Capella de la Mare de Déu de la Gràcia (Tossa de Mar)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | S. XVII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tossa de Mar (Selva) | ||||||
| Localització | Enderrocada. Tossa de Mar (Selva) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 33532 | ||||||
| |||||||
La Capella de la Mare de Déu de la Gràcia és una capella del municipi de Tossa de Mar (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
És una edificació enrunada de planta rectangular de la qual resten bàsicament els fonaments i tres metres d'alçada del sector nord-oriental. Existeixen almenys dues fases arquitectòniques diferenciades: un aparell de pedres i fragments de rajoles o teules lligades amb morter de calç i un altre més tosc fet de pedres amb fang. El material de construcció és la pedra, petita i irregular, lleugerament arrebossada en l'exterior.[1]
Tenia un absis semicircular, orientat a llevant, i una nau única dotada d'un pòrtic o una habitació adossada a ponent. La unió entre l'absis i la nau és seguida i hi ha traces que permeten pensar que la coberta de l'absis fou amb una volta de quart de cercle. Si que hi ha separació entre l'entrada original de la capella i el pòrtic o habitació de ponent. Al llindar es conserva una gran pedra rectangular i l'inici dels brancals de la porta original.[1]
Pel que fa a aquesta construcció posterior situada a ponent, cal dir que tenia coberta de doble vessant a laterals i estava construïda de pedra i rajola. La nau possiblement estigué coberta amb una estructura de fusta, ja que no hi ha restes de volta. Entre les restes destacaríem les traces d'arrebossat interior, el banc interior a la banda nord, restes de l'enllosat enrajolat del terra, també en aquest sector. Prop del començament de la nau, des de l'absis, hi ha una fornícula quadrada.[1]
Història[modifica]
Es tracta d'una església rural o ermita que ha estat datada del primer terç del segle xvii. Existeix una llicència de pescar a favor de la capella de la Mare de Déu de la Gràcia, construïda al camí que va de Sant Grau a Tossa, de 1621.[1]
El 1994 es va netejar l'entorn de la capella i es va trobar una pedra picada, de forma de paral·lelepípede (45x20x25cm) amb la data de 1607 gravada. Actualment aquesta pedra es pot observar a la Casa de Cultura de Tossa, antic Hospital de Sant Miquel de Tossa. Sembla que existien altres pedres de la capella amb inscripcions, amb dates (1617) i noms (Vicenç Pejoan). També existeixen visites pastorals del segle xviii que s'hi refereixen, ja que els visitadors, per anar a Sant Grau, passaven per aquí.[1]
Segons l'historiador i erudit local de Tossa Màrius Zucchitello, la capella, en lloc de ser construïda a principis del xvii, fou reformada al segle xvii i seria l'antiga església de Sant Lionç, documentada als segles x i xi. Per tant, per aquest historiador, l'origen d'aquesta ermita, és a dir, la part constructiva més antiga, seria romànic, del segle xi. Zucchitello també apunta la hipòtesi que aquesta enigmàtica església de Sant Llionç no sigui a l'actual Sant Grau d'Ardenya.[1]
Més endavant, la capella va ser derruïda durant la Guerra del Francès, entre 1808 i 1809, juntament amb els atacs que rebé el santuari de Sant Grau de Tossa. En aquest moment s'haurien portat les imatges, com les del santuari de Sant Grau, a l'església, més protegida, de Sant Vicenç de Tossa. Des de llavors, la capella ha sofert les inclemències del temps i l'oblit dels tossencs, cosa que facilita que les poques parets que en queden estiguin plenes de vegetació. Actualment li cal urgentment una altra neteja i alguna campanya arqueològica EU consolidi les restes i ampliï la documentació sobre els orígens de la capella.[1]
Antigament a Tossa se celebraven almenys 4 aplecs en ermites pròximes a la vila (Sant Benet d'es mas d'en Ferro, Sant Grau d'Ardenya, Sant Baldiri de Canyet i la Mare de Déu de Gràcia o de Can Payet). Els dies d'aplec servien a les famílies i amics separats per la distància per retrobar-se i participar en actes folklòrics i religiosos. D'aquests 4 grans aplecs només se'n continuen produint dos, el de Sant Benet i el de Sant Grau, a l'estiu i a la tardor respectivament.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella de la Mare de Déu de la Gràcia |