Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans

(S'ha redirigit des de: Capella Romànica de Sant Genís)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsruïnós Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud166 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de la Serra, al costat de Can Gordi Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 35′ 08″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.585527°N,2.183977°E / 41.585527; 2.183977
Bé cultural d'interès local
Data23 abril 2015
Id. IPAC32521 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Genís de Plegamans) Modifica el valor a Wikidata

La capella de Sant Genís de Plegamans és una construcció semi-derruïda que va estar l'església parroquial de Sant Genís dins l'actual terme de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), fins que va ser destruïda durant la guerra civil espanyola. Està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'any 1944 es va inaugurar la nova església parroquial de Sant Genís realitzada per l'arquitecte Isidre Puig i Boada.[1]

Descripció[modifica]

Les restes de l'antiga església parroquial de Sant Genís de Plegamans són a llevant de Palau de Plegamans. Està a l'interior del clos de Can Gordi, antiga masia que actualment és el centre educatiu Els Castanyers. És un edifici petit d'una sola nau rectangular que antigament formava part d'un edifici més gran, els fonaments del qual estan soterrats i no es veuen. L'antiga església tenia planta de creu llatina amb unes mides de 22 metres de llargada i 8 metres d'amplada; la porta era a la façana meridional, força al centre de la nau, i era protegida per una espècie d'atri. Actualment, a la façana principal hi ha una porta d'arc rodó i un petit campanar d'espadanya. En un angle exterior, mig ocult, hi ha la figura d'un àngel amb una inscripció. També es conserva el que va ser la casa del capellà, adossada a la capella.[2]

Història[modifica]

Hi ha constància de l'església de Sant Genís l'any 1013, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès, en el qual figura "...ipso vallo de S. Genesii". Un tal Truiter i la seva muller Bonusa el 30 d'agost permuten a Sant Cugat una terra que confronta a tramuntana amb "...ipso vall de Sancti Genesii". Els pròxims anys segueixen compres i donacions on se cita el terme de Plegamans però no Sant Genís i, per tant, és impossible de saber quina mena d'esglesiola hi devia haver en l'indret (possiblement una construcció visigòtica). El que si es pot confirmar es que a partir d'un determinat moment, amb la iniciativa dels monjos de Sant Cugat i la cooperació econòmica de Plegamans, es portaria a terme la construcció de l'església romànica. En una donació feta le 20 de febrer del 1118 consta per primer cop el nom de Guadall Gilabert, de la família dels Plegamans, com a propietari d'unes terres en el terme de Plegamans.[3]

L'any 1121, el temple va ser consagrat per Sant Oleguer. A partir d'aquest moment a les donacions ja sol constar el nom de Sant Genís de Plegamans. El 23 de gener del 1233 el rei Jaume I ratifica a Sant Cugat la "dominicatura de Plicamanibus" (propietat), donació que confirmarà el rei Pere el Cerimoniós el 1338.[3]

El 1401 es troba documentat l'establiment, fet per l'Abat del Monestir de Sant Cugat, del mas Cerdà, i el 1429 es dona l'establiment a Ramon Arimon del mas Arimon, tots dos masos avui existents. Aquest darrer any el monestir de Sant Cugat encara devia actuar com a administrador de les antigues possessions, ja que el 19 de febrer de 1427, en un document reial datat a València i estès per Alfons el Benigne a favor dels prohoms de la Parròquia i Quadra de Sant Genís de Plegamans i la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità, aquestes restaven redimides i incorporades a la Corona.[3]

Va arribar fins al segle XX sent l'única església que es trobava a les terres de Plegamans, malauradament, va ser cremada dues vegades durant la Guerra Civil i finalment es bastí dalt el turó al capdamunt del poble l'actual església parroquial de Sant Genís, restant aquesta abandonada.[2] Actualment la capella forma part del Centre Educatiu Els Castanyers.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans
  1. poblesdecatalunya.cat, Església de Sant Genís de Plegamans (Palau-solità i Plegamans - Vallès Occidental)
  2. 2,0 2,1 2,2 «Capella de Sant Genís». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 Revista QU4 trepins, Quaderns de Cultura nº. 28, pàg. 8, article de Miquel Truyols Rocabruna. (D. L: B. 15.54-1991)