Capdepera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCapdepera
Escudo de Capdepera (Islas Baleares).svg
Capdepera von der Festung.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Capdepera respecte de Mallorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 42′ 00″ N, 3° 26′ 00″ E / 39.7°N,3.43333°E / 39.7; 3.43333Coord.: 39° 42′ 00″ N, 3° 26′ 00″ E / 39.7°N,3.43333°E / 39.7; 3.43333
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
Provínciaprovíncia de les Illes Balears
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata

CapitalCapdepera Modifica el valor a Wikidata
Població
Total12.158 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat221,38 hab/km²
GentiliciGabellí, gabellina[1][2] o Capdeperí, capdeperina (menys freqüent)
Geografia
Superfície54,92 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud111 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Patrocini(Sant Bartomeu
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Fernandez Mallol Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07580 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE07014 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webajcapdepera.net Modifica el valor a Wikidata

Capdepera és una vila i municipi del litoral mallorquí situat a l'extrem oriental de l'illa, a la comarca del Llevant. Limita amb els municipis de Son Servera i Artà.[3] És el municipi de Mallorca més proper a l'illa veïna de Menorca.

Geografia[modifica]

Té un relleu molt retallat, que compta amb nombroses cales com Cala Agulla, Cala Mesquida, Canyamel, sa Font de sa Cala, Cala Lliteres, Cala Gat, sa Preduscada o es Carregador.

Talaia de Son Jaumell


Al municipi hi trobam diverses muntanyes com la Talaia de Son Jaumell, el Puig de s'Àguila, el Puig Seguer, la Talaia de Canyamel. A més, hi trobam el massís de ses muntanyes de Son Sastres, limítrofes amb el municipi d'Artà i properes al Parc Natural de la Península de Llevant.

Al Cap Vermell, proper a la platja de Canyamel, hi trobam les coves de s'Ermità o més conegudes com les Coves d'Artà, pel fet que aquestes van pertànyer a Artà fins que, al segle xix, quan Capdepera es constituí en municipi independent.

Coves d'Artà (Canyamel)

Demografia[modifica]

La població viu dispersa en diversos nuclis de població, però la gran majoria és concentra al nuclis de Capdepera i Cala Rajada.

Entitat de població Habitants (2019)
Cala Rajada 6.492
Capdepera 3.539
Font de Sa Cala 213
Cala Gat 37
Cala Lliteras 586
Cala Mesquida 46
Canyamel 389
Es Carregador 55
Sa Pedruscada 212
Cala Provençals 94
Son Moll 205
Font: IBESTAT

Història[modifica]

L'any 1300 el rei Jaume II de Mallorca promulgà les Ordinacions on manava construir dotze pobles a Mallorca. Un d'ells estava prop del Cap de la pedra i es convertí en el recinte emmurallat de Capdepera. El propòsit del Castell, la construcció d'un recinte emmurallat vora la torre de vigilància de Miquel Nunis, era agrupar tota la població que vivia dispersa per la zona. La construcció de les muralles finalitzà a final del segle xiv.

Bona part de la població de Capdepera no era partidària d'abandonar les seves terres per viure dins la fortificació. Per aquest motiu, s'ordenà a tots els pobladors que durant els vespres es tanquessin armats dins el recinte per reforçar-ne la defensa. Inicialment es construïren dins la fortificació una cinquantena de cases. El rei Sanç I de Mallorca donà un ajut de 100 sous a cada família que s'instal·lés al Castell. Tot i això la vila sempre depengué administrativament d'Artà, ja que no superà les cent famílies.

L'església fou ampliada els segles xvi i xviii i el seu interior acull la talla d'un Crist del segle xiv o XV i la imatge d'estil gòtic de la Verge de l'Esperança, patrona de Capdepera venerada des del segle xvi. A partir de 1715, amb l'arribada al tron dels borbons, el poble és privat de les armes i es nomena un governador i un petit destacament de dragons (soldats professionals) que eren els encarregats de la defensa de lloc.

A partir de 1820, amb la conquesta d'Alger pels francesos, la pirateria i corsarisme acabà i la funció estratègica i defensiva de Capdepera canvià: els militars abandonaren la fortalesa, els pobladors del castell començaren a instal·lar-se fora del recinte a unes cases més grans i confortables. Al final del segle xviii tan sols quedaven vint-i-cinc cases habitades dins el recinte i el nou nucli de població ubicat fora de les muralles ja disposava de més de dues-centes cases.

L'any 1856 a través d'una subhasta pública va passar a ser propietat de Josep Quint Zaforteza però el 1983 l'Ajuntament el comprà i tornà a ser del poble.

Llocs d'interès[modifica]

Vegeu també: Llista de monuments de Capdepera

Un dels llocs més emblemàtics és el Castell de Capdepera, situat al capdamunt de la vila. També destaquen les ruïnes d'un conjunt de construccions talaiòtiques a l'indret de Son Favar.[4]

Festes[modifica]

El patró de Capdepera és Sant Bartomeu (24 d'Agost) i és quan es celebra la Festa Major del poble, on hi destaquen les revetles musicals, la Diana Florejada, el correfoc, el Ball de Bot i les Curses de Trot entre d'altres.

La patrona del poble és la Mare de Déu de l'Esperança (18 de Desembre).

La festivitat més emblemàtica del poble és la de Sant Antoni Abat (17 de Gener). Una festa tradicional mallorquina i molt arrelada al poble on els protagonistes són el Dimoni Ros i el Dimoni Moreno i Sant Antoni. Està organitzada per l'Obreria de Sant Antoni Abat de Capdepera.

Les festes populars de Cala Rajada són les Festes del Carme organitzades per una associació i celebrades en honor de la patrona de la localitat costanera i dels mariners, la Mare de Déu del Carme (16 de Juliol) i les Festes de Sant Roc (16 d'Agost).

Fires i Mercats[modifica]

El tercer cap de setmana de maig, és celebra el Mercat Medieval de Capdepera en commemoració de la fundació de la vila de Capdepera per part del rei Jaume II l'any 1300 a través de les Ordinacions. En aquest mercat es retrocedeix en el temps fins a l'època medieval per reviure la Capdepera d'aquell temps. El poble s'engalana de medieval i s'omple de llum, colors, sons i olors que transporten els visitants a l'Edat Mitjana. El Mercat Medieval es realitza a la zona del Castell de Capdepera i carrers adjacents. En el mercat s'hi poden trobar diferents artesans: ferrers, herboristes, orfebres, fusters, malabaristes, sabaters, mags, brodadors, escultors, formatgers i ceramistes, entre d'altres. Acaben de vestir el Mercat la música, tallers, vestimenta i jocs medievals.

El segon diumenge del mes d'octubre és celebra al moll de Cala Rajada la Mostra de la Llampuga, una fira gastronòmica amb paradetes que serveixen plats que tenen en la llampuga fresca el seu principal ingredient. La mostra de la llampuga s'engloba dins el cap de setmana del peix fresc, durant el qual també es celebra un concurs de tapes, una paella multitudinària i actuacions de música en directe.

El mercat setmanal de Capdepera es celebra cada dimecres al matí a la Plaça de l'Orient i els carrers adjacents. El de Cala Rajada es celebra cada dissabte matí a la Plaça dels Pins.

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gabellí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. «Capdepera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 setembre 2018].
  4. «Son Favar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 setembre 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capdepera