Capità general de Catalunya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Capità General de Catalunya)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.

El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Originalment el capità general de fet tenia atribuïdes la jurisdicció militar a tota Catalunya i en època de Pi i Arimón el seu estat major el formaven aquest, un mariscal de camp, un brigadier, un tinent coronel, tres comandants, cinc capitans i un tinent, a més dels oficials a càrrec de l'arxiu militar d'un oficial primer, dos oficials segons i dos oficials tercers. Així mateix el capità general presidia la Reial Audiència, que dirimia qüestions de justícia. També tenia de fet delegades les qüestions de seguretat ciutadana de Catalunya. En aquest sentit a càrrec seu hi havia les esquadres de Catalunya, fundades el 1719 per a perseguir austriacistes i que fou el germen del que més tard seria el Cos de Mossos d'Esquadra; i les Rondas Volantes Extraordinarias del Resguardo de Cataluña - anomenats Pirrots o Parrots - fundades el 1770 que perseguien els contrabandistes.[1]

Des de la reforma administrativa de 1835 va mantenir les regions militars existents, però el capità general ja només tindrà funcions militars i perdrà les funcions civils, que restaran a mans del governador civil.[2] La capitania general de Catalunya formarà part de la IV Regió Militar fins que en 1984 fou integrada en la Región Militar Pirenaica Oriental amb seu a Barcelona.[3]

Inicialment el capità general s'instal·là al Palau Reial del Pla de Palau de Barcelona, fins que el 1846 es traslladà al convent de la Mercè que es trobava sense ús després de la bullanga de 1835 i les successives desamortitzacions, i que fou reformat diversos cops durant els segles XIX i XX.[4]

Llista de capitans generals de Catalunya[modifica]

Regnat de Felip V
Regnat de Ferran VI
Regnat de Carles III
Regnat de Carles IV
Regnat de Ferran VII
Regnat de Josep I (Governadors generals)
Junta Superior de Catalunya
Regnat de Ferran VII (restauració)
Regnat d'Isabel II
Govern Provisional de 1868 a 1870
Regnat d'Amadeu I d'Espanya
Primera República Espanyola
Govern Provisional de 1873 a 1874
Regnat d'Alfons XII d'Espanya
Regnat d'Alfons XIII d'Espanya
Segona República Espanyola
Franquisme
Regnat de Joan Carles I
Caps de la Regió Militar Pirenaica
Inspectors Generals de l'Exèrcit
[5]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pi i Arimon, 1854, p. 649-655.
  2. «Capità general». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Creada la Región Militar Pirenaica Oriental, con sede en Barcelona, El País, 26 de novembre de 1986
  4. Millán Rubio, Joaquín, Martínez Delgado, Pablo. El Palau de Capitania General de Barcelona. Departament de Relacions Institucionals. Generalitat de Catalunya. 2008 http://www.gencat.cat/drep/dgri/sumaris/llibre_capitania.pdf
  5. «BOE núm. 215» (en castellà), 07-09-2002.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capità general de Catalunya

Coord.: 41° 22′ 46″ N, 2° 10′ 49″ E / 41.379383°N,2.180225°E / 41.379383; 2.180225