Cap d'un dimoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaCap d'un dimoni
Cap d'un dimoni.jpg
Tipus escultura
Artista Anònim
Data creació s XIV
Material guix i ferro
Dimensions 18 (Alçada) × 16 (Amplada) × 31  (Llargada) cm
Ubicació Museu d'Arqueologia de Catalunya (Olèrdola)
Modifica dades a Wikidata

Cap d'un dimoni és una escultura que es conserva al Conjunt històric d'Olèrdola, que forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Cara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora. La peça està feta de guix, modelada manualment, i té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons. Un espàrrec de ferro intern sosté el volum.


Aquesta peça formava part d'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet, que varen ser localitzades durant les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola dutes a terme l'any 2007. El grup estava amagat dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori. És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel documentat l'any 1421, substituït per un de nou el 1607, alhora reemplaçat per un altre l'any 1818.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

La figura de Sant Miquel Arcàngel està lligada amb la del dimoni, a qui combat com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials i manté una lluita el dia del judici final per la pesada de les ànimes. Aquest tema, anomenat psicòstasi, ha estat abundantment representat en la iconografia romànica i gòtica. El cap de dimoni d'Olèrdola és de difícil catalogació estilística i cronològica, fet habitual en les peces de caràcter marcadament local i sense pretensions artístiques com correspon a una església parroquial amb una població dispersa. La proposta cronològica s'efectua basant-se en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • HENRIET, P. 2007, Protector et defensor omnium. Le culte de saint Michel en Péninsule Ibérique (haut moyen âge), in P. Bouet, G. Otranto i A. Vauchez (eds.), Culto e santuari di San Michele nell'Europa medievale, Atti del Congresso internazionale di studi (Bari - Monte Sant'angelo, 5-8 Aprile 2006), 112-131.
  • ESPAÑOL, F. 1997, Culte et iconographie de l'architecture dédiés à saint Michel en Catalogne, Les Cahiers de Saint Michel de Cuixà 28, Cuixà.
  • ESPAÑOL, F. 1980, El tema de la psicòstasi arran d'un portal romànic de la Catalunya Nova: Sant Miquel de la Portella, Quaderns d'Estudis Medievals 2, Artestudi Edicions, 94-101.
  • RODRIGUEZ BARRAL, P. 2005, Eiximenis y la iconografia de San Miguel en el gótico catalán, Anales de l'Institut d'Estudis Gironins XLVI, Girona, 110-124.
  • SERRA ROTÉS, R. 1995, El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà, L'Erol, 58, 24-28.