 1998. Peixes de Cabo Verde. Ministério do Mar, Gabinete do Secretário de Estado da Cultura. M2- Artes Gráficas, Lda., Lisboa, Portugal. 179 p.
  46. 46,0 46,1 Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 47,5 47,6 47,7 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pàgs. 68-69. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505
  48. GBIF (anglès)
  49. Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Scorpaenidae. Pàgs. 579-585. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  50. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. Pàgs. 1211-1229. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol 3
  51. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  52. Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., 2001. Pisces. A: Costello, M.J. et al. (Ed.), 2001. European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374
  53. Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
  54. 54,0 54,1 Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. Pàgs. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  55. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  56. IGFA, 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units
  57. 57,0 57,1 57,2 FishBase (anglès)
  58. Eschmeyer, W. N., 1986. Scorpaenidae. Pàgs. 463-478. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  59. Bradai, M. N. i A. Bouain, 1990. Régime alimentaire de Scorpaena porcus et de S. scrofa (Teleostei, Scorpaenidae) du Golfe de Gabès, Tunisie. Cybium 14, 207-216
  60. Harmelin-Vivien, M.L., R.A. Kaim-Malka, M. Ledoyer i S.S. Jacob-Abraham, 1989. Food partitioning among scorpaenid fishes in Mediterranean seagrass beds. J. Fish Biol. 34:715-734.
  61. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 1997. Fish registrations within the museum database of the Vertebrate Section of the Royal Museum for Central Africa. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Fish collection database of the J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Organisation for Economic Co-operation and Development, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford, Anglaterra.
  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units.
  • Rass, T. S., 1983. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.). Moscou: Prosveschenie. 575 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sola, L., S. Cataudella i S.A. Stefanelli, 1978. I cromosomi di quattro specie di Scorpaenidae mediterranei (Pisces, Scorpaeniformes). Atti Accad. naz. Lincei Rc., Ser.VIII. 64(4):393-396.
  • Strømme, T., 1992. NAN-SIS: Software for fishery survey data logging and analysis. User's manual. FAO Comput. Inf. Ser. (Fish.) (4):1-103.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]