Cap d'un dimoni
 | |
| Tipus | obra escultòrica  |
|---|---|
| Creador | Anònim |
| Creació | s XIV |
| Material | guix i ferro |
| Mida | 18 ( ) × 16 ( ) × 31 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu d'Arqueologia de Catalunya, Olèrdola |
Cap d'un dimoni és una escultura que es conserva al Conjunt històric d'Olèrdola, que forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Descripció
Cara d'un dimoni, d'aspecte grotesc, amb el rostre ennegrit, la boca oberta i la llengua enfora. La peça està feta de guix, modelada manualment, i té traces de pintura vermella a la boca i als ulls i negre a les galtes, colors que ressalten sobre el blanc de fons. Un espàrrec de ferro intern sosté el volum.
Aquesta peça formava part d'un conjunt de carasses similars, a més d'un cap d'un sant i el d'un d'angelet, que varen ser localitzades durant les obres de restauració de l'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola dutes a terme l'any 2007. El grup estava amagat dins un armariet litúrgic situat en un altell de la capella lateral nord, sota el cimbori. És probable que el dimoni i la resta de peces formessin part del retaule major dedicat a Sant Miquel Arcàngel documentat l'any 1421, substituït per un de nou el 1607, alhora reemplaçat per un altre l'any 1818.
Iconografia
La figura de Sant Miquel Arcàngel està lligada amb la del dimoni, a qui combat com a àngel guerrer i cap dels exèrcits celestials i manté una lluita el dia del judici final per la pesada de les ànimes. Aquest tema, anomenat psicòstasi, ha estat abundantment representat en la iconografia romànica i gòtica. El cap de dimoni d'Olèrdola és de difícil catalogació estilística i cronològica, fet habitual en les peces de caràcter marcadament local i sense pretensions artístiques com correspon a una església parroquial amb una població dispersa. La proposta cronològica s'efectua basant-se en la cronologia de l'altell i la documentació proporcionada per les visites pastorals.
Bibliografia
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- HENRIET, P. 2007, Protector et defensor omnium. Le culte de saint Michel en Péninsule Ibérique (haut moyen âge), in P. Bouet, G. Otranto i A. Vauchez (eds.), Culto e santuari di San Michele nell'Europa medievale, Atti del Congresso internazionale di studi (Bari - Monte Sant'angelo, 5-8 Aprile 2006), 112-131.
- ESPAÑOL, F. 1997, Culte et iconographie de l'architecture dédiés à saint Michel en Catalogne, Les Cahiers de Saint Michel de Cuixà 28, Cuixà.
- ESPAÑOL, F. 1980, El tema de la psicòstasi arran d'un portal romànic de la Catalunya Nova: Sant Miquel de la Portella, Quaderns d'Estudis Medievals 2, Artestudi Edicions, 94-101.
- RODRIGUEZ BARRAL, P. 2005, Eiximenis y la iconografia de San Miguel en el gótico catalán, Anales de l'Institut d'Estudis Gironins XLVI, Girona, 110-124.
- SERRA ROTÉS, R. 1995, El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà, L'Erol, 58, 24-28.